dijous, 31 de juliol de 2014

Saint Germain des pres, París (França)


Imatge trobada en excavació


L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
La va fundar Khildebert I, fill de Clodoveu I, per glorificar la túnica de sant Vicenç d'Osca i una creu d'or de Toledo, relíquies portades de Saragossa després d'una expedició el 542. La basílica fou posada sota advocació de Sant Vicenç i Santa Creu el 558 pel bisbe de París Germà (en francès Germain) antic monjo de l'abadia de Sant Simforià i Sant Pantaleó (Saône-et-Loire). Khildebert I i fou enterrat el 558 i després altres membres de la família merovíngia de París: Khilperic I el 584,Fredegunda el 598 i Clotari II el 628, substituint a Santa Genoveva com a necròpolis reial. Germà fou enterrat a la capella de Sant Simforià al costat de l'església. Al segle VI es va formar un monestir al costat de l'església; el 756 el cos de Germà fou portat a l'església propera que en endavant fou coneguda com a Saint-Germain-des-Prés (Sant Germà dels Prats). Pipí el Breu i Carlemany li van donar terres. Va patir l'assalt dels normands a partir del 845 i l'abadia fou incendiada el861; fou restaurada el 869 i ocupada pels normands durant el setge de París (885-886); les relíquies de sant Germà, amagades, foren retornades al lloc el 888. L'abat Morard va fer ampliacions vers l'any 1000; la regla cluniacenca fou introduïda el 1024. El segle XII el centre de l'abadia fou demolit per donar pas a un santuari gòtic i capella, sent consagrada el 21 d'abril de 1163 en presència del papa Alexandre III. Des del 1631 fou un centre intel·lectual destacat de França sota la congregació de Sant Maure, que van renovar la ciència històrica imposant la lectura acurada de les fonts destacant dom Jean Mabillon, dom Bernard de Montfaucon i altres. L'església fou tancada el 13 de febrer de 1792 i els edificis venuts; una refineria de sal pètria va funcionar al lloc del 1794 al 1802. El 1803 va tornar a ser destinada al culte. L'església i el palau abacial van subsistir i la primera, del segle XI, és considerada l'edifici de culte més antic de França.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada