diumenge, 7 de juliol de 2013

Parròquia de Sant Fèlix de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu del Carme

 Mare de Déu de Montserrat
Immaculada

La parròquia de sant Fèlix és de molt nova construcció. Responsable d'aquesta obre és mossèn Marinè que va traspassar el 9 de gener de 2013.
A la seva web trobem aquest escrit mossèn Iglesias que en parla d'ell i dels orígens de la parròquia i de la comunitat.

Mossèn Mariné, un apòstol incansable
Avui, dia 9 de gener, fa un any que va morir Mn. José Mariné, rector d'aquesta parròquia durant 32 anys.
No vaig tenir ocasió de conèixer-lo, però després de si ha deixat una empremta molt viva en molts de vosaltres. M'heu parlat amb veritable entusiasme d'ell. El vostre testimoni d'afecte i amor cap a ell no només no em deixa indiferent, per tot el que ha significat per a vosaltres, sinó que em fa descobrir un testimoni viu de l'amor a Déu, a Jesucrist ia la seva Església. Sé que en la trajectòria de consolidació de la comunitat de Sant Feliu seu pas ha estat decisiu.
Durant més de trenta anys va ser el vostre rector i l'ànima d'aquesta comunitat. En el vostre cor ha fet impacte seva incansable treball pastoral, la seva entrega a la vida litúrgica però, sobretot, el seu zel apostòlic per acostar les ànimes a Déu.
La seva afabilitat humana i la seva caritat envers els més necessitats li han fet ocupar un lloc històric en l'esdevenir d'aquesta parròquia. Per sobre de tot, brillava el seu amor a Déu i la seva passió pel sacerdoci, així com la seva devoció a la Santíssima Verge.
Com tota persona singular, que defuig la mediocritat i les mitges tintes, per a moltes persones a la diòcesi de Barcelona es va convertir en un signe de contradicció. El seu gust per la litúrgia tridentina, el seu cura extremat cap a les rúbriques i la seva tendència ideològica despertar algunes reaccions adverses. Ell va patir a causa d'aquest xoc per la seva concepció política i religiosa.
Però, més enllà de les seves idees i les seves manifestacions religioses de signe conservador, quantes vegades veiem també a persones de tendències progressistes que intenten ideologitzar i polititzar la figura del sacerdot. Quantes vegades fabriquem la imatge d'un Déu en funció de les nostres idees i passant per sobre de la caritat, exercici fonamental del cristià.
Com bé diu el Papa en el seu llibre, Llum del món, els aplaudiments del món no són signe que tot es fa bé. Si la societat ens afalaga, pot ser que hàgim de revisar com estem fent les coses.
Mossèn Mariné no va buscar l'aprovació ni els aplaudiments. Va ser un home apassionat pel seu sacerdoci. Un autèntic pastor d'ànimes. El més important d'un sacerdot no són les seves idees, sinó el que fa. I ell va ser capaç d'aixecar amb tenacitat una sòlida comunitat de cristians, cridant-los a viure la seva fe amb obstinació i alegria. Als ulls de Déu, això és el que comptarà. Va fer del seu sacerdoci un lliurament total, a temps i fora de temps.
No importa tant que un capellà porti o no sotana, o que sigui de tal o qual signe ideològic. No són les idees el que importa, sinó la capacitat d'unir i el respecte a les diferències. El que comptarà serà la seva afabilitat, la seva capacitat de construir, el seu amor als més desvalguts. Mossèn Mariné va saber escoltar i valorar també als que no pensaven com ell, va ser capaç de diàleg, posseïdor d'una gran finor espiritual que només pot brollar del seu amor a Crist. Dins del seu cor, malgrat el seu aspecte auster, irradiava una gran tendresa.
La seva obstinació en la construcció del nou temple, aquest edifici del que ara gaudim, va ser heroic. Va convertir la gossera municipal en un lloc sant, de trobada, un petit cel aquí a la terra. Això només pot venir d'una personalitat sacerdotal i paternal plena de coratge. En els moments més difícils va saber batallar fins al final. Molts recordeu que, amb motiu de la construcció de la Vila Olímpica i la nova configuració urbanística del barri, la parròquia va patir l'amenaça de ser eliminada. La fermesa de Mossèn Mariné amb el suport de la comunitat va fer retrocedir a les institucions municipals. Amb incansable entusiasme, aquell home baixet, d'ulls molt vius i força inesgotable, va organitzar al seu voltant a la feligresia i va aconseguir salvar la parròquia.
Demanem a Mossèn Mariné que, des del cel, vetlli sempre per aquesta comunitat que viu del seu gran llegat espiritual i que alhora sapiguem obrir-nos als nous signes dels temps, com bé deia el Papa Joan XXIII.
Un record ple de gratitud per aquell que va formar part de la nostra vida cristiana i ocupa un lloc al nostre cor.
Mn. Joaquín Iglesias
9 gener 2011
(traduït amb google traducctor, per llegir l'original clica'm)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada