dimecres, 17 d’agost de 2016

Basílica de Sant Martí de Tours (França)


La basílica de Sant Martí de Tours és un edifici religiós situat a Tours (Indre-et-Loire), la cripta alberga la tomba de Martí de Tours.
L'antiga col·legiata de Sant Martí de Tours (segle XI) va ser abandonada, van haver-hi actes de vandalisme i, finalment, es va convertir en estables el 1793, i després demolida com a conseqüència de la caiguda de les voltes en 1797, només dues torres que es conserven. 
Un nou edifici, la basílica actual va ser construïda entre 1886 i 1902 en estil neo-bizantí per l'arquitecte Victor Laloux (obertura 1890). És un edifici de pedra calcària, granit i marbre. En els murals, l'arquitecte s'adreçà Pierre Fritel, i el treball decoratiu es fa amb l'ajuda del pintor i decorador Adrien Lavieille, fill d'Eugene Lavieille. Una estàtua monumental de Sant Martí en bronze, es destinada a decorar la cúpula, es va encarregar a l'escultor Jean-Baptiste Hugues (Premi de Roma en 1875). L'edifici va ser consagrat com a basílica 4 de juliol de 1925.
Llegenda
La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.
La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d'antic, del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una "cappella" o capa curta) era el "cappellanus"; el terme va donar origen d'una banda a "capella", com a lloc d'oració, per l'oratori on es conservava, i de l'altre, a "capellà", primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general.
Segons la llegenda de Soler de Vilardell, Martí un dia passa prop del Castell de Vilardell vestit de mendicant. Quan el senyor tornava amb el pa i l'almoina, Martí havia desaparegut en deixar-li l'Espasa de Vilardell, una espasa de virtut, amb el qual va matar un drac que tenia espantada la gent de la comarca.
L'arc i l'estiuet de Sant Martí
La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d'aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l'interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d'Estiuet de Sant Martí.
Una altra llegenda vincula Martí amb les oques: Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d'honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo.
(imatge de la família Navarro Salvà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada