divendres, 17 d’agost de 2012

Breu resum de Maria en el romànic i el gòtic


En l’escultura romànica és habitual trobar en Maria el "Maiestas Mariae", és a dir, la Verge (Teothokos) amb el nen, on la seva virginitat obre el camí de la salvació. Sol estar asseguda, hieràtica i absent i fent de tron, de seu pel seu fill Jesús. L’eleva, el beneix. Normalment tant el seu rostre com el de Jesús és molt poc expressiu.
En l'escultura gòtica es trenca amb el romànic, com ara el hieratisme i la frontalitat de les figures, donant pas a un progressiu naturalisme. L'expressivitat canvia, les figures es fan més humanes i reflecteixen sentiments, cal adequar les imatges de Maria a la nova mentalitat d'acord amb els conceptes filosòfics de home i naturalesa. Així la representació de Crist es fa des d'una perspectiva més humana per acostar-lo al creient; igual passa amb la Mare de Déu, ja no es reprodueix com un tron ​​on seu Crist a governar, sinó que apareix més maternal i femenina.
La representació de la Mare de Déu, sola o amb el nen com a Mare de Déu o Theotokos, sol fer-se més femenina i maternal, amb una suau i elegant corba compositiva, les figures dialoguen i transmeten sentiments. En contrast amb les verges del romànic Seus sapientiae, que tenen un paper reduït a ser un mer tron ​​on Crist se senti per governar al món. La Verge blanca de la Catedral de Toledo és un exemple dels canvis que es produeixen. Els retaules, generalment en fusta, són les obres més originals de l'escultura gòtica. Són una nova manera de dir, ja no simbòlica com en el romànic, sinó preferint representar d'una manera narrativa i naturalista -fins i tot anecdòtica- cadascuna de les escenes. La Coronació de la Verge va ser un dels temes mariològics més freqüent a partir del segle XII. Aquesta representació simbolitzava el triomf de Maria però alhora el de l'Església i es trobava reforçada pels textos del Càntic dels càntics i del Llibre de els Salms que es llegien durant la litúrgia de les festes marianes. Al segle XIII es troba aquesta representació en moltes entrades de les portades de diferents catedrals com la d'Àvila. A Catalunya és molt corrent la seva utilització en la clau de volta i en retaules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada