dijous, 30 de juliol del 2015

FARMÀCIA PADRELL

A l'interior, imatge de Maria

La farmàcia està considerada la més antiga de Barcelona, documentada des del 1561. La decoració modernista es va efectuar a l'entorn de 1890. A banda del mobiliari i les llums, en destaca el gran vitrall de l'entrada, de temàtica floral, obra de Joan Espinagosa.
L'edifici on està ubicada té planta i tres pisos, amb els balcons i les finestres emmarcats amb carreus de pedra.

dijous, 23 de juliol del 2015

Basílica de Notre-Dame de Saigón


La Catedral Basílica de nostra Senyora de la Immaculada Concepció (en vietnamita Nha Tho chính Toà Đức em Vô Nhiếm Nguyên Toi), és una catedral i basílica menor catòlica localitzada en el centre de la ciutat Ho Chi Minh, (Vietnam). Va ser construïda pels colons francesos en 1863 i posseeix dos campanars amb una alçada de 58 m.

Imatge de l'intagram de @a44803a

dijous, 16 de juliol del 2015

St Chad's Cathedral, Birmingham (Anglaterra)


L'Església Catedral Metropolitana i la Basílica de Sant Txad és l'església mare de l'Arquidiócesis de Birmingham i de la província de l'Església Catòlica a la Gran Bretanya i està dedicada a Sant Txad de Mercia. Construït per Augustus Welby Pugin i substancialment completa per 1841, St Txad és un dels primers quatre esglésies catòliques que es van construir després de la Reforma Anglès i va plantejar a l'estat catedral a 1852. És una dels úniques tres basíliques menors a Anglaterra (les altres són Downside Abbey i Corpus Christi Priorat, aquest últim ara en desús). St Txad és un edifici catalogat de grau II. La catedral es troba en un espai verd públic a prop de Queensway de Sant Txad, al centre de Birmingham
(Imatge d'AS)

Parròquia Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (Barcelona)

Altar Major

Mare de Déu de Montserrat
   
 Vitralls




Mare de Déu del Socors

Mare de Déu del Carme

Immaculada

La parròquia Mare de Déu de la Medalla Miraculosa va ser erigida el 25 de gener de 1932 i inaugurada el 28 de febrer del mateix any pel bisbe Manuel Irurita segregant-se de les parròquies de Sant Josep Oriol i Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs.El terme parroquial en un principi molt ample, es va reduir l’any 1946 amb l’erecció de les noves parròquies de Sant Llorenç i Sant Ferran.
L’edifici actual de la parròquia es el resultat de les transformacions sofertes pel primer projecte d’església de l’arquitecte Joan Padrós de l’any 1941.
Es tractava d’una gran basílica que prenia com model Santa Agnès de Roma i que incloïa un gran complex de criptes que es van fer servir com església provisional fins la conclusió de l’actual temple. Actualment son locals parroquials i saló d’actes.
La façana de l’església així com l’edifici d’oficines i la reforma de la cripta son obra de l’arquitecte Josep Maria Pla Alastuey i es van finalitzar l’any 1978.
El disseny de l’interior de l’església es obra de Josep Maria Artigas Basté, que va treballar al temple entre els anys 1959 i 1971.
També va realitzar el disseny de les reixes, dels baix relleus de la Mare de Déu dels Socors i de la Mare de Déu del Carme, del baptisteri i dels quatre grans vitralls de la nau central, i va pintar l’apostolat del presbiteri i el retaule de la capella del Santíssim.
Els llums son una idea del rector mossèn Joan Borrás i es van col•locar a partir de 1981.
La imatge de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa que presideix el presbiteri es obra de l’escultor Francesc Juventeny i es de l’any 1968.
En la capella del Santíssim Sacrament s’ha col•locat una altra representació de la Mare de Déu titular, que presidia l’antic presbiteri de la cripta i que és obra de l’escultor Martí Llauradó, realitzada entorn 1946.
També trobem a l’església un Sant Crist, obra de Jaume Satorras, adquirit pel Cos de Portants l’any 1940.
Aquest mateix escultor signa el reliquiari de la Veracreu que es troba a la parròquia i no està datat.
L’antic presbiteri de la Cripta està decorat amb pintures del cartelista Josep Morell i es van realitzar l’any 1947.

La Medalla Miraculosa
El Papa Joan Pau II, en el segon viatge a França, visità dues vegades la capella de Rue de Bac, 140, a París. Per què? Per que allí s’hi aparegué la Santíssima Verge el 1830: vint-i-quatre anys abans de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció i vint-i-vuit abans de les aparicions de Lourdes.
UNA MEDALLA FAMOSA
Malgrat que la capella de la Medalla Miraculosa és a París, aquesta advocació de la Santíssima Verge està estesa per tot el món gràcies a la medalla que la Verge manà encunyar. És una medalla que en poc temps es va fer popular i que, amb el seu ús devot, va obtenir tants favors i benediccions de Déu, que la gent va acabar anomenant-la la “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està esclafant el cap d’una serp, que rastreja per damunt de la bola del món. Al seu voltant, es llegeixen aquestes paraules: “Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a Vós!” Són una petició a la Verge i una declaració celestial que ella fou concebuda sense taca de pecat original. Quan van preguntar a Bernardeta de Lourdes com era la Senyora que havia vist a la cova, ella va respondre que era “la de la medalla” que ella portava al seu coll.
Al revers de la medalla hi ha una gran M, anagrama de Maria, coronada per una creu: a sota s’hi veuen els dos cors, de Jesús i de Maria. Envoltant el conjunt, hi ha una corona de dotze estrelles (igual que a l’Apocalipsis, el darrer llibre de la Bíblia) i apareix la Verge aureolada.
VERGE MARE
La nit del 18 al 19 de juliol del 1830, Caterina Labouré, una novícia de vint-i-quatre anys, nascuda a la Borgonya, d’una família de llauradors benestants, fou despertada per la veu d’un nen de cinc anys que la convidà a seguir-lo fins a la capella del convent, de les Filles de la Caritat. La Verge hi acudí i s’assegué a la butaca que emprava el sacerdot en els seus sermons a la comunitat.
Caterina s’agenollà als peus de la Verge i recolzà les seves mans sobre els genolls d’aquesta. La Verge li parlà de les calamitats que aviat caurien sobre França i sobre el món: el tron seria enderrocat; l’arquebisbe de París, afusellat; la creu trepitjada, i la sang correria pels carrers. Maria aconsellà a la santa que acudís sempre als peus del Sagrari, on trobaria força i consol en la tribulació. I afegí: “Filla meva, Déu vol encomanar-te una missió. Serà causa de moltes penes (el seu confessor tardà molt a fer-li cas), però et sobreposaràs en pensar que ho fas per la glòria de Déu.”
En veure Caterina Labouré als peus de la Verge Mare, que l’acull amb afecte filial i la prepara per a les dificultats futures, veiem amb quanta confiança i abandnament cal que recorreguem sempre a la Mare de Déu, que Jesucrist ens lliurà a la Creu com a Mare Nostra.
SEGONA APARICIÓ
El 27 de novembre del mateix any, la Verge s’apareix una altra vegada a Santa Caterina i li dóna a conèixer la missió que li havia estat anunciada. La Verge vesteix de blanc i les seves mans a l’alçada del cor, aguaten un globus daurat coronat per una creu. “El globus -digué Maria- és símbol del món i de cada persona en particular.” Aquesta representació de la Verge ha rebut diversos noms: “Verge Poderosa”, “Reina de l’Univers”, “Reina de les Missions”, “Reina del Món”.
Tot d’una, deixant caure els seus braços cap a terra, amb actitud de benèvola commiseració, les mans de la Verge s’ompliren d’anells resplendents i de pedres precioses, envoltant en resplendor la terra de sota els seus peus. “Aquests raigs - prosseguí Maria- són símbol de les gràcies que concedeixo a tots els qui me les demanen.” Al voltant de la Verge, es llegien, escrites en or, les paraules que hem reproduït més amunt .
Es girà la Verge i aparegué com el revers de la medalla: una lletra M entrellaçada amb una creu, els cors divins i les dotze estrelles.
Quan el pare Aladel escoltà les paraules de la seva dirigida, la novícia Caterina, no la va creure; va pensar que es tractava d’una imaginació de la jove novícia. Després que ella insistís, va mantenir una entrevista amb l’arquebisbe de París, monsenyor de Quelen. Aquest, en no trobar en tot allò res que s’oposés a la fe, autoritzà l’encunyació de la medalla. El maig del 1832 es van distribuir les primeres. I molt aviat es va parlar de múltiples curacions i conversions. L’esmentada medalla es convertí en un signe de renovació mariana i evangèlica.
RIQUESA DOCTRINAL
La Medalla Miraculosa conté tota la riquesa de Maria. La Verge aixafant el cap de la serp infernal i aureolada d’aquelles lletres d’or, apareix com Immaculada. Els raigs que surten dels anells dels seus dits ens diuen que es Verge poderosa i mitjancera de totes les gràcies que Déu envia al món per mitjà d’Ella. La M, al costat de la Creu, ens manifesta que és Corredentora. Els dos cors són, a més del símbol de l’amor de Crist vers els homes i del de la seva Mare, feta mare nostra, el resum de la devoció dels Sagrats Cors. Finalment les dotze estrelles que l’envolten, ens ensenyen que Ella és Reina.
LA BANDERA D’EUROPA
El Consell d’Europa convocà el 1950 un concurs per dissenyar la seva bandera comú. L’artista Arsène Heitz, d’Estrasburg, que estava llegint la història de les aparicions de la Rue de Bac, a París, es va sentir inspirat a utilitzar els símbols de la corona de dotze estrelles (Ap. 12,1) i el fons blau, amb el qual es representa el misteri de la Puríssima Concepció. Aquesta bandera fou aprovada pel Consell el dia de la Immaculada del 1955.
La Verge s’avançà, doncs, bastants anys a la idea del Sant Pare pel que fa a la recristianització d’Europa i, per extensió, també d’Amèrica, que rebé, fa cinc segles, la fe cristiana que hi portaren els immigrants europeus.
(informació extreta de http://www.medallamiraculosa.org)

dimecres, 15 de juliol del 2015

Convent de l'Anunciata, Bordeuax (France)







A la rue Magendie encara es pot veure el mur del convent de clausura de l'Anunciata, on la Senyora de Monferrant (Santa Joana de Lestonnac) va haver d'anar-hi dos cops cap els anys 1600 i 1607, a visitar les seves dues filles Marta i Magdalena, que van començar allà la seva vida religiosa. El 1621 van obtenir totes dues l'autorització del Papa per entrar en l'Institut fundat per la seva mare i que la seva casa es trobava a poca distància, en el carrer de l'Há.

Passejant per Bordeaux (Fraça)


Passejant per Bordeaux, de vegades cal aixecar el cap ...

Passejant per Carcassone


Passejant per la ciutat medieval de Carcassone, si aixeques el cap pots trobar aquesta imatge.

Església de Notre Dame de Bordeaux




L'Església de Notre Dame (abans Santo Domingo) és una església construïda en estil barroc a la fi del segle XVII a la ciutat de Bordeus, que es troba prop del Gran Teatre.
L'església és un edifici protegit 18 maig 19.081 i el bufet del seu òrgan des 12 gener 1971.
De 1971 a 1981, l'església va ser tancada després del col·lapse de part de les voltes. Va ser completament renovada el 1982 pel Departament de Monuments Històrics, descobrint la bella pedra original rossa.
Compta amb una excel·lent acústica, on l'elevat nombre de concerts organitzats en aquest lloc.

Sant Martin de Landiràs, France

Presentació de Jesús


Vitralls


Mare de Déu de Lourdes

Mare de Déu, gòtica

Segle XII: la construcció del cor i part de la nau
Segle XVI: la construcció de la nau sud
1765: La torre actual es va aixecar
Segle XIX: la construcció de la Baixa costat nord (costat esquerre cap al cor).
El cor, l'absis i la capçalera són classificats pels monuments històrics.
Al segle quart, l'apòstol del cristianisme Martin va deixar l'exèrcit romà per evangelitzar la Gàl·lia i en particular la Gàl·lia rural, la nostra Gironde ha estat testimoni, de fet uns centenars de llocs de culte i esglésies es coneixen amb el nom de Sant Martí (símbol de compartir).
En aquesta església sembla ser que durant la vida de casada de Santa Joana hi acudia a la celebració dominical.

Pàgina web de Landiràs

Saint Martin, Pessac (France)

Mare de Déu amb l'infant

Retaule dedicat a l'Ascensió de la Mare de Déu

Vitrall naixement

Vitrall adoració

Vitrall Ascenció

Vitrall Presentació


Immaculada retaule




Detalls retaule

 Rosassa naixement 

L'Església de Sant Martí, d'estil romànic, va ser construïda probablement al segle XI sobre els fonaments d'un edifici gal-romana. L'Edat Mitjana, només hi ha un parell de coses, alguns rastres de les velles finestres a la paret exterior o al porxo. L'Església, com podem veure avui data del segle XVII i ampliada el 1865. Curiositat: el contrast entre la simplicitat rústica de la nau, ressaltat per un marc de gran abast i l'esplendor barroc del retaule de fusta daurada del segle XVIII provinent l'església reformada del temple de l'Hâ (Rue des Palanques, Bordeus) on hi va haver el primer col·legi de la Companyia de Maria.
Pàgina web de la ciutat de Pessac: clica'm

Catedral de Bordeaux, France

 
Notre Dame de la Nef

Magdalena amb Maria

Mare de Déu 

Mare de Déu de la Bona Nova
Mare de Déu coronant la torre

Porta d'entrada

Visitació

Vitrall de Maria

Vitrall de la Sagrada Família

Vida de Jesús

Òbit de Josep
Fugida d'Egipte

Adoració

Rossasa

La Catedral Saint André (Sant Andreu) de Bordeus és una església catedral d'estil gòtic situada a la ciutat francesa de Bordeus. És un dels principals monuments i l'església més important de la ciutat de Bordeus. Des de 1998 forma part del Patrimoni de la Humanitat com a part del lloc Camins de Santiago de Compostela a França.
La Catedral té un origen romànic. Va ser construïda a la fi del segle XI i consagrada en 1096 pel Papa Urbà II. Va ser concebuda amb una planta de creu llatina i una nau única de 124 metres de longitud. Va ser concebuda per albergar quatre campanars, però finalment només es construirien dos amb les seves agulles. La construcció de les dues torres restants va ser abandonada. L'aspecte que pren la catedral per tant és bastant pesat i greu, a causa principalment als reforços amb els quals va haver de ser construïda, en estar situada sobre sòl d'aiguamolls.
El 1137 la catedral va ser escenari de les noces entre Leonor d'Aquitània i el futur rei Lluís VII de França.
De la construcció romànica original del segle XI no queden més que els murs interiors de la nau principal. La catedral va ser reconstruïda entre el segle XII i el segle XVI. L'actual nau, d'estil angeví, data del segle XII i va ser modificada al segle XIII. El deambulatori, construït cap a 1280 va ser unit a la nau cap a 1330. El cor i les capelles radiants van ser realitzades al segle XIV. És també en aquesta època, que van ser erigides les façanes dels braços del transsepte. La major part de l'obra estava finalitzada per a aquesta època. El campanar, les torres i les fletxes del transsepte van ser acabades al segle XV. Es va començar també a subministrar a l'edifici un centenar de boterells que van ser acabats al segle següent. A l'exterior, la impossibilitat d'establir un portal a la façana occidental, explica la seva austeritat. Com revenja, les façanes laterals al nivell del transepto van tenir un desenvolupament important. A la façana nord, la Porta Reial (Port Royale) realitzada cap a 1250 presenta en el seu timpà el Judici Final i el contrafort de Gramont marca l'inici del Renaixement a Bordeus.
La catedral està flanquejada per una torre del segle XV a l'est del presbiteri i separat de la resta de la catedral: el campanar o torre Pey Berland, que va ser ordenada construir per l'arquebisbe del mateix nom. És una torre de quadrangular amb els seus contraforts, una galeria exterior i una fletxa octogonal. En la seva cúspide es troba l'estàtua de la nostra-Senyora de Aquitània realitzada en 1862 i restaurada posteriorment.
Pàgina web oficial: clica