dimarts, 5 de novembre de 2013

Santo Domingo de la Calzada (La Rioja)

Santa Anna, Maria i el nen (1650)

Immaculada (segle XVIII)

Mare de Déu amb infant rere cor

Anunciació, capella lateral

Mare de Déu dels Dolors, Capella lateral

Immaculada, capella lateral

Ascensió, capella lateral

MAre de Déu donant el pit, capella lateral

Immaculada, capella lateral

Maria i infant, capella lateral 

Maria i Jesús

Maria inculturitzada (fixa't en el raïm)

 Anunciació  (retaule)


Adoració (retaule)

Naixement (retaule)
  
Pentecosta (retaule)

Mort de Jesús (retaule)

Ascensió (retaule) 

Maria coronada

"Quinta angustia" (segle XVI)

Mare de Déu dels dolors (1.550)

Verge amb nen (segle XIII)

Verge del Pilar (segle XV)

Verge de les candeles (segle XVII)

Verge de la Plaça (1.630)

Immaculada

Verge del rosari (segle XVI)

Verge amb nen (1.545)

Verge de la llet (1.520)

Immaculada (1.640)

Immaculada (cap el 1.700)

La Catedral va ser començada, segons les cròniques compostelanes, l'any 1158, amb la finalitat d'acollir les restes d'un dels sants més coneguts i venerats al camí de Sant Jaume, sant Domingo de la Calzada, mort l'any 1109.
Es coneix el nom del mestre que dissenya i comença a erigir el temple, mestre Garçión, el qual possiblement va ser d'origen francès. Aquest mestre va projectar un gran temple tarda-romànic acord amb la importància del lloc, i del qual encara es conserven importants vestigis, en concret la capçalera i el disseny de la resta del temple. Des del punt de vista arquitectònic destaca la seva estructura, amb una capçalera amb deambulatori que circumda el presbiteri, i tres capelles absidals de les quals original només es conserva la central. Quant a l'escultura d'aquesta part de la catedral, cal destacar per la seva importància tota la sèrie de capitells historiats del deambulatori i sobretot les quatre pilastres decorades que donen al presbiteri. En elles s'ha vist representat un arbre de Jessé destacant per la seva qualitat les imatges de la Santíssima Trinitat i d'un Rei David músic.
El Cor de la Catedral és una gran peça plateresca realitzada en la dècada de 1520 per Andrés de Nájera i Guillén d'Holanda entre d'altres. La qualitat dels seus talles s'aprecia en les tasques de delicats calats o en l'embotit dels seus setials. Els relleus de les cadires representen figures de sants i santes. Presidint, a la cadira abacial, es troba sant Domènec. 
El sepulcre de Sant Domingo de la Calzada és una obra en què conflueixen diversos estils per ser possiblement fruit de la unió de peces de tres sepulcres diferents. Romànica és la lauda sepulcral a la qual es representa al Sant jacent, gòtica és la taula on es narren els seus miracles, i tarda-gòtic és el templet. Aquest va ser dissenyat per Vigarny i realitzat per Juan de Rasines el 1513.
El Galliner, on s'aixopluguen el gall i la gallina com a record del famós miracle, és d'estil gòtic del segle XV.
Altres obres importants de la Catedral són les capelles funeràries de Santa Teresa i de la Magdalena. La primera conté diversos sepulcres gòtics, el del centre de Pedro Suárez de Figueroa, i un bell Retaule de pintura sobre taula de finals del segle XV. La segona és bastant menor en grandària però igualment interessant ja que és d'un estil proper al del gran escultor Felipe Vigarny. És d'estil gòtic tardà i en ella està enterrat Pere de Carranza, mestrescola de la Catedral de Burgos. Destaca el sepulcre, la reixa i el petit retaule del pintor de l'època Lleó Picardo.
El Claustre és una obra gòtic-mudèjar en el qual destaca la sala capitular per la seva bella cadirat del segle XVII i per la seva alfarje mudèjar com a sostre. En ell s'exposen valuoses obres d'art com tríptics flamencs, orfebreria i altres importants peces escultòriques.

Diu la tradició que entre els molts pelegrins compostel·lans que fan aturada en aquesta ciutat per venerar les relíquies de Santo Domingo de la Calçada, va arribar aquí un matrimoni alemany amb el seu fill de divuit anys anomenat Hugonell , procedent de Ad Sanctos (Xanten a la diòcesi de Münster, però fins a 1821 l'Arquebisbat de Colònia).
La noia de la fonda on es van allotjar es va enamorar del jove Hugonell, però davant la indiferència del noi, va decidir venjar-se. Va ficar una copa de plata a l'equipatge del jove i quan els pelegrins van seguir el seu camí, la noia va denunciar el robatori al Corregidor.
Les lleis de llavors (Furs d'Alfons X el Savi) castigaven amb pena de mort el delicte de furt i una vegada va ser pres i jutjat, l'innocent pelegrí va ser penjat .
En sortir els seus pares camí de Santiago de Compostel·la, van anar a veure el seu fill penjat i, quan van arribar al lloc on es trobava, van escoltar la veu del fill que els anunciava que Santo Domingo de la Calçada li havia conservat la vida. Van anar immediatament a casa del Corregidor de la Ciutat i li van explicar el prodigi.
Incrèdul el Corregidor va contestar que el seu fill estava tan viu com el gall i la gallina que ell es disposava a menjar.
En aquest precís instant el gall i la gallina saltant del plat es van posar a cantar. I des de llavors es diuen els famosos versos:
SANT DIUMENGE DE LA CALÇADA ON CANT LA GALLINA DESPRÉS DE ROSTIDA
En record d'aquest succés es mantenen a la Catedral un gall i una gallina vius durant tot l'any. Sempre són de color blanc i procedeixen de donacions de devots del Sant, canviant les parelles cada mes. La resta del temps romanen en un galliner que la Confraria de Sant Domingo manté en el seu domicili social.
Davant d'aquesta fornícula que es va construir cap a 1445 i sota d'una finestra romànica es conserva un tros de la fusta de la forca del pelegrí.
A l'Arxiu de la Catedral es conserva un document de 1350 amb indulgències que 180 bisbes concedeixen "a la Catedral de la Calçada, on hi ha un gall i una gallina blancs, als qui devotament girin al voltant del sepulcre del Sant, recitant el Parenostre, Avemaria i Glòria " .

Més informació de Santo Domingo de la Calzada, clica'm



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada