divendres, 12 d’agost de 2016

Santa Maria de Vilamós (Val d'Aran)

Altar Major

Mare de Déu del Pilar


Cor de Maria

Maria i santa Anna




Vilamós és de fundació molt antiga i, segons tradició, el nom li fou donat per ser la primera vila que s'aixeca a la Vall. El primitiu emplaçament era al lloc on avui hi ha edificada la capella de Sant Miquel, a uns 10 minuts a l'est i fou arrabassada la població per un aiguat. Aquesta petita capella, romànica, fou, segons tradició, l'antiga parròquia de la vila i la primera de la Vall. Aquesta vila havia estat cap de terçó i residència del lloctinent del batlle de Bossost i de dos cònsols.
L'església havia estat establiment Templer. La primitiva construcció era del segle XII i fou reformada al segle XVI.
L'església parroquial de santa Maria és un dels temples romànics més antics de la Vall i alguns dels seus elements són anteriors al segle XI. La planta és basilical, de tres naus separades per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt, sobre els quals recolzen les voltes, de canó, la central i de quart de cercle, les laterals. El presbiteri és cobert per tres trams de volta d'aresta i els absis romànics foren substituïts en època incerta per una prolongació de la nau. La paret Nord deixa entreveure una maçoneria de carreus treballats i concentrats (originàriament romànica); per la part superior del mur s'observa que es va realçar el mur uns 50-60 cm. Continuant per la paret del nord i just on es veu la partició entre la nau i la nova capella, hi a una obertura tapiada. Damunt la cobertura té una espadanya. A l'extrem sud-est de l'església, el que és la part inferior de l'absis que dóna a Sud, s'aprecien restes del que podria haver estat l'absis romànic original. El mur sud conserva la maçoneria de pedra concertada originàriament romànica (com la cara nord) així com una finestra d'arc de mig punt en pedra tosca també romànica que ara roman paredada; l'acompanyen dues finestres d'estil renaixement i barroc. A sobre d'una d'elles hi ha una làpida encastada mostrant una creu grega patent. També en aquest mur s'endevina la que deuria ser la portalada original en arc de mig punt actualment paredada. La capçalera de l'església conserva part de la seva forma originària; posteriorment va ser realçada notablement tal com testimonia un òcul de la paret oest (segle XVII; any 1664). La primitiva porta romànica del mur de migdia fou cegada i el segle XVII (1664) s'obrí la del mur de ponent, que fou reformada el 1816.
El campanar, d'estil romànic, és adossat al mur de migdia. Exempt i de planta quadrada, de tres pisos i finestres de mig punt: dobles en les tres darreres plantes, d'una obertura en la segona planta i en espitllera a la primera. A la planta baixa s'observen arcuacions llombardes com a únic element de decoració. És cobert amb volta de pedra i comunica amb l'església a través d'una porta coronada amb dos arcs de mig punt en degradació, preromànica (segle X-XI) Aquesta porta és l'únic accés al campanar, que s'obre des de dins de l'església per la banda interior del mur de migdia i que, segons Sarrate Forga, el seu estil artístic s'ajusta als cànons establerts per a les portes preromàniques dels segles X i XI. Per la part que dóna a l'església la porta presenta un arc de mig punt, rústicament adocellat; per altra banda, la del campanar es presenta en forma d'arc de descàrrega. Hi ha una làpida romana encastada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada