dijous, 25 d’agost del 2016

Église Saint-Michel-des-Lions de Limoges (França)

 



L'església de Saint-Michel-des-Lions és una de les principals esglésies de Limoges. Deu el seu nom a dos lleons de pedra gal-romanes que guarden la seva entrada.
(imatge de la família Navarro Salvà)

Église Saint-Pierre-du-Queyroix de Limoges (França)


Església que destaca per l'arquitectura gòtica, que data dels segles XIII i XVI, conserva elements romànics. 
L'església conté, entre altres coses, un treball del segle XVI vidrieres de Jean Pénicaud que representa la mort i la coronació de la Mare de Déu, i retaules barrocs de l'antiga capella dels jesuïtes, que ara es troba dins de l'escola secundària Gai-Lussac.

(imatge de la família Navarro Salvà)

Cathédrale Saint-Étienne de Limoges (frança)


Notre Dame de la Pleine Lumière

La nostra Senyora de la Llum completa. Hi ha una majestat romànica inspirat Mare de Déu de Alvèrnia i verges negres, especialment de Puy en Velay Verge cremada el 1974.
Aquest treball excepcional d'arts del foc, esmalt i plata gravada, reflecteix de la millor manera la tradició de l'obra de Limoges

La catedral conté dues obres renaixentistes de gran qualitat: reixa feta per ordre del bisbe Jean de Langeac, i la tomba d'aquest bisbe en el qual hi ha les escenes de l'Apocalipsi.
Les parets de la cripta romànica, tancat al públic, tenen bells frescos que representen el Crist en la glòria. Poden ser de la mateixa mà que la miniatura d'un manuscrit del segle XII anteriorment guardats a la catedral.
Algunes pintures medievals són encara visibles en algunes capelles i en les voltes del cor (incloent àngels músics representatius) però gairebé tots aquests frescos del segle XIX.

(imatge de la família Navarro Salvà)

Parròquia de Sant Joan Maria Vianney de Barcelona

Mare de Déu de Fàtima



Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del Pilar

Mare de Déu dels Dolors

L´any 1949 el llavors bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego, va erigir una nova parròquia en Sants, amb el nom de Sant Joan Mª.Vianney. Mn. Josep Mendoza va ser l´encarregat per mans del bisbe de portar la tasca a terme i al cap de tres mesos ja s´inaugurava en uns baixos del carrer Alcolea 107.
En maig del mateix any es van trobar uns terrenys per la construcció del nou temple. 
Uns terrenys en "Can Mantega" finca de cultiu agrícola. El 22 de juny de 1952, el Dr. Modrego va beneir i va col·locar la primera pedra del actual temple. 
L´interior del temple es d´una gran originalitat, doncs es troba sostingut per sis arcs parabòlics, que li donen forma de quilla invertida. 
La imatge del Sant es obra del escultor Jaume Sugrañes. 
Poc a poc es van adquirint el Sagrari, el Via Crucis, els sants, el Sant Crist.
L´any 1968 Mn. Mendoza després d´una llarga malaltia ens va deixar, era la festa de tots sants.
El 27 de Novembre de 1968, prenia possessió com a Rector Mn. Jordi Boltà, ordenat el 1952. 
El dia 27 de novembre de 1999 es va celebrar el 50 aniversari de la Parròquia. 
El dia 3 d'octubre de 2004, va prendre possessió com a nou rector Mn. R. Octavi Sánchez i Valero

Parròquia de Santa Tecla de Barcelona

Mare de Déu del Carme

Immaculada

Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del Pilar

dimecres, 24 d’agost del 2016

dilluns, 22 d’agost del 2016

Église Sainte-Jeanne-d'Arc de Gien (França)




L'antiga església del castell va ser el primer sota el patrocini de Saint Etienne més tard de Sant Pere després de la supressió de la parròquia de Gien-li-Vieux. Dels orígens, només queda el campanar.
L'església va ser reconstruïda diverses vegades. Abans de la guerra inclouen la reconstrucció de 1832 per François Pagot. Durant la Segona Guerra Mundial, la nau i el presbiteri van ser destruïts el 1940. Per tal de guardar-lo, el campanar del segle XV s'ha registrat en l'inventari de monuments històrics de setembre de 25 de 1940.
L'església va ser reconstruïda entre 1950 i 1954 per Paul Gelis, arquitecte en cap dels monuments històrics. La nau va ser reconstruïda en maó vermell amb dibuixos de maons negres. pilars rodons, prims, capitals de terracota amb bandes separen la nau central de les laterals. La llum difosa per les finestres harmonitza amb el color del maó, la disposició permet dibuixar efectes decoratius simples però elegants. Sovint citat com una de les principals produccions de l'arquitectura religiosa francesa de la postguerra, la part reconstruïda de l'església està catalogat com a monument històric des 7 set 2001.
L'església, des de 1954, porta el nom de Santa Joana d'Arc.
(imatge de la família Navarro Salvà)

Château de Sully-sur-Loire (França)


El castell de Sully-sur-Loire és un castell francès situat al riu Loira, a la ciutat de Sully-sur-Loire, 
En el castell s'inicia un recorregut-passejada per conèixer la història de l'indret, on trobarem diferents plaques que revelaran la història de la ciutat i els llocs i monuments que anirem trobant. La ruta s'inicia a l'esplanada del castell, encoratjant així als visitants a caminar al cor de Sullyl, a través del pont dels sacerdots, l'antic Hôtel-Dieu, la casa anomenada "de Enric IV, "... per no parlar de la rèplica de la gruta de Lourdes ubicat a la part inferior del parc del castell de Sully.

(imatge de la família Navarro Salvà)

diumenge, 21 d’agost del 2016

Château de l'Islette (França)



Castell del segle XVI situat a Azay-li-Rideau, a Indre-et-Loire, a la capella hi veiem aquestes imatges.
(imatge de la família Navarro Salvà)

Église Saint-Vincent-de-Paul de Blois (França)


L'església de Saint-Vincent-de-Paul de Blois va ser construïda t a partir de l'antiga capella de la universitat de la ciutat, que havia estat confiada als jesuïtes per Lluís XIII el 1622. Les plantes de les esglésies van ser dibuixades per germans jesuïtes Etienne i Charles Martellange Turmel, seguint els principis de l'arquitectura per a l'adaptació del culte a les necessitats de la reforma litúrgica volguda pel Concili de Trento. Per tant, forma part de les principals esglésies europees de la reforma catòlica tridentina, incloent l'església de París de Saint-Paul-Sant-Louis. La construcció va progressar lentament fins a la intervenció de Gastón d'Orléans, les inicials com els de la seva filla (Anne-Marie), es reporten a la façana.
Tancada durant la Revolució Francesa, va ser retornada al culte el 1826 i restaurada a partir de 1847 per Jules de la Morandière. L'edifici està classificat com a monument històric 8 d'agost de, 1917.
(imatge de la família Navarro Salvà)

Château de Cheverny (França)




El castell de Cheverny està situat a Sologne, a la ciutat de Cheverny en el Loir-et-Cher i la regió Centre-Val de Loire.
El castell va inspirat Hergé per crear el castell de Moulinsart, que és quasi bé una rèplica.
A la capella, antiga església romànica del segle XI, hi veiem aquestes imatges.

(imatge de la família Navarro Salvà)

Château de Meung sur Loire (França)


El castell i parc de Meung sur Loire és un castell-museu de França, amb un jardí adjacent que compta amb un pavelló i un arborètum de 7 hectàrees d'extensió de propietat privada , localitzat en la comuna de Meung-sur-Loire, a la regió de Centre-Val de Loire. A la capella hi veiem aquesta imatge.

(imatge de la família Navarro Salvà)

Sant Pere de les Puel·les, Barcelona

Mare de Déu de les gràcies

Mare de Déu del Rosari


Mare de Déu de Montserrat


Història
Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.
El monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona (Lluís el Piadós), la documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia al segle IX. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.El monestir estava situat fora muralla romana.
El monestir va tenir un paper important en la configuració del barri que l'envolta, fora muralles fins que el rei Jaume I en va fer construir les noves, que resseguien l'actual ronda de Sant Pere i tancaven el barri de la Ribera, enderrocat parcialment per les tropes de Felip V després de la guerra de 1714.El dia 11 de setembre de 1714 hi caigué ferit Rafael de Casanova, conseller en cap de Barcelona. 
El desenvolupament de la zona es va veure afavorida pel suport dels comtes i la presència del rec comtal, un curs d'aigua que facilitava l'activitat industrial.
El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle XIX. El 1873 va ser enderrocat, llevat de l'església, que es va convertir en parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al carrer d'Anglí, on roman actualment.
El 1909 l'església patí un greu incendi i la Torre dels Ocells, sobre el cimbori, es va enfonsar. La restauració de 1911 va alterar l'estructura de l'església. Durant la guerra civil, va ser cremada un altre cop. El 1945, novament restaurada, va ser reconsagrada.
L'església
Actualment, del conjunt monàstic, només es conserva l'església, reconstruïda totalment després de l'incendi del 1909 durant la Setmana Tràgica. L'original era una església romànica, de planta de creu grega amb absis a la capçalera. Al transepte hi havia una cimbori sobre trompes sobre el qual es va aixecar al segle XIV un campanar quadrat, anomenat Torre dels Ocells, s'hi afegiren capelles i altres elements constructius, com un nou campanar el segle XVIII.
El monestir tenia un claustre de dos pisos corresponents al segle XII, romànic, i al XIV, amb arcs gòtics, respectivament. El claustre va ser destruït, junt amb altres dependències, el 1873.
La restauració de 1911, obra de'Eduard Mercader, fou clarament excessiva, va modificar l'estructura i l'aparença interna i externa de l'església, fins al punt de fer-la irreconeixible. L'actual planta és basilical, tot i que s'hi pot identificar la part original en forma de creu, on s'hi conserven les columnes exemptes romàniques amb capitells corintis originals, algunes impostes d'arc amb relleus del segle X (de l'antiga capella de Sant Sadurní) i les voltes de canó i el cimbori del segle XII. L'absis central és del segle XV, però la restauració li va donar una aparença romànica. La façana, d'un estil eclèctic, és un mur que amaga els diferents elements que en formaven part, donant-los uniformitat, amb grans finestrals neogòtics, projectats a partir d'un finestral del segle XV, encegat, que hi havia al mur del transsepte. Conserva la portalada d'entrada original, també del segle XV, amb una escultura gòtica de Sant Pere al timpà.

dissabte, 20 d’agost del 2016

Catedral d'Orleans (França)



La primera església va ser construïda al voltant de 330 a la cantonada nord-est de la ciutat emmurallada llavors anomenada Aurelianum. Deu el seu nom a Sant Euverte, el seu fundador. De fet, va ser en aquest moment que la Creu de Crist va ser descobert a Jerusalem per Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí. Una peça de la "Vera Creu" es conserva com una relíquia a la catedral. Saint-Aignan, successor de Sant Bisbe Euverte, va acabar la construcció i és l'arquitecte Melius que eleva l'absis i el cor a 450.
La Catedral d'Orleans compta amb planta de creu llatina, amb el braç llarg longitudinal més llarg que el braç transsepte o creu. 
Joana d'Arc
Hi ha un vincle indirecte entre l'actual catedral i Joana d'Arc. L'heroïna històrica nacional va oir la missa de vespres 2 de maig de, 1429 durant el setge de Orléans 
Cada any, a la nit del 7 de maig durant les festes Joanniques, es duu a terme a la plaça, la cerimònia de la presentació de la Etendard (que evoca la de Joana d'Arc). 
(imatge de la família Navarro Salvà)

Église Saint-Martial de Châteauneuf-sur-Loire (França)


L'edifici està classificat com a monument històric en 1862 i 1941.
Destaca:
  • La portada romànica,
  • El creuer i el cor (segle XV - XVI)
  • La volta del segle XVII.
  • L'església conté la tomba de Phélypeaux La Vrillière (1598-1681), feta per un estudiant de Bernini
  • El retaule de 1688,
(imatge de la família Navarro Salvà)

Castell d'Amboise (França)


El castell d'Amboise (en francès, Château d'Amboise) és un castell francès que domina des d'un promontori el riu Loira al seu pas per Amboise, al departament francès d'Indre-et-Loire, englobat en el conjunt de Castells del Loira. 
En ell hi ha la capella Saint-Hubert, edificada sobre una gran roca entre 1491 i 1496, situada per fora del cos del castell, i la decoració, d'arquitectura gòtica tardana, té com a tema la caça (Saint-Hubert és el sant patró de la caça. La llinda de la porta d'entrada de la capella és una representació de sant Hubert en una partida de caça). Aquesta capella formava part integrant del castell, dins hi ha la tomba de Leonardo da Vinci, si bé està buida, doncs va ser profanada durant la revolta dels hugonots.



(imatge de la família Navarro Salvà)

divendres, 19 d’agost del 2016

Passejant per Barcelona


Al carrer Elisabets, no sempre obert, carrer que dóna accés a l'escola Laboure, 
veiem aquesta imatge.

Catedral de Sant Gatien de Tours (França)


La catedral va ser construïda entre 1170 i 1547. Des de la seva creació, estava situada gairebé a la desembocadura del pont que franquejava el riu Loira controlat pel castell de Tours, en la ruta que connectava París amb el sud-oest de França.
La primera catedral de Sant Maurici va ser edificada per Lidoire, bisbe de Tours del 337 al 371 i predecessor de Martí de Tours. Incendiada al 561, va ser restaurada per Gregorio de Tours i dedicada al 590.
Per la seva situació, en l'angle sud-oest del castrum, i de la seva orientació a l'est, l'accés es feia, no a través de la muralla tardo-antiga, sinó en baioneta des de la via que travessa la ciutat. Tal configuració és poc común.
La catedral de Tours va ser reconstruïda en el segon quart del segle XII i va ser incendiada en 1166 durant les lluites entre Lluís VII de França i Enric II d'Anglaterra, comte d'Anjou. No es coneix la planta d'aquest edifici.
La catedral actual va reemplaçar a aquest edifici romànic. En la primera campanya, a partir de 1170, es va elevar el creuer sud i les torres. El cor va ser reconstruït entre 1236-1279 per Etienne de Mortagne. La nau va ser la part que va necessitar més temps. L'arquitecte Simon du Mans va reconstruir el transsepte i va començar la nau, els sis trams, naus laterals i capelles van ser construïts al segle XIV -els dos primers trams corresponen als de l'antiga catedral romànica i són del segle XII. La nau es va completar al segle XV pels arquitectes Jean de Dammartin, Jean Papin i Jean Durand, gràcies a la generositat de Carles VII i del duc de Bretanya Jean V. Amb motiu de la construcció de l'edifici actual, la nau es va ampliar cap l'oest i les torres que flanquegen l'entrada es van elevar fora de l'antiga ciutat, accentuant la particularitat de l'edifici abans esmentada; la muralla tardo-antiga és visible en secció a la part posterior de les torres des del nord.
En 1356, la catedral rep la nova advocació de Gacià.
(imatge de la família Navarro Salvà)

Eglise Sainte Geneviève de Luynes (França)



La primera església dedicada a Santa Genoveva existia des de la meitat del segle X. Va ocupar la part nord de l'església actual; la seva entrada principal emmarcada per columnes estàtues va ser rue de la Fontaine. Un petit cementiri vorejava el sud.
Aquest edifici va patir transformacions al llarg dels segles, incloent una expansió cap al sud durant el segle XV. El consell de l'església va decidir que el seu estat de deteriorament va ser tal que en 1870 era més fàcil d'afaitar i construir una més gran. La tasca va ser encomanada a l'arquitecte Guérin, que va canviar de direcció per estalviar espai, col·locant el cor sud. Diversos notables, incloent els ducs de Luynes, van contribuir a finançar la tasca i els interiors. El mobiliari: cadira, il·luminació, finestres, Creu, classificats en confessionaris. Les vidrieres realitzades per Lobin tallers Tours al voltant de 1878, són particularment interessants. Presenten sants locals (Beat Jeanne-Marie-de-Maillé), els reverenciat a les parròquies antigues. Els del cor són un paral·lel entre l'antic i el nou testament. A baix diverses finestres són retrats dels donants de Dukes i la duquessa de Luynes, el pastor Brette, la Sra Pimparé. A part de dues estàtues, res s'ha conservat de l'església primitiva.

(imatge de la família Navarro Salvà)

dijous, 18 d’agost del 2016

Passeig Universal de Barcelona


Dalt de tot del Passeig Universal, a tocar del Passeig del Vall d'Hebron, 
veiem aquesta imatge 

Château d'Ussé (França)


El castell d'Ussé és una antiga residència reial situada en la comuna de Rigny-Ussé, al departament d'Indre i Loira, França.
Forma part del conjunt de castells del Loira que van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2000.
Famós per la seva pintoresc aspecte, Ussé va ser el subjecte d'un pòster ferroviari francès creat pel Chemin de Fer de Paris à Orléans en la dècada de 19204 i va ser un dels nombrosos castells que van inspirar a Walt Disney en la creació dels palaus dels seus pel·lícules de dibuixos animats.
Segons la tradició del poble, el castell va ser la inspiració de Charles Perrault quan va escriure La bella dorment.
En la capella veiem aquesta imatge, amb la Mare de Déu amb Jesús i sent adorat per Joan Baptista també infant.

(imatge de la família Navarro Salvà)

Passejant per Cerdanyola

Nostra Senyora del Rocío

(imatge de la família Barbet Salvà)

dimecres, 17 d’agost del 2016

Basílica de Sant Martí de Tours (França)


La basílica de Sant Martí de Tours és un edifici religiós situat a Tours (Indre-et-Loire), la cripta alberga la tomba de Martí de Tours.
L'antiga col·legiata de Sant Martí de Tours (segle XI) va ser abandonada, van haver-hi actes de vandalisme i, finalment, es va convertir en estables el 1793, i després demolida com a conseqüència de la caiguda de les voltes en 1797, només dues torres que es conserven. 
Un nou edifici, la basílica actual va ser construïda entre 1886 i 1902 en estil neo-bizantí per l'arquitecte Victor Laloux (obertura 1890). És un edifici de pedra calcària, granit i marbre. En els murals, l'arquitecte s'adreçà Pierre Fritel, i el treball decoratiu es fa amb l'ajuda del pintor i decorador Adrien Lavieille, fill d'Eugene Lavieille. Una estàtua monumental de Sant Martí en bronze, es destinada a decorar la cúpula, es va encarregar a l'escultor Jean-Baptiste Hugues (Premi de Roma en 1875). L'edifici va ser consagrat com a basílica 4 de juliol de 1925.
Llegenda
La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.
La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d'antic, del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una "cappella" o capa curta) era el "cappellanus"; el terme va donar origen d'una banda a "capella", com a lloc d'oració, per l'oratori on es conservava, i de l'altre, a "capellà", primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general.
Segons la llegenda de Soler de Vilardell, Martí un dia passa prop del Castell de Vilardell vestit de mendicant. Quan el senyor tornava amb el pa i l'almoina, Martí havia desaparegut en deixar-li l'Espasa de Vilardell, una espasa de virtut, amb el qual va matar un drac que tenia espantada la gent de la comarca.
L'arc i l'estiuet de Sant Martí
La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d'aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l'interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d'Estiuet de Sant Martí.
Una altra llegenda vincula Martí amb les oques: Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d'honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo.
(imatge de la família Navarro Salvà)

dimarts, 16 d’agost del 2016

Notre-Dame de la Dalbade de Tolosa de Llenguadoc (França)


Aquesta església no s'ha de confondre amb la Basílica de la Daurada. El seu nom prové de l'antiga església que la va precedir, i que estava coberta amb una capa de calç (blanca), conferint-li el no de Santa Maria dealbata (Sainte-Marie la blanche). L'edifici actuar auter a l'exterior, és típic de l'arquitectura gòtica meridional.
(imatge de la família Navarro Salvà)

diumenge, 14 d’agost del 2016

Carretera C-28



Quan la C-28, en una rotonda es troba amb la LV-5051, després d'haver passat Salardú direcció Viella, trobes aquesta imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Santuari de Montgarri (Val d'Aran)



El santuari de Montgarri, situat a l'extrem NE de la Vall, vora la Noguera Pallaresa, és format per l'església construïda el s.XVI, que té al costat diverses edificacions corresponents a l'antic hospital, la rectoria i la casa de l'administrador del santuari. La fundació del santuari sembla que remunta a principis del segle XII.
Es situa a la dreta de la Noguera Pallaresa (1652m d'alt) i en una important cruïlla de camins: port de Beret que enllaça amb les valls de Pallars Sobirà pel sector d'Isil, i sota els ponts que enllacen amb Arièja. Amb el temps vora el santuari s'hi bastiren edificis amb una missió d'hospital de muntanya, que equivalia a refugi de transeünts i de gent necessitada. Sembla que entre el segle XVI i XVII el comú de Gessa amb els diners de la venda del terme bastí l'església, la rectoria adjunta (o casa dels vicaris), la vivenda dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjament dels viatges ("en els grans concursos") i una basta granja amb els corrals per albergar els bestiars propietat del santuari. Tots aquests edificis es disposaven entorn d'una plaça quadrangular, de manera que formaven un conjunt compacte, accessible per un portal que donava directament a la planca sobre la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquelles construccions, a part del santuari, pràcticament només roman en peu l'alberg, una casa de considerables dimensions, de dues plantes amb esvelta teulada que ha recuperat un cos adossat per la banda de ponent. En la façana sengles fileres d'obertures amb batents de fusta, llevat de les centrals, porta i balcó, que són de fàbrica.
Dins del santuari i trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre un bloc de pedra de granit i de forma prismàtica. El rebuidat interior fa uns 42 cm de fondària; presenta elements decoratius a la cara frontal que consisteixen en una sèrie d'hemisferes distribuïdes arbitràriament per la superfície. Seguint el mateix frontal hi ha esculpida una creu llatina d'on sobresurt la figura d'un tors humà.
La construcció de la primitiva capella data del segle XII. Ha estat un dels centres de devoció més importants de la comarca i rodalia, tant catalanes com del costat francès. L'actual edifici fou bastit al segle XVI encara que hi ha inscripcions vora el portal de 1634, i en el campanar de 1671 i 1695. Punt tradicional de concentració de les ramades del famós Pla de Beret. Són celebracions tradicionals, l'aplec del 15 d'agost i les festes del 2 de juliol (especialment) i 8 de setembre. El santuari depenia de l'arxipreste de Gessa, els capellans administradors s'hi destinaven per torn entre els de Tredòs, Gessa, Salardú, Unha i Bagergue, i l'arxiu parroquial era vinculat al Tredòs, en els llibres del qual consten l'hostaler de Montgarri o bé un matrimoni d'hostes de Montgarri. Al segle XVIII era considerat el santuari principal de la Val, amb residència permanent de dos vicaris. Al segle XIX, però, ja només hi havia residència temporal.
La imatge de la Verge de Montgarri va ser descoberta per un pastor que, veient cada dia com un dels seus bous s’agenollava al mateix lloc, va procedir a investigar. La seva sorpresa va ser el descobriment de la imatge, que va ser nomenada patrona dels pastors i a la qual van aixecar una capella. Posteriorment el Santuari.
La imatge actual fou feta el 2006 pel rector de Raïmat, Mn Cinto Casanovas

Església de Sant Andreu de Salardú (Val d'Aran)




Església d'estil romànic tardà del s. XIII, acull l'important talla del Crist de Salardú, molt venerada i referent del romànic aranès, que presideix l'altar major. El campanar octogonal s'afegí al s. XV.
L’església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del romànic tardà, del s. XIII. La seva planta és de tipus basilical, l’encapçalament és de tres absis i la portada monumental, d’arquivoltes en degradació. A l’angle sud-oest hi ha adossada una torre campanar del segle xv de planta octogonal, amb volta de nervadura gòtica. A l’interior, ens sorprendrà la seva elegant estructura arquitectònica gòtica, coberta per voltes de creueria i sostinguda per pilars cruciformes; el finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, remata el discurs gòtic. Desplaçant-nos cap al presbiteri arribarem a un dels exemples de pintura mural més grans i més ben conservats de l’Aran: són unes pintures del s. XVII on es representen diverses escenes i personatges bíblics. La visita a Sant Andrèu de Salardú culmina a l’absis central, on es troba la talla del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall, datada del s. XII. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les seves cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.