dilluns, 6 d’agost del 2012

Mare de Déu de l'Ebre (Logronyo)


L'església de Santa Maria de Palacio a Logronyo es va aixecar al segle XII i XIII, es va reconstruir el creuer i la capçalera i es va ampliar entre el segle XV i el XVI. És famosa per la seva peculiar torre del segle XIII, un cimbori piramidal d'estil gòtic en forma de corona imperial que anomenen l'Agulla. És difícil definir l'estil a què correspon aquest monument donat el gran nombre d'intervencions que ha sofert al llarg de la seva història.
Està situat entre dues artèries principals del nucli antic de la ciutat, la Ruavieja i el carrer Major. El seu origen està vinculat a una capella annexa al temple, dedicada a Nostra Senyora de l'Antiga, fundada com oratori o església pel rei castellà Alfons VII l'emperador, que al costat de casa palatina imperial, va donar a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem.
La Col·legial església de Santa Maria és un edifici de carreus, presenta una planta basilical de tres naus amb tres trams cadascuna, creuer i triple capçalera i a més cor, claustre, capella annexa de la Verge de l'Antiga, sala capitular i sagristia.
La part més primitiva coincideix amb els tres últims trams de l'església, construïts en estil gòtic a finals del segle XII i segle XIII. Entre els segles XV i XVI es van reconstruir el creuer i la capçalera amb pilastres fasciculades i arcs apuntats que sostenen voltes de creueria i de terceletes. Finalment, durant el segle XVIII es va emprendre una reforma que va tenir per objecte reforçar elements estructurats interiors perquè l'edifici pogués suportar prou l'empenta de l'agulla piramidal de l'exterior, realitzada en estil barroc va incloure la cúpula interior, els pilars angulars i arcs de reforç i les quatre capelles situades en els flancs del creuer.
L'agulla, l'element més conegut i famós de l'església, va ser construïda al segle XIII. Està formada per una llanterna octogonal sobre trompes que serveixen de suport a una estilitzada fletxa de vuit cares en forma de piràmide octogonal i dividida en diverses zones per una sèrie de frisos, impostes, ... La part inferior presenta en les seves vuit cares uns cossos sortints a manera de golfes i en què s'obren finestrals de forma apuntada.
Del bell interior podem destacar entre la seva variada i rica ornamentació: el retaule, una de les obres més importants del manierisme hispà, obra de Arnau de Brussel·les i diverses talles magnífiques, com la romànica de Nostra Senyora de l'Antiga, o la gòtica de la Verge l'Ebre o una bella Immaculada flamenca.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada