dimarts, 30 de juliol de 2013

Paladar del son de Gràcia (Catalunya)




El paladar del son és un restaurant cubà que es troba a Gràcia molt proper a la plaça Joanich. A l'entrada del local, al carrer, al costat del nom del restaurant podem veure aquesta Mare de Déu de la caritat de coure.

La nostra Senyora de la Caritat del Coure, o la Verge de la Caritat del Coure, Caritat del Coure o simplement Cachita, és una de les advocacions de la Mare de Déu. És la patrona de Cuba, aquest solemne nomenament va ser proclamat pel Papa Benet XV l'any 1916. Posteriorment en un viatge realitzat per Joan Pau II a l'illa de Cuba l'any 1998, va coronar amb gran dignitat a la Verge com a Patrona de Cuba.

Llegenda
Entre els anys 1612 o 1613, es va realitzar la troballa de la imatge de la Verge de la Caritat, la patrona de Cuba. La història narrada sota jurament eclesiàstic als 85 anys per Juan Moreno, "el negret de la Caritat" ens explica com van ser en una canoa a la recerca de sal, ell i dos germans indis, Juan i Rodrigo d'Hoyos, quan sortien de Cayo Francès (a la Badia de Nipe) van observar alguna cosa flotant al mar, a l'atansar-se van veure amb sorpresa i alegria que es tractava d'una imatge de la Mare de Déu sobre una tauleta on es podia llegir: "Jo Sóc La Verge de la Caritat".
Segons recomptes de l'època, la seva imatge va aparèixer el 1612 o a principis del 1613 d'abril, a la badia de Nipe, la més gran de Cuba, situada a la costa nord de la regió oriental de l'illa.
Va ser albirada per tres esclaus: un noi negre de 10 anys (Juan Moreno) i dos germans de pura sang índia (Joan i Rodrigo de Hoyos), que treballaven com esclaus a les mines de coure de la regió. El trio ha quedat batejat en la imatgeria cubana com "els tres Joans".
En un relat que es conserva a l'Arxiu d'Índies de Sevilla, fet sota jurament eclesiàstic "setanta-cinc anys després del succés", l'esclau negre Juan Moreno va explicar com van ocórrer els fets.
Els joves, que havien anat a la recerca de sal, van albirar la imatge de la Verge amb el Nen Jesús en braços - la mateixa que avui és objecte de veneració pels cubans - que s'acostava surant en una taula, on podia llegir-se la frase "Jo sóc la Verge de la Caritat".
El santuari inicial es va construir de manera improvisada, emprant fulles de guano i taules. Després de múltiples successos misteriosos ocorreguts al voltant de la imatge, aquesta va ser portada al que seria el seu santuari definitiu, a poca distància d'allí, al cim d'una lloma propera a les mines de coure.

Història
Segons documents antics que es troben a l'Arxiu General d'Índies, l'arribada de la imatge de la Verge de la Caritat a les regions muntanyenques de la Serra del Coure, a Cuba, es va produir quan Francisco Sánchez de Moya, capità d'artilleria , va rebre el 3 maig 1597 un mandat del Rei Felipe II perquè s'anés a les mines de la Serra del Coure a defensar aquelles costes dels atacs de pirates anglesos. El rei li va fer l'encàrrec d'erigir una petita església, lloc on soldats i miners poguessin acudir a encomanar i fer les seves oracions a la venerada imatge de la Verge de la Caritat. Abans de la seva partida cap al Nou Món, aquest Capità va manar tallar a Toledo una rèplica de la Verge de la Caritat, que va ser la que va portar per mar fins a l'illa.
La Història es barreja amb la llegenda quan, setanta-cinc anys després de l'aparició, l'únic testimoni supervivent del "miracle", ja en plena senilitat, va fer una declaració jurada on s'involucra en el relat de la miraculosa aparició al propi capità Francisco Sánchez de Moya, qui havia portat la imatge a l'illa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada