dijous, 28 d’abril del 2016

Colònia Vidal, Puig-Reig (Catalunya)

Façana Fundació Vidal 

Quadre de la Sagrada Família a la Biblioteca

Mare de Déu a l'escola

Imatge al pis de mostra 


La Colònia Vidal és una antiga colònia industrial o instal·lació tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.

El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets".L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.

Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d'un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, però està situat entre aquest i Navàs.

Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.

Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.

Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents:
  • Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
  • Les dones 15 pessetes.
  • Els nens 9 pessetes.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis al principi, però es van afegir posteriorment. Els serveis que l'amo donava als seus obrers respecte l'higiene va ser la construcció de dutxes comunitàries.
En la visita a la colònia podem trobar aquestes tres imatges de Maria, exemples de la religiositat del moment. 
La Mare de Déu de la façana de la fundació sembla que originàriament estava a la façana de l'escola que van fundar les dominiques en aquesta colònia.




dissabte, 9 d’abril del 2016

Casa d'Exercicis Sant Ignasi - Sarrià (Barcelona) (sales)

Naixament, sala Claver

Passió, sala Claver
 
Sala Montserrat

Passadís

Casament  Joaquim i Anna, sala Maria



Presentació de Maria, sala Maria

Casament de Josep i Maria, sala Maria

Anunciació,sala Maria

Visitació, sala Maria

Anunciació als pastors, sala Maria

Naixement, sala Maria

Presentació de Jesús, sala Maria

Immaculada, sala Maria

Adoració, sala Maria

sala Maria

sala Maria

Fugida a Egipte, sala Maria

Adoració dels mags, sala Maria

A Natzaret, sala Maria

Inici del camí de Jesús, sala Maria

Dormició de Maria, sala Maria

sala Maria

Ascensió, sala Maria

A la casa d'exercicis Sant Ignasi de Sarrià hi trobem diferents sales amb amb aquestes imatges.


Casa d'Exercicis Sant Ignasi - Sarrià (Barcelona) (capelles)

 
Mare de Déu de Montserrat, capella Sant Ignasi

Capella Gòtica

Naixement, capella romànica

Maria reina, capella romànica

Dolors, capella romànica

Capella romànica

Anunciació, capella romànica

A la casa d'exercicis Sant Ignasi de Sarrià hi trobem tres capelles amb aquestes imatges.

Casa d'Exercicis Sant Ignasi - Sarrià (Barcelona) (jardí)

Aparició de Maria a Sant Ignasi

Immaculada

Dolors de Maria

A la casa d'exercicis Sant Ignasi de Sarrià, al jardí hi veiem aquestes imatges

divendres, 8 d’abril del 2016

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Catalunya)

 Talla romànica (capella de Sant Esteve), dins la clausura, 
on els monjos fan cada dia la pregària del migdia.
(imatge de Lluís Sola, monjo de Poblet)

Mare de Déu a 
l'entrada de la muralla

Mare de Déu a la recepció del monestir

Sant Joaquim i Santa Anna 
amb Maria la cuina

Imatge de Maria al calefactor

Mare de Déu al claustre

Santa Maria de Poblet

Rosassa damunt de l'orgue a l'entrada de l'església

Imatge al Palau Reial 
de Martí I l'Humà

Mare de Déu dels dolors 
a l'entrada de l'església

Mare de Déu a la porta de l'església


Breu història
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. 
Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.
Suprimit per les lleis de l'Estat espanyol l'any 1835, va ser refundat l'any 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbonai de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 31 monjos professos, 1 oblat regular i 1 donat. 
El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declaratPatrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural.
Basílica
El dia 11 de gener de 1963 el beat Joan XXIII, papa, va concedir a la nostra església abacial el títol de Basílica Menor a petició de l’Abat Edmon Garreta. Significava, d’alguna manera, la culminació del procés de la restauració monàstica de Poblet. El 30 de maig següent es va celebrar solemnement la proclamació de l’església com a Basílica Menor. Pocs dies després, el 3 de juny, el bon papa Joan lliurava a Déu la seva ànima.
Podríem dir moltes coses de Poblet, però el millor és visitar la seva pàgina web


4 llegendes al voltant de Poblet.
Llegenda de la fundació del monestir
Al segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau.
El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità.
El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet, i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns.
Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de l'Abadia de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet

Llegenda del rei i l'abat
Conta una llegenda, que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió.
Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!".
El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona".
L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada.

Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina
Conta una llegenda, que un dia el rei Jaume rebé un missatge de l'emperador de la Xina. En tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient.
Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses i saviesa que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:
-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar.
L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica;
alçada damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia")
voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuïc)
feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella)
la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de constructors de l'època eren els Gall i els Conill)
governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-)
els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa anomenada Mor)
és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginari)
per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar).
Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana enganyar com a un xino.

Llegenda de Fra Pere Marginet i el dimoni
Conta la llegenda que un dia s'aparegué Satanàs a Fra Pere per mostrar-li tots els béns que s'estava perdent en aquella cova, però el monjo resistí la temptació. Un altre dia se li aparegué en forma de dona, que el va temptar, però com l'anterior ocasió, Fra Pere es mostrà ferm. Així, el dimoni es va presentar a la Cova de la Pena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan va abandonar el monestir de Poblet, li oferí diversitat de luxes i plaers, però Fra Pere va resistir totes les temptacions.
El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; en lloc de luxes, li oferiria una vida senzilla però feliç i, així, va prendre la forma d'un ase. S'estava apropant a la cova quan Fra Pere el veié, sense dubtar-ho un moment li lligà les corretges sense que el dimoni pogués dir res. Aleshores el monjo va fer carregar a l'ase pedres d'un torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui es pot veure a l'ermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construir un portal d'entrada a l'estança on va lligar l'ase.
L'endemà va arribar una legió de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligar l'ase. Aquest ho va fer i a l'instant es va transformar de nou en Satanàs. Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de Fra Pere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades. El dimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digué:
«Digueu a Fra Marginet
que no tornarà a agafar el Dimoni
al Bosc de Poblet»

diumenge, 3 d’abril del 2016

Iglesia de Santa María Magdalena (Valladolid)

Immaculada
Nuestra Señora de los Remedios

Immaculada

Mare de Déu del Rosari

Transito o éxtasis de Maria de Magdala

Dolors

Mare de Déu del Carme

Els orígens de la l'església daten de mitjan el segle XII, quan, sobre una de les portes de la muralla de Valladolid, que es trobava en l'àmbit de l'actual església, es va erigir una petita capella. Cap a 1538 va ser edificada, associada a l'edifici medieval, una capella sepulcral manada construir pel doctor Corral. Aquesta capella posseeix planta quadrangular i es cobreix amb volta de tercelets i blegats.
Pedro de la Gasca, va reconstruir a partir de 1566 tota l'església parroquial, amb la idea que servís d'enterrament seu i que pregonarà la seva grandesa. De la Gasca va demostrar fidelitat a la Corona ja des de la Guerra de les Comunitats de Castella en 1521. Carles V el va nomenar virrei del Perú a 1546 i, al seu torn, bisbe de Palència i de Sigüenza, on va morir el 1567.
El primer realitzat va ser la capella major, intervenint en la construcció Rodrigo Gil d'Hontañón i altres artistes de primer ordre. A sota es va disposar una gran cripta per allotjar les restes mortals del patró i els seus familiars.
A partir de 1570 es va realitzar el cos de l'església. El disseny inicial, obra de Gil de Hontañón, era un temple en forma de creu llatina, amb una única nau de grans proporcions, amb tres trams i cor alt als peus, amb grans contraforts a l'exterior per contrarestar a les voltes. No obstant això, el creuer del costat de l'Epístola no va poder ser realitzat a l'estar en el seu solar la capella del Doctor Corral. Es va oferir als descendents d'aquest demolir la capella i reedificar-la en un lloc adequat i oberta a la nau de la nova església. Els descendents del Doctor Corral es van negar i per això l'església actual mostra la notable asimetria de no tenir el braç del creuer del costat de l'Epístola. Per l'exterior es pot veure fins i tot com estan disposats les arrencades de les voltes que haguessin cobert aquest braç del creuer no realitzat. Tot l'edifici està realitzat en maó, tàpia i pedra, aquesta última reservada per als llocs més nobles i més compromesos constructivament.