dissabte, 2 d’abril de 2016

Iglesia del convento de San Quirce y Santa Julita (Valladolid)

María Santísima de la Pasión

Assumpció

Mare de Déu del Dolor

Assumpció, façana

Es creu que les religioses es van establir a Valladolid cap a 1256.
El convent primitiu es denominava Santa Maria de les Dueñas, i estava situat a l'altra banda del Pisuerga, a l'edifici que després va ocupar l'Hospital de Sant Llàtzer.
Antolinez de Burgos creu que va ser al S. XIV durant el regnat de Pere I, quan es van traslladar a la ciutat a unes cases que els va cedir la família Ulloa.
El Consell de Valladolid va contribuir àmpliament per a la construcció de l'església, per aquest motiu en les voltes estigui l'escut d'armes de la ciutat.
El convent va adoptar la regla cistercenca de Sant Bernat i va dependre del monestir de Sant Benito el Real, fins 1632 que el papa Urbà VIII els va deslligar d'aquesta dependència.
L'edifici actual es va realitzar segons plànols de Francisco de Praves, aprovats el 28 de febrer de 1621, que també contemplaven el passadís real que va unir el Palau Reial amb l'Església.
L'edifici es va finalitzar en 1632.
La façana és de maó i tàpia, té la portada entre dos contraforts amb porta adovellada i sobre aquesta una fornícula, rematada amb frontó i adornada amb boles, amb un relleu de la Mare de Déu i de l'Anunciació. Als costats hi ha els escuts del convent.
L'església és de creu llatina i d'arquitectura dòrica. La nau està rematada amb volta de canó amb fajones, està adornada amb yeserías de formes geomètriques.
El creuer està rematat amb cúpula de mitja taronja sobre pechinas.con vuit finestres.
Des de 1993 és la seu de la Confraria Penitencial de la Sagrada Passió de Crist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada