dijous, 6 de desembre de 2012

Sagrat Cor del Tibidabo, Catalunya


Porta de la Cripta

Mare de Déu de Montserrat (Cripta)

Mare de Déu del Carme (Cripta)

Mare de Déu del Rosari (Cripta)

Vitrallls de Verges americanes (Església)

Vitrallls de Verges americanes (Església)

Vitrallls de Verges americanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal. La seva construcció es perllongà de 1902 a 1961. Té el títol de basílica des del 1961.
La idea de construir un temple al cim de la muntanya del Tibidabo sorgeix a finals del segle XIX davant dels rumors sobre la construcció d'un temple protestant i un hotel-casino, motiu pel qual una "Junta de Cavallers Catòlics" adquireix la propietat del terreny i el cedeix el 1886 a Sant Joan Bosco, de visita llavors a Barcelona invitat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Sorgeix llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, advocació de moda en aquell temps gràcies a l'impuls del papa beat Pius IX, i seguint la línia del temple construït a Roma pel mateix Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París.
El 1886 es construeix una ermita neogòtica, i dos anys més tard, amb motiu de l’Exposició Universal, s'urbanitza la carretera de Vallvidrera i es construeix al costat de l'ermita un pavelló d'inspiració mudèjar, que servia de mirador. Tanmateix, el projecte patirà un important retard a causa sobretot de l'aparició d'un nou projecte per a construir un observatori astronòmic al cim del Tibidabo, que finalment es farà a un turó proper (Observatori Fabra). Finalment, el 28 de desembre de 1902 es col·loca la primera pedra en un acte presidit pel bisbe de Barcelona Salvador Casañas i Pagès.
L'aspecte exterior del temple és el d'un recinte emmurallat fortificat de pedra de Montjuïc, presidit per un monumental temple neogòtic amb una doble escalinata d'aire monumental. El conjunt està format per una cripta interior i l'església superior, amb planta central amb cúpula sobre vuit columnes. L'estil del conjunt es basa en una línia romànica combinada amb el temple de verticalitat gòtica, cobert amb una cúpula vuitavada coronada amb la imatge del Sagrat Cor, obra inicial de Frederic Marès (destruïda el 1936) i substituïda per una altra de Josep Miret, de 1950.
A l'interior del temple, a l'altar esquerre hi ha cinc vitralls dedicats a distintes advocacions marianes: la Mare de Déu d'Antipolo (Filipines), la de Luján (Argentina), l'Assumpció, la de Guadalupe (Mèxic) i la de la Caridad del Cobre (Cuba). L'altar dret que està presidit pel Jesús ressuscitat, obra de Joan de Puigdollers, i veiem els seus vitralls a advocacions marianes espanyoles: la Mare de Déu de l'Almudena (Madrid), la de Núria (Catalunya), la de l'Esperança, la dels Desemparats (València) i la de Begonya (País Basc). En el temple no trobem cap imatge de Maria si no és en vitrall.


Per veure més imatges que es poden veure des del temple, clica'm

Vista de la ciutat des del temple

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada