dissabte, 27 de desembre del 2014

Parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de Núria


Immaculada 


Vitrall anunciació

Aquesta església fou construïda entre 1886 i 1897 en estil neogòtic, com a església del convent de les religioses de la Congregació de Ntra. Sra. de la Caritat del Bon Pastor a Barcelona. Consta d'una nau, amb tres capelles laterals. Està precedit d'un ampli atri, que comunica al carrer per tres portes gòtiques. Tots els murs són de maçoneria arrebossada exteriorment amb calç i sorra, com era habitual a l'època, i d'un gruix considerable (aprox. 50 cm.); per la banda de dins foren enguixats. Entre 1948 i 1950, hom adaptà l'església a les funcions parroquials, i això comportà canvis importants (vegeu el fulletó sobre Història de la Parròquia). En aquesta ocasió, part dels murs, de les columnes i dels capitells es varen policromar, i l'arc de la boca del presbiteri fou decorat amb motius ornamentals i imatges d'àngels. La finestra del cambril de la Mare de Déu era encerclada i rematada per pinacles de gust neogòtic. I el fons del presbiteri era vestit amb un cortinatge vermell rera l'altar.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Xurreria Trebol de Gràcia (Catalunya)

Mare de Déu de Montserrat

Ja a les acaballes de Gràcia, poc abans d'entrar al barri marítim, ens trobem aquesta xurreria on a més de poder gaudir d'uns bons xurros, també podem veure aquesta imatge.

diumenge, 23 de novembre del 2014

Catedral d'Estrasburg (França)

Porta d'entrada

La catedral d'Estrasburg no gaudí de gaire sort des del principi: en el interval d'un segle es cremà en diverses ocasions, la quarta vegada el 1176. Poc després, el bisbe Enric I començà una nova construcció en el mateix emplaçament, reforçant els fonaments que havien quedat.
El 1225 s'acabaren l'absis, l'ornamentació i la nau transversal nord en estil romànic tardà, però quan la nau transversal sud es trobava mig construïda es canvià el disseny a l'estil gòtic, pel que tot el construït entre 1240 i 1275 respon a l'estètica de l'estil gòtic. Malgrat que les proporcions es combinaren de forma harmònica, a aquesta església li manca la tendència vers l'altura d'altres edificis gòtics. Malgrat tot, la mescla d'estils no arriba a ésser molesta. En canvi, constitueix una de les obres eclesiàstiques més impressionants de l'Edat Mitjana, degut principalment a l'abundor d'extraordinaris adornaments amb motius tant religiosos com mundans i, inclús, pagans: una enciclopèdia de la concepció medieval del món. Cal ressaltar la famosa columna dels àngels (1225-1230), en la que superposen els Evangelistes, per sobre d'ells l'àngel anunciador i, de nou per sobre d'aquest, Jesucrist i els tres àngels que sostenen els instruments de la Passió.
(Fotografia feta per la Bego i enviada pel mòbil)

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Santa Madrona, la Catedral del Poble Sec de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu del Carme

La fotografia no és molt bona, manca de llum i de bon flaix. L'Església està a punt de ser reoberta. És considerada la Catedral del Poble Sec

Santa Madrona, la patrona oblidada de Barcelona
Al llarg de la seva història, la ciutat de Barcelona ha compartit una devoció preferent, considerant-les com a patrones, per tres figures de l’esfera celestial. L’actual, la Mare de Déu de la Mercè, des de 1637; santa Eulàlia, des de l’edat mitjana; i santa Madrona. Aquesta darrera ha anat perdent importància, dins el patronatge barceloní, fins a pràcticament desaparèixer. És curiós, però, constatar com durant segles la ciutat va compartir sense problemes el patronatge entre les dues santes, Eulàlia i Madrona. D’alguna manera, s’hi veuen dues formes diferents de devoció: mentre que Eulàlia es trobava a la catedral, al centre de Barcelona, Madrona era als afores.
La vida de santa Madrona es barreja entre la llegenda i algunes dades històriques de fràgil fonament. Només cal dir que no apareix en el martirologi romà. Tot i que la tradició la va fer filla de Barcelona, l’origen de la santa se situa a Tessalònica (Macedònia – Gràcia) on va ser martiritzada per la seva condició de cristiana al voltant de l’any 300.
La seva arribada a Barcelona forma part, també, del llegendari fabulós. Explica Joan Amades que “la tradició conta que els cristians de Salònica anaven a adorar el cos de la santa i que els infidels, per tal de desbaratar-ne el culte, es van vendre el cos a uns mercaders francesos que es proposaren fer-hi negoci (...) Embarcaren el cos en una nau que anava cap a Marsella i van fer-se a la mar”. El mateix Amades apunta que una variant del relat diu que les restes de santa Madrona anaven adreçades, per un magnat oriental, al rei de França que es trobava malalt i que creia que es podria guarir amb la presència d’un cos sants. “Quan el vaixell passà per davant de Barcelona –diu l’insigne folklorista- va desencadenar-se un tràngol furiós que posà la nau en perill. El patró dva atracar a la platja de Sant Bertran, just vers l’indret on s’esqueia l’ermita de Sant Fruitós, a la muntanya de Montjuic. Per tal d’evitar la pèrdua del cos sant, si la nau s’arribava a enfonsar, el van desembarcar i van dipositar-lo en l’esmentada ermita”. La narració diu que cada vegada que, un cop passat el temporal, volien retornar les restes santes al vaixell, es reprenia el mal temps i que, d’aquesta manera van interpretar que era el desig de la santa de restar a Barcelona. Això va passar, segons alguna referència gens segura, l’any 992.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Catedral de Santa Maria la Reial de l'Almudena


Mare de Déu de l'Almudena

Mare de Déu de Lujan

Vitrall de Pentacosta

La miraculosa

La Puríssima

Mare de Déu del roser

Patrona de Bolívia, Mare de Déu de les Creus

Maria i Santa Teresa Sacosta 
  
Vitrall de Maria

Nostra Senyora de la Mística
  
Sagrada Família
  
Una de les portes

Quan la capital d'Espanya es va traslladar de Toledo a Madrid el 1561, la seu de l'Església a Espanya es va mantenir a Toledo; així la nova capital - alguna cosa inusual per a un país catòlic - no tenia cap catedral. Es van discutir plans ja en el segle XVI per construir una catedral a Madrid dedicada a la Verge d'Almudena, però la construcció no va començar fins a 1879.
La catedral sembla haver estat construïda en el lloc d'una mesquita medieval que va ser destruïda en 1085, quan Alfons VI va conquistar Madrid
L'interior d'estil neogòtic és singularment modern, amb capelles i estàtues d'artistes contemporanis, en estils heterogenis, des de ressorgiments històrics fins a decoració «pop-art»
Santa Maria de l'Almudena (o Santa María de la Almudena, en castellà), és una advocació de la Mare de Déu. També anomenada en castellà Virgen de la Almudena. És la patrona de Madrid (capital d'Espanya), i el seu nom prové de l'àrab Al Mudayna (la ciutadella).
Existeixen diverses tradicions sobre l'origen del nom i la imatge. La primera conta que al 712, abans de la presa de Madrid pels musulmans, els habitants de la vila tapiaren una imatge de la Mare de Déu a les murades per a protegir-la. Amb la reconquesta al segle XI pel rei Alfons VI de Castella, es proposaren trobar la imatge oculta. Després de dies de pregàries, quan una processó passava per la Cuesta de la Vega, el fragment de muralla on es trobava es va obrir, mostrant la imatge de la verge intacta. Aquesta llegenda és impossible, perquè la vila de Madrid i les seues muralles, va ser fundada al segle IX per l'emir cordovés Muhammad I.
Pareix més que probable que l'origen de la talla sigui la Baixa Edat Mitjana, durant la repoblació cristiana de Madrid, per a ser col·locada a l'altar de l'antiga mesquita major, ara reconvertida en església major. Probablement, per a diferencir-la d'altres esglésies que anaren sorgint als arrabals, es coneixeria al temple com Santa Maria de l'Almudaina o Almudena, és a dir de la ciutadella, per estar tancada al primer perímetre emmurallat d'origen musulmà.

dijous, 16 d’octubre del 2014

Catedral Castrense (Madrid)




Sagrada família

L'Església Catedral de les Forces Armades, també coneguda com Catedral Castrense, església de les bernardas del Sagrament o església del Sagrament. L'església va ser adquirida pel ministeri de defensa per a ser seu de l'arxiprestat castrense.

Església de Sant Josep (Madrid)

Façana barroca

Mare de Déu de la Salut

Mare de Déu del Remei

Mare de Déu del Carme

Altar Major

Immaculada

Mare de Déu dels Dolors

  





Mare de Déu de l'esperança


En aquesta església fou on va dir la primera missa en Lope de Vega. A la façana hi veiem aquesta imatge.

Parròquia de San Manuel i San Benito (Madrid)

Mare de Déu del Carme

Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu de Luján


L'església de Sant Manuel i Sant Benito està situada davant del parc del Retiro i va ser construïda entre 1902 i 1910. L'obra de l'arquitecte Fernando Arbós i Tremanti es va destinar com residència i església per als Pares Agustins. Els mecenes d'aquesta iniciativa van ser l'empresari català Manuel Caviggioli i la seva dona Benita Maurici, que van donar el terreny per a aquesta finalitat i dels que l'església pren el seu advocació. Per coneixér-la més visita el seu web.

Parroquia San Vicente Ferrer (Madrid)

Mare de Déu de Madrid

En aquesta parròquia hi podem veure la Mare de Déu de Madrid, que va tenir molta devició, tanta o més com la Mare de Déu d'Atocha o de l'Almudena. Per saber-ne més visita el seu web.

Parròquia Santa María del Val (Madrid)


En el barri del Pilar, en ple Madrid, podem veure aquesta bonica imatge de Maria.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Lluïsos de Gràcia (Catalunya)

Mare de Déu de Montserrat

Els Lluïsos de Gràcia és una associació sociocultural i esportiva catalana sense finalitat de lucre fundada l'any 1855. Els objectius bàsics de l'entitat són la formació dels infants i joves en el temps lliure, així com possibilitar als adults la realització d'aquelles activitats que serveixin per la seva formació i esbarjo.
La secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia va néixer l'any 1945, i des del 1958 participa en els campionats de la Federació Catalana de Basquetbol. També existeix una Escola de Bàsquet. Els diferents equips juguen a la pista dels Lluïsos de Gràcia, la primera pista privada coberta de la ciutat de Barcelona, inaugurada el 6 d'octubre de 1962. Actualment el primer equip masculí milita a la lliga EBA del grup C i el femení a Copa Catalunya del Grup 4.
Actualment estan en obres tot l'edifici, tret de la pista de bàsquet on podem veure aquesta imatge.
Més coses al seu web.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Passejant per Olot - 2



Tot fent un volt per Olot, a la Plaça Mora, en una fornícula hi veiem aquesta imatge de Maria Immaculada.

Passejant per Olot


Tot fent un volt per Olot, al carrer del Doctor Fàbrega, en una fornícula hi veiem aquesta imatge de Maria.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Santa Maria del Mercadal (Castellnou dels Aspres, França)



Mare de Déu dels Dolors



Santa Maria del Mercadal (Sainte-Marie du Mercadal en francès) és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Castellnou dels Aspres (Rosselló). Se situa uns cent metres fora del recinte emmurallat de la vila vella, en un terreny lleugerament elevat sobre el camí que l'envolta.Esmentada a la documentació ja al 1259, l'església, situada fora vila, complementava la capella del castell de Castellnou. L'edifici actual és de començaments del segle XIII, per bé que ha estat considerablement modificat al llarg dels anys i, especialment, engrandit al segle XVIII. L'historiador Aymat Catafau ha indicat la probable presència d'una cellera al voltant de Santa Maria, sense testimonis documentals, però. Si de cas, la protecció eclesial no hauria estat ja suficient quan calgué construir les muralles de la població, cap al segle XIII.
El nom de "Mercadal" té relació amb l'espai veí de l'església, on ja a l'època medieval s'hi feia mercat: a causa de l'estratègica posició de Castellnou, entre les comarques del Vallespir, el Conflent i el Rosselló, els pagesos i ramaders hi feien cap per firar-s'hi, especialment de llana d'ovella. En el present (2014), als mesos d'estiu s'hi fa un petit mercat cada dimarts.

(imatges fetes per Enric Barbet)


diumenge, 31 d’agost del 2014

Catedral d'Osca (Espanya)

Porta Principal

Sagrada Família

Mare de Déu del Rosari

Immaculada

Nostra Senyora del Pópulo



Anna, Maria i Jesús

La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, també coneguda com catedral de Santa Maria d'Osca, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del segle XIII i conclosa a principis del segle XVI.