dilluns, 17 de setembre del 2012

Parròquia de Corpus Christi, Barcelona

 
Mare de Déu a l'altar

Mare de Déu de Montserrat

El dijous 3 de setembre de 1933, a les vuit del matí, l´aleshores bisbe de Barcelona Mons. Manuel Irurita, va beneir un modestíssim magatzem del carrer de Bailén, tocant a Còrcega, que amb el temps es convertiria en l´actual Església Parroquial de Corpus Christi.

Aquell 1933 va ser Any Sant per decisió especial de Roma degut a que es complia el dinovè centenari de la nostra Redempció i de Institució de l´Eucaristia. Amb aquest motiu es van instituir diverses parròquies en una Barcelona en constant creixement.

Trenta anys més tard, després d´haver buidat el temple d´altars, imatges i bancs i cremar-ho tot a fora, al carrer, als inicis de la guerra civil del 1936-1939, Mons. Gregorio Modrego nomenà rector de Corpus Christi Mn. Miquel Rubio, amb l´encàrrec de construir una nau nova de planta, nau que fou beneïda el 27 de juny de 1965 i que constitueix l´actual temple.

L´edifici actual de Corpus Christi compta amb dues obres de notable mèrit artístic que rivalitzen entre si en bellesa i grandiositat: el gran relleu de pedra, d´un pes superior a les vint tones, encastat al mur de darrere l´altar major, obra de l´escultor Tomàs Bel, i el Viacrucis esgrafiat que circumda la nau, sense solució de continuïtat, degut a l´artista Llucià Navarro i Rodón i que, repetidament, ha servit per il·lustrar pàgines i cobertes de moltes obres literàries, al marge de ser objecte d´un reportatge televisat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada