dijous, 27 de juliol de 2017

Via Crucis de Montserrat



El conjunt es va construir entre 1904 i 1916 a la part posterior del monestir, compost per 14 estacions representant la Passió de Jesús. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia —aleshores arquitecte titular de la Basílica de Montserrat— i Eduard Mercader, mentre que l'escultura va ser a càrrec d'Eusebi Arnau —autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol—. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil lleugerament gaudinià, perceptible per les superfícies rugoses de la pedra repicada i els pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica es va erigir al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), un templet d'influència oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i una escultura de Josep Llimona.
El Via Crucis va ser destruït el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, quedant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que va sobreviure a la destrucció.
Als anys 1950 es va projectar un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat els darrers anys per algunes esllavissades, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela dissenyada per Josep Garganté.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada