diumenge, 2 de juny de 2013

Parròquia del Sagrat Cor de Tirana (Albània)

Immaculada

Mare de Déu del Bon Consell

Anunciació

Trobada amb Elisabet

Sagrada Família

En tota la ciutat de Tirana (capital d'Albània, amb una població aproximada d'un milió d'habitants) només hi ha quatre esglésies. La del Sagrat Cor n'és una d'elles. És una església portada pels Jesuïtes. Està oberta tot el dia. I podem veure a més de la imatge de la Immaculada, unes boniques pintures de diferents escenes de la vida de la Mare de Déu, pintades per un pintor musulmà, i que va prendre com a model la seva dona.

LA MARE DE DÉU DEL BON CONSELL

Festa: 25 d'abril
Miraculosament es va traslladar d'Albània a Genazzano, Itàlia com a resposta a les pregàries.
Molt abans de la vinguda de Crist, el petit poble de Genazzano, a trenta milles de Roma, va construir un temple a Venus, la deessa pagana de l'amor, a la qual li tenien particular adhesió. Allà se li oferia culte i celebraven grans festes en honor seu, especialment el 25 d'abril. Tots els anys la gent de Genazzano gaudien de les festivitats ballant i cantant.
Al segle IV de la nostra era, quan el cristianisme havia estat públicament reconegut en l'Imperi Romà, el Papa Sant Marc (336d.C.) va fer construir una església en un turó sobre el poble, no molt lluny de les ruïnes de l'antic temple pagà. L'església, ferma i forta però petita i senzilla, va ser dedicada a la Mare de Déu del Bon Consell. Sabent de l'amor que la gent de Genazzano li té a les festes i celebracions, el Papa va declarar el 25 d'abril (data de les antigues festes paganes), com a dia de celebració cristiana en honor de La nostra Senyora del Bon Consell. 
A través dels segles, la Mare de Déu va ser honrada de manera especial a la petita església del turó, la qual es va posar a càrrec dels frares de l'Orde de Sant Agustí a 1356. Amb el temps, l'ús i el pas del temps van començar a afectar l'ancià temple. Per al segle XV, l'església estava tant malament que alguns temien pel seu total col·lapse. Pocs, però, semblaven tenir interès en reparar-la, possiblement perquè hi havien esglésies més noves i millors al poble.
Una vídua santa, Petruccia, que estimava a la Verge devotament, es va sentir inspirada a reconstruir l'església. Desitjava que l'església fos més gran i més bonica, més apropiada per a la Mare de Déu. Confiant en nostra Senyora, Petruccia va contractar treballadors i constructors, va comprar també els materials i va veure les parets pujar. Els seus veïns la van observar per un temps en silenci, després van començar a burlar-se d'ella, especialment quan els demanava ajuda.
Petruccia no podia comprendre l'actitud dels seus veïns i pensava que el seu amor a Maria els inspiraria a oferir ajuda. Però els cors no estaven per això. Ells sabien que construir una església gran i bonica era un gran projecte i que Petruccia tenia diners, però no prou. Percebien l'obra com un acte d'orgull i presumpció per part de Petruccia i la criticaven. Quan l'obra es va haver d'aturar per falta de fons, les parets sense acabar van ser nomenades "la bogeria de Petruccia".
Probablement Nostre Senyor va permetre tot això per enfortir l'amor i la confiança Petruccia. L'enveja, la manca de caritat, i els desacords purifiquen i proven tota obra de Déu. Ella no va deixar dominar pels obstacles, estava determinada a fer tot el que pogués per veure l'església completada. Sentia que la Mare de Déu havia inspirat el treball i que Ella hi donaria suport quan fos el seu temps. Deia que algun dia "una gran Senyora vindria a prendre possessió d'ella". Petruccia llavors va recórrer a sacrificis i oracions més fervoroses.
Una mica després, durant la festa del poble, el 25 d'abril, dia de Sant Marc de 1467, moltes persones estaven congregades a la plaça del mercat passant una bona estona: festejant, ballant i cantant. No se sap per què ja no rendien honor a la Mare del Bon Consell en aquest dia, com ho havien fet els seus avantpassats en segles anteriors. Probablement a través dels segles la seva devoció per la Mare de Déu havia disminuït, però havien conservat l'amor per les festes.
Enmig de les festes, algú va veure un núvol surant baix a través del clar cel blau. La sorpresa va paralitzar el ball i el cant. Tota l'atenció va ser posada en el núvol que baixava poc a poc i que finalment es va aturar en una vora estret de les parets sense acabar de l'església de Petruccia. El núvol es va obrir gradualment, i en el seu centre va aparèixer una bellíssima pintura de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. Totes les campanes del poble van començar a sonar sense l'ajuda de mans humanes.
Atrets per l'inesperat i fort repic de les campanes, la gent de les viles veïnes es van afanyar a Genazzano per esbrinar la causa. Mentrestant, a l'escoltar del miracle, Petruccia, que estava pregant a casa, es va afanyar a l'església per agenollar-se davant la pintura. Plena d'alegria va dir que ella sabia que la Mare de Déu vindria a prendre possessió de la seva església. Tota la gent se li va unir en les lloances a la Mare de Déu.
Ningú coneixia la procedència de la pintura ni l'havia vist abans. Aviat una meravellosa pluja de gràcies i miraculoses curacions començar a succeir. En només quatre mesos, 171 miracles van ser arxivats. La gent va començar a cridar a la imatge "Nostra Senyora del Paradís" perquè creien que havia estat portada a Genazzano per mans dels àngels ocults en el núvol. D'altres, pels nombrosos miracles, l'anomenaven "La nostra Senyora dels Miracles".
Durant aquest temps, dos estrangers procedents de Scutari, Albània, van arribar a Genazzano buscant la miraculosa pintura de la Verge. Ells van explicar el seu testimoni. Scutari va ser l'última ciutat presa pels Turcs en la seva invasió d'Albània. Quan van comprendre que ja no podien resistir més, li van demanar consell a la Verge sobre que fer per mantenir la seva fe catòlica en aquelles circumstàncies. Aquesta nit, davant la sorpresa dels dos albanesos la imatge de la Verge es va desprendre de la paret i elevant-se pel cel es va començar a traslladar lentament cap a l'oest. Així van poder seguir-la, creuar el mar adriàtic que separa Albània d'Itàlia, fins que van arribar a Genazzano. Així van decidir quedar-se a Genazzano per viure a prop de la seva Senyora, que també s'havia refugiat.
Quan el Sant Pare a Roma escoltar sobre la pintura i dels seus molts miracles, va manar a dos bisbes com comissionats a examinar i estudiar els esdeveniments extraordinaris. Després d'una acurada investigació, el Papa i els comissionats van quedar convençuts que la pintura era veritablement Mare de Déu del Bon Consell, que havia estat venerada per segles al petit poble de Scutari. L'espai buit amb les dimensions exactes on havia estat la pintura a l'església va ser evident per a tots. La imatge havia estat pintada sobre el guix de la paret. Cap habilitat humana podria haver pres amb èxit la pintura de la paret sense trencar-la. Cap mà humana podria haver portat a través del mar Adriàtic i col·locar en la vora estret de l'església sense subjectar-la.
Naturalment, l'església de Petruccia va ser completada. Més aviat, van haver tantes donacions i va ser oferta tanta ajuda que es va convertir en una bonica basílica. La pintura va ser posada en un reliquiari meravellós amb un marc d'or adornat amb pedres precioses. Més tard dues corones d'or enviades pel Vaticà van ser col·locades en els caps de la Mare i el Nen. La pintura encara està a l'església, "la bogeria de Petruccia". Els monjos Agustins són els guardians especials de l'església i de la pintura miraculosa.
La basílica ha estat afectada pels segles. Va patir particularment per la Segona Guerra Mundial ja que per aturar l'avanç dels Aliats, els alemanys no van dubtar a bombardejar les esglésies. En Genazzano, el santuari de la Mare de Déu no es va lliurar. Una bomba va explotar al amb tota força. L'altar major va ser completament destruït, totes les pintures i les estàtues a les parets voltant es van enfonsar, però la miraculosa pintura de Nostra Senyora del Bon Consell, es va mantenir perfectament intacta, tan bella com quan Petruccia la va veure per primera vegada.
La nostra Senyora té els ulls parcialment baixos com si estigués escoltant amb intensitat. El seu vestit verd fosc està adornat amb una vora d'or. El seu mantell blau fosc cobreix el cap i les espatlles i cobreix parcialment al Nen Jesús, qui té una mà al voltant del coll de la seva Mare. La seva galta toca la d'ella, i la seva mà esquerra aquesta sostenint el coll del seu vestit. El vestit vermell del Nen aquesta adornat amb una vora d'or. L'expressió en tots dos, Mare i Fill és d'una profunda atenció. El Nen Jesús sembla que està a punt per xiuxiuejar alguna cosa a seva Mare. És una pintura senzilla però atractiva.
En els últims quatre segles innombrables peregrinacions i molts miracles han tingut lloc al santuari de la Mare de Déu, Mare Amorosa que és per a tots un tresor de la gràcia divina. Acudeix a ella amb els teus petits problemes; confia en la seva guia. Ella és veritablement Mare de Déu del Bon Consell.
Les paraules "Mare del Bon Consell" van ser inserides per Pius IX a les lletanies de la Verge Maria.


(Font: LeBlanc, Sr.M. Francis, O.Carm., Causi of Our Joy. Boston: Pauline Books and Media, 1976)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada