dijous, 31 de juliol de 2014

Saint-Sulpice de París (França)

Mare de Déu del Dolor

Santa Anna i Maria


Vitralls


L'Església de Saint-Sulpice, situada a la plaça de Saint-Sulpice, és un edifici històric de París, la segona església més alta de la ciutat, construïda en honor a Sulpici Pius, que alberga en el seu interior un sistema per a la determinació astronòmica dels equinoccis dissenyat per Henry Sully. 
Erigida sobre els fonaments d'un antic temple romànic del segle XIII, que va patir successives ampliacions fins 1631. En 1646, el sacerdot parisenc Jean-Jacques Olier encarregar la construcció d'un nou edifici, que es va allargar durant més d'un segle. El resultat va ser un edifici senzill, de dues plantes, amb una façana oest formada per dues files d'elegants columnes. L'harmonia del conjunt només la trenquen les torres dels extrems, que no són parelles. 
Unes enormes finestres omplen l'interior de llum. Les dues petxines que hi ha al costat de l'entrada van ser un regal de la República de Venècia a Francisco I. La base de pedra sobre la qual es troben va ser realitzada per Jean-Baptiste Pigalle. 
Hi ha dues obres de Delacroix a l'església, més exactament a la capella lateral a la dreta de la porta d'entrada: Jacob lluitant amb l'àngel i Heliodoro expulsat del temple. 
Una de les particularitats d'aquesta església és la seva gnòmon de la meridiana solar, o columna que marca l'hora del dia projectant una ombra a terra. Languet de Gercy, sacerdot de Saint-Sulpice, que necessitava un sistema per controlar els equinoccis i poder predir quan queia la Pasqua, l'hi va encarregar a l'astrònom i rellotger anglès Henry Sully, qui va construir una línia de llautó a terra, paral · lela als meridians de la Terra, que es va estendre fins a un obelisc de marbre a la paret (que data del 1743) i puja 11 metres per la paret. Alhora, es va instal · lar a la finestra sud un sistema de lents. Així, al migdia del solstici d'hivern (21 de desembre), la llum del sol passa per la finestra incidint en la línia de llautó del sòl fins l'obelisc, i en els equinoccis (21 de març i 21 de setembre), al migdia la llum toca un plat oval de coure davant de l'altar. Com que això va servir per realitzar mesuraments científiques, l'església es va salvar de ser destruïda durant la Revolució francesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada