dimecres, 29 de maig del 2013

Ecomuseu d'Esterri d'Aneu, Catalunya

Immaculada

De vegades trobes una imatge de la Mare de Déu en el lloc més inesperat. Aquesta quadre es pot veure a l'ecomuseu d'Esterri d'Aneu (més informació clica'm). Concretament a la sala que representa el que seria l'habitació dels nens fent de capçalera del llit.

dilluns, 27 de maig del 2013

Mare de Déu de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)


De camí a la Colegiata

Sagrada família a la dreta de l'altar

Mare de Déu de Gerri


El monestir 
Va ser fundat el dia 20 de juny del 807, quan el prevere Espanell va organitzar una comunitat monàstica sota l'advocació de sant Vicenç, que va passar l'any 839, sota la regla de sant Benet. Es trobava sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell, i va contribuir a l'evangelització del Pallars després del domini sarraí.
L'any 966 van aconseguir la protecció directa de la Santa Seu amb la advocació de Santa Maria, passant a dependre del monestir de Abadia de Sant Víctor de Marsella. Sant Ot d'Urgell, bisbe d'Urgell, afavorí molt el monestir, procurant-li la restitució de béns i regint-lo un quant temps com a abat poc abans de la seva mort, la qual li va arribar precisament al monestir de Gerri, on s'hi troba la seva tomba, el dia 7 de juliol de l'any 1122.
L'any 1190 totes les seves possessions passaven sota la protecció directa del rei Alfons I. Va arribar a ser el monestir més ric del bisbat d'Urgell per les grans donacions que va rebre entre els segles XII i XIII i va ser a partir del segle XIV quan va començar la seva decadència. Una butlla del papa Climent VIII, l'any 1592, fa que deixi de dependre del monestir de Marsella i s'incorpori a la Congregació Claustral de Tarragona, amb el nomenament de Lluís Sanç, bisbe de Solsona, com a nou abat. Durant la desamortització del 1835 es va procedir a la seva exclaustració.
Del conjunt monàstic, l'església és el que es conserva, car de la resta solament queden ruïnes.
El temple és el construït durant el segle XII, té planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s'obren directament a la nau i el central, molt més ampli, està precedit d'un presbiteri a un nivell més baix que la nau.
La nau central té coberta de volta de canó i de quart d'esfera les laterals; les voltes estan reforçades per arcs torals. L'absis central està decorat amb set arcuacions, sostingudes per semicolumnes amb els capitells esculpits, semblants en la seva construcció als del monestir de Sant Pere de Galligants.
A l'interior de l'església es troben trenta capitells en total esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics, monstres, àngels i personatges amb lleons o serps.
La sala capitular està decorada amb pintura mural al tremp d'època barroca, de gran interès artístic i històric, del qual es desconeix l'autoria. La temàtica és religiosa, però combina trets decoratius, figuratius i al·legòrics amb un alt grau de simbolisme. Les escenes s’emmarquen en els espais arquitectònics creats físicament: cambril, voltes, arquivoltes, timpans, cúpula, petxines i sostre de la llanterna, així com en els paraments llisos on es tanquen els espais amb motius decoratius com garlandes i orles que tanquen de manera il·lusionista les escenes representades. Les pintures ocupen una superfície de quasi 450 m2. Durant el 2012 es van restaurar per membres del Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix.

Des de da uns quants anys la colegiata ha passat a ser la parròquia de Gerri de la Sal.


La llegenda: Aigua passa, verge enganyada 
Conten que un matí fred d'hivern el comte Borrell de Pallars sortí de cacera amb el seu escuder. Voltant pels seus dominis s'arribà a l'estany de Montcortès, que per aquell temps les aigües estaven glaçades degut a les rigors de l'hivern. Descavalcaren els dos genets i iniciaren la conversa:
- Aquest és un dels paratges més bonics del meu comtat. Però cada cop que m'hi acosto sento una certa basarda...
- Serà per les llegendes que s'expliquen, senyor. Els habitants d'aquestes contrades expliquen que les aigües de l'estany són tan profundes que no trobareu corda el suficientment llarga per arribar al fons del llac, que, per cert, segons conten, podria ser el mateix infern.
- Diuen també que hi ha una ciutat enterrada, un poble dels temps anteriors a la vinguda de Jesús.
- Això no ho hem de dubtar, senyor. Com tampoc que existeixen unes serps d'aigua tan llargues que de la seva pell se'n poden fer corretges per lligar els bous o mules als carros...
Anava a explicar tot un seguit de detalls d'aquestes creences, quan passà ràpidament, ben a prop d'ells un cérvol que s'endinsà estany enllà lliscant per damunt de les aigües glaçades. D'un bot el comte s'enfilà al cavall i el perseguí glaç enllà.
- Aneu amb compte, senyor! El gel! El gel!...
Cridava el patge, però el comte no en féu cas i seguí amb la persecució fins que es trobà al bell mig del llac. Sembla ser que en aquesta part el gruix del glaç era més prim, el fet és que sota les peülles de la cavalcadura del comte, el glaç començà a cedir.
- Valga'm Déu i Santa Maria! - exclamà el comte - Us prometo, Verge Santa que si me'n surto d'aquesta, faré un ric present al monestir de Santa Maria de Gerri.
I la Verge el va salvar. Un cop passada la tronada, i ja al costat del seu patge, el comte decidí tornar al castell.
- Quin present teniu pensat de fer a la Verge? - li preguntà el seu escuder que havia sentit la prometença del seu senyor.
- Quin present? Cap ni un.
- Havia entès que en faríeu un, senyor.
- Alguna cosa he dit... alguna cosa he dit, sí... però aigua passada, Verge enganyada. - contestà el comte, i es posà a riure.
Però amb les coses sagrades no s'ha de jugar. Així que el comte va arribar al castell, de cop i volta perdé la vista. Cridaren metges, els millors de la contrada, i més tard del país. Donaren mil diagnòstics, aplicaren mil i un remeis, li rentaren els ulls amb infusions exòtiques, li aplicaren cataplasmes, col·liris, pomades ... Però cap metge ni cap remei pogué guarir la ceguera del comte. Ell bé que sabia el motiu del seu mal: "Aigua passada, verge enganyada", havia dit. Per fi decidí prendre una determinació. Féu anar a buscar un dels monjos més sants del monestir per poder confessar el seu pecat. Es tancaren en una de les cambres del castell i allà s'hi quedaren llarga estona. Quan el monjo va marxar, el comte féu ensellar el seu cavall i acompanyat dels seu fidel escuder enfilaren el camí del monestir. En arribar, el comte anà a veure a la Verge i demanà que el deixessin sol dins del temple. Quan Borrell sortí, la llum havia tornat als seus ulls. L'alegria de tots fou molt gran. El comte, agraït, féu donació al monestir de la gran muntanya de Pentina i de totes les terres que la separen del monestir de Gerri de la Sal. A partir de llavors, quan l'estany de Montcortès queda glaçat, ningú, persona o animal, mai s'ha atrevit a posar peus o potes sobre la superfície glaçada del llac.


Per veure més imatges del monestir, clica'm


dilluns, 20 de maig del 2013

Plaça de santa Caterina de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu
A la Plaça Santa Caterina cantonada carrer Semoleres podem veure aquesta imatge de la mare de Déu amb la inscripció a sota de: "Ave Maria gratia plena".
L'origen d'aquesta imatge pot estar a principis del segle XIX, quan el convent de Santa Caterina (situat en l'actual mercat de Santa Caterina) limitava a l'est part amb els murs posteriors de les cases del carrer de la Claveguera (canviat a Mestres Casals i Carbonell cap als 1950), part amb un passatge interior que al racó d'aquest carrer, i seguint cap al sud la mateixa direcció general d'ella, sortia al carrer Gombau; i finalment amb el carrer de Giralt Pellisser, llavors molt estret, el qual pel seu límit nord no arribava més que fins a la boca de la de Gombau. L'indicat passatge interior rebia el nom de les cases d'un i un altre dels seus caps (donava als dos carrers) passatge de Casa Vidal, i tenia una capelleta, o nínxol, amb una imatge de la Verge Immaculada, guardada posteriorment en una casa del carrer de la Claveguera, i a més tenia també un pati al qual sortien les grans finestres amb reixes de la biblioteca del convent. L'actual carrer d'Álvarez no existia. Potser que aquesta sigui la imatge tan ben guardada? Si més no se la veu cuidada i ben conservada.

diumenge, 19 de maig del 2013

Catedral de Tirana (Albània)

Immaculada

Vitrall amb la Mare de Déu del Bon Consell

La Catedral de Sant Pau a Tirana és la catedral de la arxidiòcesi de Tirana-Durrës . Es troba al centre de Tirana al Boulevard Zhan D'Ark ( Jeanne d'Arc ), al costat del riu Lana. Fundada el 2002, la catedral està consagrada a l'apòstol Pau, ja què segons la tradició, Pau va fundar la comunitat cristiana de Durres.
L'edifici va ser dissenyat en forma d'un triangle, d'una banda, la Trinitat simbolitzada, sinó també l'estreta relació de les principals religions al país. El sostre cau de la façana principal a la part posterior. La façana està coronada per una imatge de peu al frontó: l'estàtua de pedra de Sant Pau. A les finestres podem veure vitralls amb imatges del Papa Joan Pau II i la Mare Teresa. Va ser consagrada el 26 de gener de 2002. 

Catedral ortodoxa de Tirana (Albània)

Maria a l'altar

Maria per ser venerada

A la Catedral Ortodoxa de Tirana veiem aquestes dues icones de Maria, una es troba dalt de l'altar, a la que no si pot accedir, però a l'entrada hi ha una imatge per tal de què puguis venerar i besar a Maria. El temple és realment espectacular. Digne de ser visitat i de fer-hi una estona de pregària. Aproximadament una tercera part de la població albanesa pertany a l'església ortodoxa.

Col·legi Lestonnac de Tirana (Albània)

Imatge de la nena Maria


Kopshti i Shkolla 9-vjeçare Ylber és una escola fundada el 1996 per les Germanes de la Companyia de Maria Nostra Senyora. El seu projecte educatiu, amb una tradició de 4 segles en diversos països europeus, se centra en el creixement personal en totes les seves dimensions. És un projecte dut a terme per una comunitat educativa en el diàleg i col·laboració amb les famílies.
Ofereix una educació de qualitat que requereix el compromís, la participació i la creativitat. Durant aquests anys a Albània, la Companyia de Maria ha tractat de culturitzar aquest projecte d'educació en la realitat albanesa, assumint els seus propis valors, i estimular el creixement dels nens com a bons ciutadans en la construcció d'una societat més justa.
Alguns aspectes destacats d'aquesta escola per respondre a la seva missió educativa:
- L'escola està oberta a tothom, sense discriminació de religió, ètnia o classe social, l'educació per la tolerància i la el respecte mutu.
- Els programes de l'escola albanesa s'enriqueixen amb altres disciplines essencials per a una educació completa: llengües estrangeres, l'ètica (educació fonamental els valors humans), ordinador.
- S'aplica una pedagogia activa que estimula l'interès i la participació dels estudiants i la participació de les famílies.
- Per a aquells que desitgin, s'ofereixen activitats d'oci: Scout Qendra Ylber, la catequesi per a la iniciació en la religió Catòlica.
Tot i ser una escola laica, podem veure aquesta imatge de Maria nena feta a Montserrat.

Escola Infantil i Comunitat de la Companyia de Maria a Tirana (Albània)

Capella de la Comunitat


Mare de Déu del Bon Consell


Mare de Déu del Bon Consell


Maria bressolant l'Infant

Mare de Déu del Bon Consell

A Albània totes les escoles són laiques, per tant  no he vist cap imatge de Maria a l'escola infantil Arc Iris que la Companyia de Maria té a Tirana, però a la comunitat, que es troba en el mateix edifici sí que podem veure totes aquestes imatges de Maria.

Aquesta és l'única imatge de Maria al centre escolar. 
(Un mural fet per les Paulines per ensenyar 
l'Ave MAria, que ha estat traduït a l'Albanès)


diumenge, 12 de maig del 2013

Parròquia de la Mare de Déu del Roser, Les Fonts (Catalunya)

Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu de Colòmbia

Vitrall de Maria amb Jesús

Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del roser

Sagrada Família

Coronant la façana

La parròquia de la Mare de Déu del Roser que serveix el barri de les Fonts i també el de Can Parellada (nucli de població del Vallès Occidental situat al sud de Terrassa, a la confluència de la riera de les Arenes i la riera del Palau, que formen la riera de Rubí)

En moltes caminades a Montserrat des de Barcelona és una de les parades. En el seu interior hi trobem aquestes imatges.

Per saber més, visita la seva web

dimarts, 7 de maig del 2013

Col·legi La Merced de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de la Mercè

L'origen d'aquesta escola de l'Eixample barceloní es remunta al 1860, any en què Lutgarda Mas i Mateu, la seva fundadora, posa en marxa una proposta educativa destinada a redimir la dona, captiva de la ignorància, com a forma de l'alliberament i com a resposta a la necessitat d'aquell moment històric.
Des d'aquell moment, l'escola ha anat passant pels diferents contexts històrics que li ha tocat viure adaptant-se en cada moment a les necessitats de l'entorn i establint així una història de canvi, adaptació i flexibilització (estratègies de subsistència durant la Guerra Civil, incorporació de diferents classes segons el poder adquisitiu durant la guerra, incorporació de la coeducació a finals del 70, incorporació de la llengua catalana,...) que l'ha portat a ser una escola amb una forta tradició històrica i un gran arrelament no només a la ciutat sinó també a tota Espanya amb nombroses escoles a diferents comunitats.
Per conèixer més l'escola visita la seva web


diumenge, 5 de maig del 2013

Parròquia de Sant Fruitós i l'ajuda de Balenyà (Catalunya)

Bandera la Mare de Déu del Carme 

Mare de Déu de Monstserrat

Els Dolors de la creu (fet a ganxet)

Immaculada

Mare de Déu del Carme

Sant Fruitós o Fructuós era un bisbe de Tarragona, que el 21 de gener de l’any 259 va morir cremat a la foguera, junt amb els seus diaques. Auguri i Eulogi. Es conserven les actes del seu martiri i a Tarragona hi ha restes de la basílica aixecada sobre el lloc del martiri, al centre de l’amfiteatre romà. FI seu culte es va estendre molt aviat per tot l’occident cristià, com ho indica el fet que Sant Agustí, a principis del segle V fes un sermó el dia de l’aniversari del seu martiri i que Prudenci, entorn del 400, li dediqués un himne en el seu Peristephanon.

La Parròquia de Sant Fruitós on podem veure aquestes imatges no és la primera parròquia dels Hostalets de Balenyà, la primera fou l'actual Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Dins de la parròquia hi veiem aquestes imatges. En aquest santuari s'ha atresorat o condensat tot el passat del terme històric de Balenyà i es dreça com un monument perenne en record i homenatge ha tantes i tantes generacions de filis del terrer que hi foren batejats i que han barrejat les seves cendres amb les terres que l'envolten. (més informació clica'm)