diumenge, 29 d’octubre del 2017

Orsanmichele (Florència)




El tabernacle d'Orcagna


L'església d'Orsanmichele ocupa el mateix lloc on antigament (des del segle VIII) se situava el convent d'una comunitat de monges, l'església de la qual era dedicada a sant Miquel (San Michele in Orto); d'aquí l'origen del nom de la construcció actual. Més endavant, ja el 1240, hom va decidir aixecar en aquest lloc una llotja o mercat cobert per a cereals, moment en què es va enderrocar l'antiga església. Posteriorment, cap a finals de segle es va bastir una nova llotja, amb la intervenció d'Arnolfo di Cambio. En record de l'antiga església hom hi va disposar unes imatges de sant Miquel i de la Mare de Déu. Aquesta darrera fou considerada miraculosa i va aplegar molta devoció, hom la coneixia com la Madonna delle Grazie.
Aquest edifici va quedar destruït per un incendi el 1304 i hom el va substituir per una construcció provisional fins que entre 1336 i 1350 es va aixecar l'actual, amb la intervenció dels mestres Francesco Talenti, Neri di Fioravante i Benci di Cione. La voluntat dels promotors era aconseguir un lloc digne per a venerar la Madonna delle Grazie, a més de conservar convenientment el gra i la farina.
Inicialment la planta baixa era oberta com un mercat, però entre 1367 i 1404 Simone Talenti s'encarregà de tancar-la. En aquesta mateixa època es va sobrealçar l'edifici amb dues plantes més, amb finestrals més petits. El 1352 es va encarregar a Andrea Orcagna la construcció d'un tabernacle, la disposició digne del qual va portar al tancament de la planta baixa i el trasllat del mercat a un altre indret. Aquest tancament fou l'origen d'una nova església amb una planta poc habitual, ja que té dues naus. Els pisos superiors van continuar amb la seva funció de magatzem de gra fins al segle XVI.

(Imatge Diego N)

Santuari de la Madonna (convento francescano)



El santuari de Maria Mare de la Divina Gracia està situat a San Romano, al municipi de Montopoli, al Val d'Arno. Es va originar a l'església de Santa Maria a Valiana, on es va tallar una imatge de la Verge en un tronc de roure, que va ser objecte de devoció creixent des de principis del segle XVI. L'any 1515 es va ampliar l'església per fer-la més adaptada a les noves demandes de culte, per part de la família Medici. L'any 1517 l'Ordre dels Frares Menors pren possessió del santuari i encara és custodi.

(Imatge de Diegon N)

Santa Maria del Carmine (Florència)


L'església de Santa Maria del Carmine a Florència és famosa per allotjar el cicle de frescos de la Capella Brancacci, obra fonamental de l'art del Renaixement, elaborats per Masaccio i Masolino (i posteriorment per Filippino Lippi).

(imatge de Diego N)

divendres, 20 d’octubre del 2017

Passejant per Haro


Església Parroquial de Sant Tomás Apòsto d'Haro (La Rioja)










L'Església Parroquial de Sant Tomás Apòstol és un temple religiós de culte catòlic sota l'advocació de Tomàs l'Apòstol de la localitat d'Haro. Va ser declarada Monument Històric-Artístic Nacional el 1931.
Es troba situada en el segon turó més alt del nucli urbà, denominat de La Mota o La Talaia, el que la fa visible des de molts punts de la ciutat i des de gairebé qualsevol punt de l'extraradi d'Haro.
La seva construcció es va dilatar en el temps entre els segles XVI i XVIII, fent visibles diferents estils segons l'època en què es van realitzar les diferents parts. Així la part més antiga i valorada és la seva portada principal, d'estil plateresc, construïda per Felipe Bigarny, considerat un dels més insignes escultors del renaixement espanyol. La capçalera de l'església, de gran alçada, és d'estil gòtic tardà, i la resta de la nau renaixentista. La gran torre, és principalment barroca i va ser molt important, ja que va servir de model per construir altres torres a la Rioja. El seu retaule major i el seu òrgan també són barrocs.
Una de les seves capelles és la de la la Soledat on trobem aquesta imatge.
La capella de la Soledat, també anomenada del Sant Sepulcre, es troba després del retaule major, quedant el seu accés parcialment amagat pel reliquiari. Va ser finalitzada el 1735 i sufragada per la família Coscojales. Té cúpula de mitja taronja sobre petxines, culminada per tambor amb llanterna i una altra cúpula. Paraments i cúpules estan pintades al fresc. Sobre la volta, pintures referents a la Passió ia la Resurrecció. Sobre les quatre petxines apareixen pintats els quatre evangelistes, la de Marc s'ha perdut, Mateu, Lluc i Joan.
En el retaule central d'estil barroc en colors daurats, es troba La Dolorosa. Als seus peus hi ha un fèretre envidriat amb una talla del Crist jacent, pertanyent a l'antic retaule. Aquesta imatge és treta en processó en Divendres Sant. Sobre aquests hi ha un quadre de la Verge atenent al nen Jesús. 

Per més informació d'Haro, clica'm



Basílica de Nostra Senyora de la Vega, Haro (La Rioja)

Nostra Senyora de la Vega

Porta lateral



Retaule 



La Basílica de La nostra Senyora de la Vega d'Haro ( la Rioja , Espanya ) es troba situada al paratge de la Vega. Es creu que va ser construïda al segle X, després d'arribar a la ciutat la imatge de la Verge de la Vega.
L'edifici d'estil barroc, és conseqüència de diverses ampliacions, l'última de 1703 segons projecte de Bernat de Munilla i Juan de Villanueva i portant-la a terme Pere Orcaechea, Ignacio Escorri i Pedro de Elejalde.
Destaca el retaule barroc de l'altar major construït en 1740 per Santiago de l'Amo. Al centre d'aquest es troba una imatge de la Mare de Déu al seu costat els seus pares, Sant Joaquim i Santa Ana Aquestes talles de 1740 , són de Manuel Lomero.
El 7 de setembre de 1952, va ser consagrada solemnement la basílica, en considerar aquesta data com el quart centenari de la fundació de la confraria de la Vega.
La imatge de la Verge de la Vega , d'estil gòtic, està datada al segle XIV. Mesura 1,30 mi té afegides una magrana (per la intervenció de Pedro Fernández III de Velasco i els seus seguidors gerrers en la presa de Granada en 1492 . Interpretació que confirmen els emblemes de Castella , Lleó i Granada al peu del tron) i unes espigues de blat (pel fet prodigiós atribuït a la Verge, d'haver convertit l'ordi en blat per pagar els deutes d'una família necessitada).


divendres, 13 d’octubre del 2017

Parròquia de Santa Felip Neri de Vic (Catalunya)

Retaule de la Mare de Déu


L’església de Sant Felip a Vic , d’estil barroc, que dóna nom a la plaça homònima, està dedicada a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri , en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii . Es tracta d’una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica. Fundada per Sant Felip Neri, els seus membres, coneguts com a oratorians o felipons, posposen al seu nom les sigles C.O. o Cong. Orat. Consta la seva presència a Vic des de l’any 1723.
L’emblema de la Congregació presenta un cor al centre envoltat de dues branques i sota dues estrelles de sis puntes. A la façana principal de característiques molt austeres apareix dins d’un medalló, la figura d’un sacerdot que ofereix el seu cor al creient.
I en entrar, excepcional, el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu. La restauració i reconstrucció dels daurats del retaule de l’església de l’oratori de Sant Felip Neri foren efectuats pel Taller de Restauració Seguranyes de Vic.

dilluns, 2 d’octubre del 2017