dilluns, 6 d’agost de 2012

Catedral de Zamora

Verge amb el nen i sant Joanet

Verge de la Majestat

La Catedral de Zamora està dedicada al Salvador, s'inscriu dins del denominat Romànic del Duero, distingint-se per ser la més petita i la més antiga de les onze de la Comunitat de Castella i León. Va ser declarada Monument Nacional per Reial Ordre de 5 de setembre de 1889. La seva planta és de creu llatina amb tres naus de quatre trams, les laterals amb volta d'aresta i la central de creueria simple. Els tres absis que tenia en origen van ser substituïts per una capçalera gòtica al segle XVI. En el creuer s'alça un cimbori amb un tambor de 16 finestres sobre el qual s'aixeca una cúpula de gallons revestits amb escates de pedra i suportada amb petxines de clara influència bizantina. És l'element més cridaner, bell i original del temple, i un veritable símbol de la ciutat.
La construcció de la catedral s'atribueix al bisbe Esteban, successor de Bernardo, aixecada segurament sobre el local de l'anterior, en el millor de la ciutat, al costat del castell, i patrocinada per Alfonso VII l'Emperador i la seva germana, la Infanta-reina Sancha Raimúndez.
La verge amb el nen i Sant joanet, de marbre blanc, atribuïda a Bartolomé Ordóñez (Burgos), on apareixen junts Jesús i Joan Baptista, impossible en el temps però com si l'escultor volgués  ja reflectir que tard o d'hora es trobaran.
A la capella major podem veure el retaule de la Mare de Déu de la Majestat, tallat per Juan Falcote a finals del segle XVI. La seva fornícula acull una imatge de la Verge amb el Nen, imatge llaurada en pedra arenisca, anomenada també com Mare de Déu de la Calba, per la seva aclarida front. La imatge va ser obra d'un taller que va treballar a la zona compresa entre Toro, La Hiniesta, Bamba i Zamora, entroncant amb la millor escultura dels regnes de Lleó i Castella. Encara que mai va ser titular d'una confraria, sempre va ser una imatge de devoció, l'altar tenia fundades diverses memòries, en les quals s'aplicaven Misses i es resava el rosari. El 18 juny 1811 va caure un llamp a la Catedral i va anar a donar al retaule, caient diverses brases sobre els devots que resaven el rosari. En no ser ferit ningú, es va considerar un miracle, sent així commemorat pel Capítol tots els anys, en el que es deia la funció del Raig, a la qual assistia corporativament l'Ajuntament.

Pàgina oficial de la catedral, clica'm




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada