diumenge, 21 de juliol de 2013

Basílica de Santa Maria de Mataró (Catalunya)

Mare de Déu de Montserrat

Immaculada

Mare de Déu del Roser

Maria coronant l'altar major

Maria al'entrada de la sagristia

Mare de Déu dels dolors

Mare de Déu del Carme

Maria amb St Joaquim i Sta Anna

Mare de Déu de la mercè

Mare de Déu del socors

Maria

Porta principal, façana

La Basílica de Santa Maria és un temple situat a Mataró, construït a partir de 1675, amb referències a la seva existència que daten de l'any 1008. 
Està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Abans de l'actual temple hi va haver una església romànica i encara abans un temple d'origen romà.
El 23 de gener de 2010 va acollir la beatificació de Josep Samsó i Elias, en la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII. El beat està enterrat en aquesta basílica, que també acull les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.
L'actual església va ser construïda a partir de 1675 i acabada en el segle XVIII, segons el projecte de l'arquitecte milanès Ercole Turelli. 
Es va construir allargant per la part de llevant l'espai de l'antiga església del segle XV. Del temple gòtic solament es conserva la base del campanar, de planta quadrada i amb parets parcialment construïdes amb blocs de pedra granítica, i les voltes de la nau central.
La planta té forma de creu llatina. La nau principal està coberta amb volta de mig punt, amb llunetes que permeten la il·luminació mitjançant finestres. Les capelles laterals, acabades amb arc apuntat, element residual de l'antiga església gòtica, estan emmarcades per columnes d'ordre compost. El creuer deixa a cada costat de la nau dos amplis espais coronats amb cúpules. La seva imatge actual correspon a una desafortunada restauració feta l'any 1928.
Damunt del presbiteri hi ha un cimbori de tipus bizantí. Sobre el principal portal hi ha un monumental orgue, de 1927, restaurat l'any 1974 per Gabriel Blancafort i París. En la decoració de l'altar major hi treballà Santiago Estrany i Castany.
Val la pena destacar també el retaule del Roser que va ser construït a finals del segle XVII per l'arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra, amb la col·laboració del seu fill Marià Riera i de l'escultor Lluís Bonifaç. En el Fossar Xic es poden admirar els esgrafiats exteriors de la capella dels Dolors, renovats recentment.
Dins de Santa Maria, és un dels exponents del Barroc català millor conservats. La construcció, a cavall entre els segles XVII i XVIII per encàrrec de la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, es completà amb la decoració de frescos, olis i elements escultòrics dissenyats per Antoni Viladomat i Manalt a partir de 1722.
L'espai principal és la capella, on es pot contemplar un impressionant conjunt de teles amb les estaciones del Via Crucis i els Dolors de la Verge. Amb personatges d'aspecte dramàtic i paisatges propers al visitant de l'època, Antoni Viladomat va transmetre amb encert els valors i sentiments dels fets narrats a les escenes. Una íntima i acollidora Sala de Juntes, situada en un primer pis de l'edifici, està decorada amb teles pintades a l'oli que representen als apòstols i evangelistes i està presidida per l'Asunción de María (al sostre) acompanyada per un grup d'àngels. Una cripta per enterrar als membres de la congregació en el subsòl de la capella i un cor amb un gran balcó recarregat amb gelosies completen l'edifici.
La Basílica encara té moltes coses per reconstruir, és una llàstima doncs és força bonic, una de les joies del barroc català. Una de les coses que li manca també és la il·luminació, però tot i això es recomanable la visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada