dimarts, 21 d’agost de 2012

Betlem, Barcelona

El pessebre

Mare de Déu amb l'Infant als peus

Mare de Déu dels desemparats 

Façana

L'església de Betlem és una església barroca situada a la Rambla de Barcelona. Va ser l'església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767, i havia format el nucli d'un conjunt d'edificis d'aquest orde. Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.
Projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Tort i per Dídac de Lacarse, la primera pedra va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681 es va construir entre el 1680 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins el 1855.
L'església de Betlem va acollir el Seminari Conciliar de Barcelona, llavors conegut com Seminari de Betlem, entre els anys 1772 i 1878.
Fins el 1936, en què va ser incendiada, tenia l'interior més sumptuós de les esglésies barcelonines (la decoració interior de l'església de la Mercè dóna una idea de com devia ser la de Betlem). S'hi perderen llavors nombroses obres d'Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).
És d'una sola nau, disposada paral·lelament a la Rambla. A la façana principal, que dóna al carrer del Carme però és visible parcialment des de la Rambla gràcies a un eixamplament que fa en aquest punt, la porta apareix emmarcada per columnes salomòniques (columnes helicoïdals) amb les escultures dels sants jesuïtes Ignasi de Loiola i Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala. Sobre la porta hi ha una nativitat (representació del naixement de Jesús, com un pessebre) obra de Francesc Santacruz i al·lusiu a la dedicació de l'església.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada