dijous, 31 de juliol del 2014

Església de la Trinité de París (França)




La primera església de la Trinitat en fusta policromada es va construir el 1852 a la rue de Clichy, ara ocupat, entre altres, pel Casino de París.
Transferida a uns centenars de metres més avall en lloc del Cabaret. Les obres van començar el 1861 i acaben el 1867. Théodore Ballu és l'arquitecte. Dissenyat per ser vistos des de l'Òpera de París, que es diu que ha estat molt econòmic tot i les decoracions de luxe: l'església va costar 3,2 milions de francs. L'edifici no és menys impressionant, amb els seus 90 m de llarg, 34 m d'ample, 30 m d'alt campanar que s'eleva a 65 m d'alçada. 

Basílica Sainte-Clotilde de París (França)

 
Porta principal

Mare de Déu de Fàtima


Vitrall coronació

Porta lateral 
  

Va ser construïda entre 1846 i 1857 per Christian Gau i Theodore Ballu, l'arquitecte de la Trinitat, després de la mort d'aquest en 1853. L'església està dedicada a St Clotilde i St Valerie (verge i martir de Limoges). 
En 1897 l'església va ser elevada a la dignitat de "Basílica Menor" pel Papa Lleó XIII.

Saint-Sulpice de París (França)

Mare de Déu del Dolor

Santa Anna i Maria


Vitralls


L'Església de Saint-Sulpice, situada a la plaça de Saint-Sulpice, és un edifici històric de París, la segona església més alta de la ciutat, construïda en honor a Sulpici Pius, que alberga en el seu interior un sistema per a la determinació astronòmica dels equinoccis dissenyat per Henry Sully. 
Erigida sobre els fonaments d'un antic temple romànic del segle XIII, que va patir successives ampliacions fins 1631. En 1646, el sacerdot parisenc Jean-Jacques Olier encarregar la construcció d'un nou edifici, que es va allargar durant més d'un segle. El resultat va ser un edifici senzill, de dues plantes, amb una façana oest formada per dues files d'elegants columnes. L'harmonia del conjunt només la trenquen les torres dels extrems, que no són parelles. 
Unes enormes finestres omplen l'interior de llum. Les dues petxines que hi ha al costat de l'entrada van ser un regal de la República de Venècia a Francisco I. La base de pedra sobre la qual es troben va ser realitzada per Jean-Baptiste Pigalle. 
Hi ha dues obres de Delacroix a l'església, més exactament a la capella lateral a la dreta de la porta d'entrada: Jacob lluitant amb l'àngel i Heliodoro expulsat del temple. 
Una de les particularitats d'aquesta església és la seva gnòmon de la meridiana solar, o columna que marca l'hora del dia projectant una ombra a terra. Languet de Gercy, sacerdot de Saint-Sulpice, que necessitava un sistema per controlar els equinoccis i poder predir quan queia la Pasqua, l'hi va encarregar a l'astrònom i rellotger anglès Henry Sully, qui va construir una línia de llautó a terra, paral · lela als meridians de la Terra, que es va estendre fins a un obelisc de marbre a la paret (que data del 1743) i puja 11 metres per la paret. Alhora, es va instal · lar a la finestra sud un sistema de lents. Així, al migdia del solstici d'hivern (21 de desembre), la llum del sol passa per la finestra incidint en la línia de llautó del sòl fins l'obelisc, i en els equinoccis (21 de març i 21 de setembre), al migdia la llum toca un plat oval de coure davant de l'altar. Com que això va servir per realitzar mesuraments científiques, l'església es va salvar de ser destruïda durant la Revolució francesa.

Saint-Séverin de París (França)

Santa Anna i Maria

Vitrall del naixement







Porta principal

Al jardí de l'església

Molt aprop de Notre Dame trobem aquesta església, quasi amagada, que pren el nom de Sant Séverin (segle VI) perquè segons s'explica tenia per costum pregar, no en aquesta església, sinó en un petit oratori que s'aixecava justament on es va construir aquesta església a l'edat mitjana.

Saint-Julien-le-Pauvre (Paris, França))



Icones habituals en el ritu grec

L'església de Saint-Julien-le-Pauvre és l'Església Catòlica grega melquita de París, a la riba esquerra, al Barri Llatí, a prop del Sena, a la Plaça René Viviani - Montebello. El seu nom fa referència a Sant Julià l'Hospitalari, durant acollir els pelegrins i viatgers pobres de l'hospici es va associar amb l'església a l'edat mitjana. No obstant això, no està clar quina va ser la primera patrona de l'església, ja que és un dels més antics de París, i els seus orígens es remunten almenys fins al començament del segle VI. Saint Julien du Mans i Saint Julien de Brioude també són considerats patrons de l'església. La basílica original va ser destruïda pels normands l'any 886. Després una segona església va ser construïda, que es dóna al priorat de Longpont-sur-Orge per 1125. Monjos Longpont reparar l'església, va establir un priorat i estan construint una nova església des 1160. Aquest és el que veiem avui. Malgrat les seves modestes dimensions, el cor és una obra de qualitat, l'escultura es va inspirar en la Catedral de Notre Dame, i probablement va ser executat pels mateixos artistes. El priorat és llarga pròspera, i els amfitrions de l'església durant la Universitat de París, així com les eleccions i les reunions generals fins 1525 i una altra fins que a principis del segle XVII. En aquest moment, el priorat es desintegra i es desintegra església. Malgrat un intent de rehabilitació i construcció d'una nova façana a 1651, el convent de Longpont té per desinvertir església i convent Hotel-Dieu de París, dos anys més tard. El convent va deixar d'existir, i l'església va esdevenir una capella de l'Hôtel-Dieu. La Revolució Francesa porta la seva transformació en un magatzem, una situació que va durar fins a 1826. Després de Saint-Julien-le-Pauvre novament esdevé una capella de l'hospital, amb una vida espiritual ben delimitada, abans de tancar el 1873. Mentrestant en 1846, es classifica a historiques1 monuments. Llavors el pare Alexis Katoub desenvolupa el projecte de fundar una parròquia catòlica greco-melquita, a París, i rep l'església per posar-se a disposició de la nova parròquia. Això es va fer el 1888: Ara, els catòlics orientals tenen el seu propi lloc de culte a la capital, i les misses es celebren allà, a la manera de Sant Joan Crisòstom. Iconostasio està disposada a l'entrada de l'absis el 1900 per adaptar-se a l'església a la seva nova funció.

Saint-Germain l'Auxerrois, París (França)

Entrada principal

Altar major





Vitralls

Adoració

Fundació merovíngia, la primera església de Sant-Germain l'Auxerrois va ser destruïda durant la gran setge de París pels normands en 885-886, i després reconstruïda al segle XI. L'edifici va ser modificat en la primera meitat del segle XII i la portada occidental feta entre 1220-1230. El cor i el primer tram de la capella de la Verge que data del segle XIV, la nau i el pòrtic actual el proper segle, el transsepte i el cor de les capelles del segle XVI. Va ser acabat 1580, la reconstrucció de l'església. 

Una obra important campanya es va dur a terme a principis del segle XVII. El santuari ha estat completament reformat i decorat i col·locat en la nau, el púlpit i el banc. La destrucció va començar al segle XVII per l'eliminació del moll del portal oest i va continuar al segle següent pel timpà i el portal de la galeria a l'entrada del cor, obra de Jean Goujon i Pierre Lescot. Al segle XVIII també, el cor va rebre un nou disseny per l'arquitecte Claude Bacarit i escultor Louis-Claude Vasse. 
En 1793, l'església va ser tancada i va rebre diverses assignacions. La van tornar a la fe catòlica en 1802. Durant els dies de disturbis a 14 i 15 de febrer de 1831, el temple va ser profanat i després es va tancar de nou. No va ser el 13 de maig de 1837, va tenir lloc la cerimònia de reobertura. A partir d'aquesta data, es va dur a terme importants obres de restauració, tant a l'exterior i a l'interior on la decoració pintada i esmaltada de les capelles es va renovar completament.

Saint Germain des pres, París (França)


Imatge trobada en excavació


L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
La va fundar Khildebert I, fill de Clodoveu I, per glorificar la túnica de sant Vicenç d'Osca i una creu d'or de Toledo, relíquies portades de Saragossa després d'una expedició el 542. La basílica fou posada sota advocació de Sant Vicenç i Santa Creu el 558 pel bisbe de París Germà (en francès Germain) antic monjo de l'abadia de Sant Simforià i Sant Pantaleó (Saône-et-Loire). Khildebert I i fou enterrat el 558 i després altres membres de la família merovíngia de París: Khilperic I el 584,Fredegunda el 598 i Clotari II el 628, substituint a Santa Genoveva com a necròpolis reial. Germà fou enterrat a la capella de Sant Simforià al costat de l'església. Al segle VI es va formar un monestir al costat de l'església; el 756 el cos de Germà fou portat a l'església propera que en endavant fou coneguda com a Saint-Germain-des-Prés (Sant Germà dels Prats). Pipí el Breu i Carlemany li van donar terres. Va patir l'assalt dels normands a partir del 845 i l'abadia fou incendiada el861; fou restaurada el 869 i ocupada pels normands durant el setge de París (885-886); les relíquies de sant Germà, amagades, foren retornades al lloc el 888. L'abat Morard va fer ampliacions vers l'any 1000; la regla cluniacenca fou introduïda el 1024. El segle XII el centre de l'abadia fou demolit per donar pas a un santuari gòtic i capella, sent consagrada el 21 d'abril de 1163 en presència del papa Alexandre III. Des del 1631 fou un centre intel·lectual destacat de França sota la congregació de Sant Maure, que van renovar la ciència històrica imposant la lectura acurada de les fonts destacant dom Jean Mabillon, dom Bernard de Montfaucon i altres. L'església fou tancada el 13 de febrer de 1792 i els edificis venuts; una refineria de sal pètria va funcionar al lloc del 1794 al 1802. El 1803 va tornar a ser destinada al culte. L'església i el palau abacial van subsistir i la primera, del segle XI, és considerada l'edifici de culte més antic de França.

Carmel de Montmartre (París, França)


Just rere el Sagrat Cor, en el que es coneix com el Carmel de Montmartre, la porta d'entrada està coronada per aquesta imatge.

dimecres, 30 de juliol del 2014

Saint Étienne du Mont (París, França)

 
Mare de Déu amb infant

 Mare de Déu amb infant

 
Vitrall coronació



Mare de Déu amb infant

Originalment, l'església va ser dedicada als sants Apòstols Pere i Pau, construïda en el regnat de Clovis i van ser sepultats el propi rei i la seva esposa Clotilde i també Sainte Genevieve (patrona de París). Es va convertir en l'Edat Mitjana en una important abadia reial.
Durant el segle XIII, l'església de l'abadia que servia al poble es va fer insuficient i un segon edifici va ser construït sota el patrocini de Sant Esteve, el primer màrtir. Aquest últim es va veure reconstruïda 1492-1626 en el context turbulent de les guerres de religió. L'església Sant-Étienne estava contigua a l'abadia de Sainte-Geneviève. 
En 1744, Lluís XV va decidir substituir l'abadia, en males condicions, amb un gran edifici ara, després de moltes vicissituds històriques, l'actual Panteó. L'abadia va ser destruïda durant la Revolució i les relíquies de Santa Genoveva es va cremar. Els edificis de l'abadia es van transformar en Lycee Henri IV i l'abadia va ser demolida en 1804 per donar pas al carrer Clovis.
Sant-Etienne-du-Mont després va heretar les relíquies i el culte de Santa Genoveva.

Notre Dame de Lorette, París (França)

Adoració als reis

Al costat de l'altar

Notre Dame de Lorette

Construïda entre 1823 i 1836 sobre el model de les basíliques romanes, La Notre Dame de Lorette a París és l'obra mestra de l'arquitecte Hippolyte Lebas, neoclàssic (1782-1867).

Notre Dame des Champs de París (França)

Façana

Notre Dame des Champs

En l'actual territori d'aquesta parròquia es va construir un temple per a l'adoració del déu Mercuri. Després de la predicació dels primers apòstols de la regió de París, el temple va ser dedicat a la Mare de Déu, i es va fer conegut com Notre Dame des Vignes. 

Llavors rei Robert "El piadós" (996-1031) va ser reconstruir ND des Vignes per honrar el lloc on Sant Denís hauria celebrat els sants misteris. 

Alhora, els Marmoutier benedictins van obtenir permís per servir a l'església ND des Vignes i establir un priorat. Les vinyes que envolten el convent van ser arrencades, i l'església va ser reconeguda per primera vegada sota el nom de "La nostra Senyora dels Camps". 

En 1603, els benedictins van cedir el monestir als carmelites d'Espanya. El seu monestir va ser un dels llocs més famosos de l'època de Lluís XIV. 

La Revolució va fer tancar el convent, l'església va ser destruïda, i va romandre en la memòria com Notre Dame des Champs. 

El 1858 es va crear la parròquia de Notre Dame des Champs, col · locant la primera pedra de l'actual església. El 31 octubre 1876 es feu la benedicció de l'església i el 25 març 1912 la consagració per el Cardenal Amette, arquebisbe de París.

Notre Dame de París (França)

Façana principal, davant rosassa

Façana principal, porta de la dreta


Façana principal, porta central

Façana principal, porta de l'esquerra (dormició de Maria)

Façana principal, porta de l'esquerra (coronació de Maria)

Vitrall
  

Al sostre

Altar Major

Vitrall


 





Mare de Déu de Guadalupe
  
Lateral de l'Església

Porta de lateral

Jardí de darrera l'església


Notre-Dame és la catedral de l'arxidiòcesi de París. És una de les catedrals franceses més antigues d'estil gòtic. En podria dir moltes coses d'aquesta bella catedral, però el millor és visitar el seu web