dimecres, 28 de desembre de 2016

Església de Sant Gaietà (Barcelona)

Altar Major

Sagrada Família

Capella Santíssim

Immaculada

Poques notícies tenim de la primera Casa Teatina del carrer Tallers; sí, hi ha algunes dades més, de la que van fundar cinquanta anys més tard en un barri més cèntric. I molt més riques són les dades de meitat del segle XVIII, en què se'ns descriu el bullici amb què es celebraven les festes del Sant.
Aquella primera església no era de grans dimensions, però sí capaç. L'afluència de devots s'iniciava el 7 d'agost, a trenc d'alba. L'església s'obria a les quatre del matí. Escrits contemporanis insisteixen en l'atmosfera sufocant de l'església, a causa de "l'estació i la gentada". Aquesta gran concurrència pertanyia a nombroses classes socials, ja que així consta en els Llibres d'Actes. Es parla ells de les visites del Bisbe, del Governador militar, d'un sense nombre de Marquesos, al costat de la nota significativa que el nombre de captaires augmentava, volent participar de la providència del Pare de Providència.
Això succeïa fa dos-cents anys. Així podem comprendre ara d'on li ve a Barcelona la devoció a Sant Gaietà.
L'antic temple teatí, tan ple de records, s'havia convertit en diverses oficines de l'Estat, i -quan el 1927 tornen els Teatins a Barcelona després de la famosa desamortització- pensen de seguida en la construcció d'un nou temple dedicat al fundador.
Durant el període vermell, una bomba va destruir la major part dóna la Casa situada a la porta de l'Àngel i més tard tot va ser demolit. Per això cal buscar nova Casa i la Comunitat s'establirà al carrer Enric Granados, cantonada Consell de Cent. I allà s'obre el primer Oratori semipúblic, de reduïdes dimensions. Més tard s'ampliarà notablement i serà el Pare Bartomeu Caldentey, en aquells dies Prepòsit General de l'Orde, que beneeixi l'església en la vespra de Sant Josep de l'any 1931.
Els Teatins fan que es revifi la devoció a Sant Gaietà i els barcelonins uneixen a la seva devoció al Pare de Providència el record del Pare Gallifa, heroi i màrtir de la Independència catalana durant la invasió napoleònica.
Tornen els anys nefasts de la dominació vermella i tant l'església com la residència tornen a ser ocupades per diferents serveis del govern republicà. Seria després de 1939 quan els Religiosos s'estableixen de nou i, després de reposar les imatges, reprenen el culte.
Però la idea de construir un temple sumptuós i capaç, pren més força cada dia i arriba a quallar anys més tard en una esplèndida realitat. Es compra un solar confrontant -amb façana al carrer Consell de cent- i les obres -gràcies a les ajudes dels devots de Sant Cayetano- prenen un vigor inusitat. Tant és així que el 12 d'abril de 1947, aniversari de la canonització del nostre sant, és beneïda i col·locada la primera pedra per l'Excm. Sr. Dr. D. Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona. I el 26 juny 1955 seria beneït solemnement el temple actual.
El 28 de juny de 1960 va ser igualment beneïda la bonica i recollida Capella del Santíssim, construïda en els locals que van ser durant molt temps la modestíssima església de Sant Gaietà. Als cinc anys de la benedicció del gran temple, aquesta Capella és un colofó ​​al treball realitzat a Barcelona pels Teatinos a favor de la devoció al seu Fundador.

(informació extreta de http://www.teatino.es/)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada