dilluns, 1 de juliol de 2013

Parròquia Maria Auxiliadora de Barcelona (Catalunya)

Maria Auxiliadora

Maria Auxiliadora

HISTORIA
Fou iniciativa de la Venerable Dorotea de Chopitea, vidua de Serra. Aquesta senyora ja havia fundat el 1884 l’obra salesiana de Sarrià. Moguda per la devoció a Maria Auxiliadora i a imitació de Don Bosco a Torí, al qual va conèixer i va tractar quasi diàriament en un mes d'estada a Barcelona l´any 1886, va voler que l'obra salesiana de Sarrià, a imitació de la de Don Bosco a Torí, tingués com a cor i centre un gran santuari dedicat a Aquella que és l´Auxili dels Cristians.La primera pedra fou col·locada el 24 de maig de 1889. Es començava a construir l'església interna. Cinc mesos després arribava a Barcelona el nou Director de la casa salesiana, el futur Beat Felip Rinaldi, el qual va decidir que era més urgent la construcció d'un nou pavelló per a les escoles. El pavelló seria dedicat no a artesans, sinó a estudiants d'ensenyament elemental. o Col·legi del Sant Àngel. Les obres trigaren no més un any i escaig. El 9 de març de 1891, un mes abans d´acabar la construcció d'aquest pavelló, i degut a la insistència de donya Dorotea, es van reemprendre les obres de l´església i foren visitades poc temps després per la fundadora, que no va poder baixar del cotxe a causa de la seva greu malaltia. Morí santament vuit dies després, el 3 d´abril de 1891. L'església va ser beneïda pel Bisbe de Barcelona, el doctor Jaume Català un any més tard, el 28 de maig de 1892, quan feia tres anys que ell mateix havia col·locat la primera pedra. Era una sala ampla de 25 per 16 metres, amb cassetonat i precioses escultures realitzades pel taller de decoració de les Escoles Professionals Salesianes. Tots aquests guarniments varen ser destruïts en la guerra de 1936 i per un incendi casual que es propagà, des de l´orgue, el 2 de juny de 1970.La construcció de l´església externa gòtica, en pedra i amb tres naus separades per esveltes columnes, que és l´església-santuari actual, fou més lenta i promoguda pel nou Director Pare Manuel Hermida. Va ser oberta al culte el 22 de juny de 1901. Les campanes van ser beneïdes el 24 d'abril de 1915. El 1918 era entronitzada i s'il·luminava l'estàtua de Maria Auxiliadora en la façana posterior de l'església interna. Les bigues, les portes, el ferro forjat, les estàtues, els confessionaris, el viacrucis van ser treballats amb gran polidesa per les mateixes Escoles Professionals Salesianes. El retaule de l'altar major, centrat entre l'església interna i externa, estava presidit enfront de la primera església per una pintura de Maria Auxiliadora, obra de Cristòfol Montserrat i Jorba (1869-1935) i enfront de l'església externa per una estàtua en el cambril. Les dues parts de l'església formaven un conjunt devot i harmoniós, gràcies al disseny de l´arquitecte diocesà i també de la casa salesiana, senyor Enric Sagnier, primer Marqués de Sagnier (1858-1931). Al Senyor Bisbe Irurita, el bisbe màrtir de Barcelona, li agradava d'aturar-se aquí per a pregar. El 29 de gener de 1928 les despulles de la fundadora eren dipositades en una artística urna adossada a la paret dreta de l'església externa, amb reconeixement de la seva fama de santedat i de la seva estimació per l'Obra Salesiana de Sarrià i per la seva església-santuari. Tot el mobiliari de l´església, també el damàs de vellut recamat de plata i un fi carilló, va ser destruït l'any 1936, i amorosament reconstruït a partir de 1939, culminant amb un nou altar gòtic col·locat l´any 1950, destruït després per les flames l´any 1970.

LA PARRÒQUIA
El Santuari de Maria Auxiliadora fou erigit canònicament com a Parròquia el 8 de setembre de 1969. El mateix any es va construir la capella parroquial adossada al costat mateix del Santuari i presidida per una estàtua d'avantguarda de Jesús Ressuscitat, feta en metall per l'artista Joan Puigdollers, antic alumne i professor de les Escoles Salesianes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada