diumenge, 30 de juny de 2013

Real Monestir de Santa Isabel de Barcelona (Catalunya)

Immaculada

L'origen d'aquest monestir es remunta al s. XVI. Sembla que unes santes dones van decidir viure en recolliment en una modesta caseta. Com Terciàries de Sant Francesc practicaven la seva caritat atenent els malalts del proper Hospital de la Santa Creu.
Al 1554 s'aconsegueix la donació d'una casa gran al carrer d'en Borra, i sol · liciten i obtenen, del vicari general de Barcelona, ​​la llicència per erigir una capella o església sota el títol de Sant Crist de la Muntanya Calvari, depenent de la parròquia de l'Església del Pi.
Data històrica va ser la de 1561. El 14 d'octubre d'aquest any van demanar llicència a monsenyor Cassador per obrir una porta al carrer d'En Esborra i d'aquesta manera l'oratori de la casa religiosa es va elevar a església pública, que van posar sota el patrocini de santa Isabel, reina d' Hongria.
La fundació canònica del monestir va ser el 9 de març de 1564. El rei Felip II, que havia convocat Corts a Barcelona, ​​també va assistir a la cerimònia, acompanyat de tota la cort, nunci, prelats i cavallers nobles. Després d'assistir a la cerimònia, va acollir sota la seva protecció a la comunitat i va ordenar que se'ls donés una almoina anual de 300 escuts.
Al llarg del segle XVII i XVIII van acollir a altres monges per diferents circumstàncies, com les de Puigcerdà, les de Perpinyà o les de Sant Omer a França.
És el 1776 el bisbe emèrit, Mn P. José Climent, assabentat de la penúria de les monges, va sufragar la construcció de dues casetes dins del recinte monacal confrontant amb el carrer Xuclà. Gràcies a les rendes de les mateixes el monestir va poder sobreposar una mica al seu penúria. Agraïda la comunitat col·locar una làpida que avui dia es conserva al claustre del Monestir de Sarrià.
Les exclaustracions de principis del S. XIX van suposar l'abandó de la comunitat del convent. Després de la desamortització la propietat va ser adquirida en 1840 pel "Foment d'Il · lustració d'aquesta capital". Dotze monges durant aquest període van seguir vivint en comunitat en unes casetes properes al Monestir.
El Sr Sebastià Antón Pascual i Inglada va adquirir les accions lliurades pel "Foment d'Il · lustració" i les va deixar en el seu testament a favor del Monestir de Santa Isabel. Aquesta donació va ser executada per la vídua del Sr Pascual, M ª Assumpció de Bofarull i Plandolit, a favor del Monestir i es va fer lliure de càrregues davant notari el 1877.
Recuperada gairebé tota la propietat per part de les monges, aquestes van comprendre que no era lloc per a la vida de clausura al Raval, "massa sorollós i poblat". Per això van sol · licitar autorització episcopal per vendre el terreny i traslladar-se, com ja ho havien fet altres comunitats, a altres zones més sanes i silencioses de Barcelona.
LES INSTAL·LACIONS DE SARRIÀ
Les monges es van decidir per una finca coneguda com Torre Palacios, esqueixada d'una major anomenada "Manso Serra", situada a la població de Sant Vicenç de Sarrià, amb entrada per la C. Montserrat n º 7.
El projecte i disseny del Monestir va ser encarregat al mestre d'obres Joaquim Codina Matalí. Els plànols i el permís d'obra es troben en un expedient de 1877 presentat davant l'Ajuntament Constitucional de Sarrià per a la seva aprovació. Els fonaments van començar a obrir-se en 1878, acceptant l'execució de l'obra el contractista Juan Gaspar. Una sèrie d'irregularitats i estafes alenteixen i frenen l'obra.
Després de moltes converses es va signar un nou contracte al desembre de 1884, amb el mestre d'obres Jaume Vidal Vidal, qui va complir amb puntualitat els seus compromisos, veient el monestir acabat en 1886.
La inauguració de l'Església va tenir lloc el dia de Sant Josep de 1886. L'Església estava adornada profusament de flors, plena de fidels. Al claustre es va col.locar una làpida que porta gravat el nom de la seva Santedat el Papa Lleó XIII, del Bisbe de Barcelona Rvd. Jaime Catalá, de la mare Abadessa del Reial Monestir de Santa Isabel, Sor M ª de la Concepció Moliné, i de l'autor dels plànols, el mestre d'obres Joaquim Codina Matalí.
L'Església tenia i té el deambulatori en àmplies tribunes, grans finestrals, amb vidrieres de colors vius fabricades pel senyor Amigó. Quatre àngels modelats pel Sr Carbonell i pintats pel Sr Gràcia adornaven les columnes de l'Església.
Al timpà d'accés a l'Església es pot llegir Domus Dei et Porta Caeli (casa de Déu i porta del Cel). En el retaule major, hui desaparegut, hi havia imatges dedicades a la Immaculada Concepció, Sant Francesc i Santa Isabel.
Poc més podem dir de les estàtues, imatges i quadres que guarnien l'Església ja que es troben desapareguts i no hi ha molta informació sobre els mateixos.
L'any 1936 la nostra comunitat franciscana es componia de vint religioses, i era abadessa la Rvda. Mare M. Lourdes Huguet, qui, davant el perill de saqueig, s'havia preocupat del salvament dels objectes més estimats, com vasos sagrats, ornaments i el poc arxiu que conservaven després de tants avatars i sortides del claustre.
Davant el caire que prenien els esdeveniments, es va disposar la sortida de les religioses, de les que es van fer càrrec els seus familiars o amics. Algunes d'elles van poder embarcar el 16 de setembre en un vaixell noliejat pel govern italià a prec de la Santa Seu.
Mentrestant, a Barcelona, ​​el Monestir va ser envaït i saquejat, incendiant imatges i objectes de culte. Posteriorment l'edifici es va convertir en local de refugiats.
Finalitzada la guerra, el 6 de maig de 1939, sol · licita la mare abadessa Sor M. Lourdes Huguet al Rvd Sr Bisbe de Barcelona, ​​permís per tornar a possessionar del Monestir i reprendre la vida de clausura.
En 1955 l'Ajuntament urgeix la cessió per part de la Comunitat d'una porció de terreny per al projecte de prolongació del Carrer dels Vergós.
El 13 maig 1968 les monges terciàries regulars de Santa Isabel obtenen de la Santa Seu un Decret pel qual es constitueixen en Monges Franciscanes Clarisses. Per a l'execució del Decret, va tenir lloc el 27 de juny, a l'església del Monestir, una solemne celebració, en què va participar també el Dr D. Francisco Ros, director de l'escola annex al Monestir i capellà de les religioses.
Finalment la comunitat va abandonar el Monestir en la dècada dels noranta, establint-se en un de nou a Lavern. Posteriorment van marxar d'aquest per donar suport a la comunitat de Clarisses d'Osca, on romanen en l'actualitat.
El 1994 la congregació religiosa de dret pontifici Legionaris de Crist es fa càrrec de l'escola i obre a les instal.lacions del monestir una sèrie d'obres per a la formació de la família, la infància i la joventut. L'any 1996 es reforma i condiciona la Sala Capitular com a zona per a conferències. L'any 1999 es restaura la capella lateral, coneguda avui com de Santa Teresina, per al culte eucarístic. El 2005 comencen les obres de reconstrucció de la zona ocupada pel col · legi. El 2007 es adecenta el Claustre i l'ingrés al Monestir. El 2009 s'arregla la façana exterior de l'Església i s'obren tres finestres ogivals, a imitació de les existents, per proporcionar més llum a la nau central. Estan en procés les obres de recuperació i restauració de l'interior de l'Església.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada