diumenge, 26 de febrer del 2017

Ermita de la "vera cruz"


L'ermita del Sant Crist o de la vera cruz, és un "humilladero" a la vora de l'antic Camí Reial. La tradició explica que aquí es descavalcaven els pelegrins abans d'arribar al santuari. Va ser construïda en 1663.

Santuari de Urkiola (Euskadi)



És un dels santuaris més venerats de la província i dels més antics. Està situat al cor del Parc natural d'Urkiola, al costat d'una de les rutes històriques que uneix la costa cantàbrica amb l'altiplà castellà i envoltat d'una exuberant naturalesa en la qual destaquen com a fons les parets calcàries de les muntanyes del Duranguesado, amb l'Amboto com major altura, on la mitologia basca situa l'habitada principal de la seva màxima deïtat, Mari (anomenada la «Dama d'Amboto»).
L'edificació actual, la tercera de la qual es té notícia, és un edifici inacabat d'estil neomedieval que es va començar a construir en 1899 i es va consagrar el 1933. Aquest edifici, juntament amb un petit campanar, que es va alçar en 1870, la casa rectoral, l'antic hospital i l'hostatgeria, conformen el conjunt religiós que es complementa amb dues antigues i petites ermites, la del Sant Crist i la de Santa Polònia, un viacrucis i calvari construït el 1943, i el petit cementiri del barri rural.

Església de San Pedro (Zumaia, Euskadi)




Es tracta d'una església gòtica del segle XIII, un edifici de sòlida construcció amb aspecte de fortalesa, situat a l'extrem nord-est del nucli antic. Destaca el contrast entre la sobrietat exterior, on el caràcter defensiu i volumètric s'imposa al valor decoratiu, i l'interior, on es pot contemplar un dels espais gòtics de nau única més bells del País Basc.
En el seu interior destaca el retaule de Juan de Antxieta, declarat Monument Nacional, així com el Crist de Quintín de Torre, la Taula votiva i les capelles laterals entre d'altres.
(imatges d'Anna S)

diumenge, 19 de febrer del 2017

Santa Maria de Bellver (Font-rubí - Alt Penedès)


Allunyada uns 3 km del nucli de Guardiola, l'església de Santa Maria de Bellver té el seu origen en una antiga capella romànica, consagrada l'any 1152 pel bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja. Cap a la fi del segle XV va substituir a l'església de Sant Vicenç de Morrocurt en les seves funcions parroquials. A mitjan segle XVIII va ser derruïda per construir l'edifici actual, d'estil barroc classicista. Al seu costat hi ha el cementiri.
És un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit amb llunetes, capelles laterals, capçalera quadrada, i cúpula semiesfèrica sobre el transsepte. la façana té el típic coronament ondulat barroc, portal d'arc rebaixat i campanar de torre, octogonal.
Al costat de l'església hi ha una curiosa font, en forma d'església.

dissabte, 11 de febrer del 2017

Santa María de la Redonda (Logroño)


Mare de Déu del Pilar

Virgen de Valvanera


Santa María de La Redonda és la catedral catòlica de Logronyo (La Rioja, Espanya). Juntament amb la Catedral de Calahorra i la de Santo Domingo de la Calzada és una de les tres seus del bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo.
Els seus orígens daten del Segle IX després de la vinguda d'uns germans fugits de Torres del Río, a causa de les razzies musulmanes, i que refunden en el mateix lloc de la catedral actual un petit cenobi del que no queda cap rastre després de les successives remodelacions de segles posteriors.
L'estructura arquitectònica de la cocatedral es construeix fonamentalment al llarg dels segles XVI, Segle XVII i XVIII.
Està composta per tres naus, una central i dues laterals de menor alçada, una girola i pel rerecor, amb la seva porta principal flanquejada per dues torres bessones. Al llarg dels murs laterals s'estenen les capelles que tanquen la construcció definitiva en el nord i sud del temple.
Entre 1516 i 1598 es construeix el cos central en estil gòtic del Reis Catòlics, amb vuit alts pilars cilíndrics que culminen obrint-se per formar les voltes de creueria. Alçant la vista es contempla alguna cosa similar a un grandiós palmerar de pedra suggerit per les esveltes columnes cilíndriques sense nervadures i el desplegament a la part alta d'una filigrana de branques de creueria.
En el Segle XVII s'amplia en el front oriental al costat de l'altar major amb la Capella del Sant Crist que amb el pas del temps acabaria conformant-se com un deambulatori després del retaule major.
Finalment en el Segle XVIII es va completar definitivament l'estructura principal en baixar el cor al pis i construir en el rerecor la monumental Capella de "Nuestra Senyora de los Ángeles" a l'interior.
En l'exterior es van aixecar les dues esveltes torres bessones que constitueixen la icona que representa a la ciutat de Logronyo. Van prendre com a model la torre de l'església de Santo Tomás d'Haro i es repeteix en altres localitats com en Santo Domingo de la Calzada, Briones, Oyón, Labraza... destacant sempre en l'horitzó la seva verticalitat.
Entre les dues torres es troba una façana-retaule en pedra sobre la porta principal tancant el pas un bell reixat.
El temple, orientat rigorosament d'est a oest, és a la part central del casc antic de Logronyo i s'obre a l'antiga plaça del Mercat al costat del carrer Portals d'un gran sabor històric sota els seus arcs i en els voltants dels quals bullen, com en temps antics, l'oci de la ciutat.
Aquest temple està construït a escassa distància del riu Ebre, per tant sobre una zona pantanosa. L'interessant és que la fonamentació de la cocatedral són sarments (branca dels ceps), ja que aquests no podreixen amb la humitat, reparteixen bé les càrregues i absorbeixen els assentaments.
(imatges del Quim S)

dimarts, 7 de febrer del 2017

Església de San Marcos (Madrid)



Deu el seu nom i advocació a la victòria de Felip V a la batalla d'Almansa, que va tenir lloc el 25 d'abril de 1707, dia de Sant Marc. El rei va ordenar que substituís al petit oratori annex de la parròquia de Sant Martí, que havia estat edificat en 1632 (obra entre altres de Pedro de Ribera).
Tot i que el monarca havia mort en 1746, les obres van començar en 1749 amb Ventura Rodríguez com a arquitecte. Va ser consagrada el 22 d'abril de 1753. En 1836 passa a ser parròquia independent. És considerada una de les millors obres de Ventura Rodríguez, que va rebre sepultura en ella amb la seva dona, on van estar fins al seu trasllat al segle XIX a la capella dels Arquitectes a la parròquia de Sant Sebastià.

COLEGIO MM. CONCEPCIONISTAS PRINCESA (Madrid)


Façana escola

Colegio Nuestra Señora de la Vega (Madrid)


Façana de l'escola

san Jerónimo el Real (Madrid)











L'antic monestir de Sant Jeroni el Reial, conegut popularment com «Els Jerónimos», va ser un dels monestirs més importants de Madrid, regit originàriament per l'Ordre de San Jerónimo. Al costat d'ell existia l'anomenat Quart Real, després ampliat com Palau del Bon Retiro en temps de Felip IV.
Del convent subsisteixen actualment l'església, convertida en parròquia de sant Jeroni, i un claustre renaixentista.