dissabte, 28 de setembre del 2013

El carrer del Carme de Calaf (Catalunya)

Mare de Déu del Carme

Calaf, al bell mig de la Sagarra, amb 52 metres d'alçada de campanar, té un carrer dedicat a la Mare de Déu del Carme, i com no, no hi podia faltar-hi una imatge. 
L’Hospital és una de les fundacions més antigues de Calaf, ja que existia des d’abans del 1559. Es troba al peu del castell i és un edifici sever, de pedra ben escairada, en el qual es destaquen una torre quadrada i un portal adovellat pel qual es puja al castell. Durant el segle XVIII es regia per una junta de prohoms presidida per un eclesiàstic, i tenia l’obligació, imposada pels fundadors, d’acollir els malalts i els vells de la vila, amb preferència els de llinatge del fundador i del dotador, i després d’aquests, els pobres vianants. Fou restaurat el 1873, i de nou el 1884, i ocupat per religioses carmelitanes de la caritat. Aviat deixà de ser hospital i es convertí en un col·legi per a nenes. Aleshores la seva església es dedicà a la Mare de Déu del Carme. Les mares carmelitanes estigueren a Calaf fins el 1936. 
La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Existeixen avui en actiu ordes religiosos carmelites repartides per tot el món, masculins i femenins, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana.
És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A les nostres terres és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considerada patrona dels transportadors.
Aquesta advocació dóna nom a totes aquelles persones que es diuen Carme o Carmel, celebrant la seva onomàstica el dia de la festa d'aquesta Verge: 16 de juliol.
És curiós trobar-la en un lloc tant llunyà del mar.

(fotos fetes i cedides per Quim Salvà)


Carrer flassaders de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu amb infant

A la sortida del carrer Flassaders (carrer on hi vivien els flassaders, aquelles persones que feien flassades (una peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s’usa com a abrigall en el llit) i que estan relacionats amb una història amb la mare de déu de la porta de Santa Maria del Mar (podeu trobar la llegenda en aquest bloc mateix), poc abans d'arribar al passeig del Born, quan el carrer s'eixampla un xic, en una fornícula podem veure aquesta bella imatge. És petita, però bonica.


dissabte, 21 de setembre del 2013

Parròquia castrense del Parc de la Ciutadella de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de Loreto
Patrona de l'aviació

La Immaculada

Mare de Déu del Pilar
Patrona de la Guàrdia Civil

Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del Carme
Patrona del mar i l'armada

Ascensió de Maria 

Aquesta església es va construir entre el 1717 i el 1728 per l’enginyer Alejandro de Retz. Felip V, després de la guerra de successió, va voler dominar la ciutat de Barcelona, per això va demanar a l’enginyer flamenc Pròsper de Verboom, la construcció d’aquesta ciutadella militar. Es tracta d’una petita capella d’estil neoclàssic i d'inspiració francesa, amb una planta en forma de creu, d’una sola nau i amb capelles als laterals. Conserva el paviment original on es realitza una figura geometrica, alternant lloses de pedra i marbre gris. 
L'església ret homenatge al servei de l’exèrcit militar, dedicada a la Immaculada Concepció, patrona de la Infanteria. Les capelles laterals d'ambdós costats estan dedicades a les patrones de l'exèrcit espanyol. La Mare de Déu de Montserrat -la moreneta, patrona de Catalunya- ha sigut recentment ubicada en una de les capelles mitjançant els donatius dels fidels.
Una de les Mare de Déu que sorprèn un xic és la de Loreto, patrona de l'aviació, que no és una mare de Déu, diguem-ne nostrada. També és patrona de l'Argentina, Colombia, Xile, Perú, etc. 
La Santa Casa on va néixer la Verge Maria, va ser traslladada en l'any 1291 des de Natzaret a Tarseto. Segons explica la història, els àngels van portar la Casa creuant el Mar Mediterrani i el Mar Adriàtic i la van dipositar a Dalmàcia. Els pobladors al veure-la no s'explicaven com havia arribat allà, però van saber que era la Santa Casa quan la Verge es va aparèixer a un sacerdot que es trobava molt malalt i li va explicar que aquesta era la Santa Casa de Natzaret. El sacerdot es va sanar immediatament i va explicar la història a tot el poble. Tres anys més tard, el 10 de desembre de 1294, la Santa Casa va ser novament traslladada a la riba oposada del Adriàtic, a Itàlia, entre un bosc de Llorers. D'allí el nom de Loreto (del llatí Lauretum: lloc poblat de llorers).

dimecres, 11 de setembre del 2013

Carrer de les Magdalenes de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de Montserrat

Passejant pel barri Gòtic, en aquest carrer, just damunt del restaurant Can Pescallunes, hi ha aquesta fornícula amb una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Catedral de Ciutadella (Illes Balears)


Capella de la Puríssima


Mare de Déu del Rosari

La catedral de Santa Maria de Ciutadella és un edifici d'estil gòtic català, seu de la diòcesi de Menorca. Està situada a la part antiga de la ciutat, a la plaça de la Catedral, darrere la qual comença el carrer de ses Voltes.
Es va construir a sobre d'una mesquita de la qual encara podem observar els arcs utilitzats com a base del campanar de la catedral. La història de la catedral de Ciutadella comença l'any 1287, quan, 45 dies després de la conquesta de Menorca per Alfons el Franc, aquest va ordenar la construcció de la catedral. Tot i això no se n'inicià la construcció fins al regnat de Jaume II l'any 1300 i s'acabà l'any 1362. Al llarg d'aquests anys ha anat sofrint diversos esdeveniments, el més important d'aquests ha estat el saqueig i l'incendi dut a terme pels turcs en el segle XVII, i un altre saqueig important va ser el produït durant la Guerra Civil. Per aquesta raó ha estat molt reconstruïda, per exemple la façana occidental és d'estil neoclàssic i es va construir l'any 1813 per ordre del bisbe Pedro Antonio Juano en substitució de la portada gòtica, i només se'n conservà la petita rosassa superior. Va rebre el títol de basílica l'any 1953, concedit per Pius XII.

(fotos fetes i cedides per Quim Salvà)