dissabte, 5 de març de 2016

Sagrada Família, Barcelona

Maria a la Creu

Maria baixant Jesús

Maria i la fugida a Egipte

Casament de Maria i Josep

Maria i el naixement de Jesús

Coronació de Maria

L'anunciació

Maria i Josep buscant Jesús al temple

Mare de Déu del Roser


El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. 
El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.
La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010.Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

Un xic d'història
El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de l'illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts d'almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Mare de Déu i Jesús). A més del temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles. El primer arquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar, el qual va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona, coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de Sant Josep com a patró de l'Església Universal. Francesc de Paula del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret. Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte Joan Martorell i Montells, van fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres –per recomanació del mateix Martorell, amb el qual Gaudí havia col·laborat com a ajudant– amb un nou projecte molt més ambiciós.
El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, tant en el vessant estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual també intervingueren els seus deixebles Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani. Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.
El 1891 es van començar les obres de la façana del Naixement.
Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat de que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapçament de l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Del temple, Gaudí va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de Sant Bernabé estava acabada totalment, i una part del mur exterior de l'absis.
A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria només en l'obra de la Sagrada Família, que de fet ocuparia tota la seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només quedava embastat.
Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.
A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, el qual va acabar les tres torres que faltaven en la façana del Naixement. Durant la Guerra civil espanyola va quedar destruït a la seva més gran part el taller en el qual Gaudí havia treballat i on es trobaven els seus esbossos, maquetes i models. A causa d'això i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar plans ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.
L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. L'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, des del 1985, forma part de l'equip que dirigeix les obres del temple.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi Domènech i Montaner d'investigació arquitectònica convocat per l'Institut d'Estudis Catalans.
Arquitectura
L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com ara el disseny assistit per ordinador. La data de finalització de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026, segons la previsió aproximada feta l'any 2011 per Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família.
La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en L'Any Litúrgic de Prosper Guéranger, recopilació de tots els cultes i festivitats religioses produïts al cap de l'any, així com en el Missal Romà i el Cerimonial de Bisbes. Per a Gaudí, la Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la Jerusalem Celestial, símbol místic de la pau

Escultures a la façana del naixement 
Les escultures de la façana del Naixement s'estenen fins a l'arrencada dels campanars. Varen ser realitzades per diversos artistes i estan perfectament integrades en l'esquema gòtic de la part arquitectònica, on conviuen amb les formes ondulants de la pedra de fort component naturalista i on destaquen elements vegetals i animals, com també un nombre important de símbols cristians.
Al costat dret de la façana, on hi ha el portal de la Fe, els conjunts escultòrics simbolitzen aquesta virtut. Per exemple, a la llinda de la portalada hi ha esculpit el cor de Jesús amb espines, flors i abelles; a la part superior hi ha representada La Santíssima Trinitat: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant; i també el conjunt de La Mare de Déu sota la invocació de la Immaculada Concepció. Aquests conjunts es concentren al voltant del nucli central, encapçalat per El Naixement, que està situat al portal de la Caritat i sostingut per una columna molt elaborada.
Sobre el conjunt escultòric de El Naixement hi ha L'Estrella de Betlem, que indica el punt precís del feliç esdeveniment i, a banda i banda, hi ha dos àngels anunciadors amb les inscripcions "Jesus est natus" i "venite adoremus". Als seus peus, diverses figures en adoració. Al costat esquerre, Els Reis d'Orient i, al costat dret, Els pastors. Els uns amb or, encens i mirra, i els altres amb fruits de la terra i bestiar; sobirans i poble adoren així al nou nat.
A la part immediatament superior, envolten la inscripció "Gloria in excelsis Deo" un conjunt d'àngels músics i cantaires, i sobre les palmes de les columnes, quatre àngels anuncien i propaguen, amb llurs trompetes, el naixement de Jesús. Al seu voltant, un nombrós grup de coloms enlairen el vol sobre el conjunt escultòric d'El Zodíac, que té els signes disposats tal com es trobaven la nit que va néixer Jesús.
En el punt on comencen els campanars, les inscripcions "Jesus", "Maria" i "Joseph" deixen pas a diversos àngels que envolten les lletres JHS (anagrama de Jesús) i que presideixen el pelicà de la part alta de la façana, coronada per L'Arbre de la vida. El xiprer és coronat per la lletra T, l'última lletra de l'alfabet hebreu (la llengua en què es va escriure la primera Bíblia) que és la tau, inicial del nom de Déu i que simbolitza el compliment de la Bona Nova. Abraça la lletra una creu, símbol de Jesús, i a sobre apareix un gran colom amb les ales desplegades, que representa l'Esperit Sant. Aquest grup de símbols, Déu, Jesús i l'Esperit Sant, representen la Santíssima Trinitat.

Portal del Roser
D'entre les diverses escultures que hom pot trobar a l'interior del temple, cal destacar les que formen el portal del Roser. Aquest accés està situat entre la intersecció del claustre amb la façana del Naixement i va ser l'únic que Gaudí va fer en vida. Amb aquest volia indicar com havien de ser els altres, dedicats a la Mare de Déu de Montserrat, i els de la façana de la Passió, la Mare de Déu de la Mercè i la dels Dolors.
El portal del Roser és un espai de dimensions reduïdes però profusament decorat. Hi destaca l'escultura dedicada a la Mare de Déu del Roser amb el Nen Jesús en braços, situada al capdamunt de la porta i acompanyada per sant Domènec i santa Caterina en posició d'oració i pregària. Hi ha dues grans mènsules que suporten els arcs del sostre i que estan decorades amb escultures que simbolitzen els perills de la temptació. Aquestes maldats, representades a la part baixa, estan contraposades amb la bondat de la Mare de Déu, situada a la part superior i il·luminada per una llanterna, on dansen feliçment diversos angelets.



Podeu trobar molta més informació a:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada