Església de planta basilical orientada, amb tres naus, molt més ampla la central que les dues laterals, que acaben en tres absis, més gran i prominent el central. Inicialment pensada per ser coberta amb fusta per quatre pilars circulars. En el segle XV es substituïren aquests per grans contraforts interiors amb arcs torals per aguantar millor el pes de la volta. En un moment no determinat es suprimí l'absis lateral sud. Els absis estan externament decorats amb arcuacions llombardes i, per sobre d'aquestes, per un petit fris de dent de serra i una petita cornisa de pedra porosa de color vermellós que contrasta amb el cuidat aparell de la resta de l'absis, combinació utilitzada també a les esglésies de Taüll i a la de Cap d'Aran. Al centre dels absis s'obre una finestra de doble derrama.
Al 1938, l'església, que era usada com a polvorí, fou dinamitada. L'església tenia la talla romànica del Crist de Mijaran, que ara es troba a Sant Miquèu de Vielha.
S’hi venerava una imatge renaixentista de la Mare de Diu de Mijaran, avui desapareguda, de la qual hi ha una rèplica al nou santuari construït al costat de l’antic temple romànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada