Oratori de Santa Maria de Bonaigua

 

Cripta

Cripta

L’Oratori de Santa Maria de Bonaigua va ser beneït a la Solemnitat de Nostra Senyora de la Mercè, el 24 de setembre de 1980. Des d’aleshores ofereix atenció pastoral als que acudeixen a les activitats, dins la vida apostòlica de l’Església a Barcelona.

Grotta della Madonna (Trento)

 

La Gruta de la Madonna es troba a la Punta Rocca, un dels cims de la Marmolada, a una altitud de 3.265 metres. És un lloc molt especial, carregat de simbolisme i història.

Un símbol de pau

Aquesta gruta és, de fet, una capella que conté una estàtua de la Madonna delle Nevi (Verge de les Neus). L'estàtua va ser beneïda pel papa Joan Pau II durant la seva visita a la Marmolada el 26 d'agost de 1979. Aquest fet la converteix en un símbol de pau i devoció.

La gruta es pot visitar fàcilment gràcies al telefèric "Marmolada - Move to the Top", que et porta directament a Punta Rocca. Està oberta tant a l'estiu com a l'hivern, i de vegades s'hi celebren misses.

Lligam amb la Primera Guerra Mundial

La cova té un aspecte similar a les galeries i trinxeres que van excavar els soldats durant la Primera Guerra Mundial a la zona. A la Marmolada, coneguda com la "Reina de les Dolomites", es va lliurar una part important d'aquest conflicte. Els soldats austríacs van construir la "Ciutat de Gel", un laberint de túnels i habitacles excavats a la glacera per protegir-se. La gruta actual, tot i ser posterior, recorda aquest passat bèl·lic i es troba en una zona monumental que commemora els soldats caiguts.

En resum, la Gruta de la Madonna no és només un lloc de culte, sinó també un punt on la fe, la història i la bellesa natural de les Dolomites es troben. És un destí popular per als visitants que volen gaudir de les vistes panoràmiques des del cim i, al mateix temps, reflexionar sobre la història de la regió.

(Imatge Enric BS)

Casa de l'ardiaca

 

La Casa de l’Ardiaca, antic casal per a aquesta dignitat eclesiàstica, es va edificar al voltant del segle XII, aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona. A finals del segle XV el va reconstruir l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada en el segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que en van completar el pati en forma de claustre, segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època.

El 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

La va adquirir l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1919, per instal·lar-hi l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.

Després dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i es va obrir l’avinguda de la Catedral. Entre el 1955 i el 1962 se’n van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa.

La reforma integral de la Casa de l’Ardiaca es va fer entre els anys 1991 i 1998, per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.

(Imatges Quim SR)

Passejant per Almoster

 

(Imatges Quim SR)

Peramea

 

Just entrar al poble venint de Gerri, 

la mare de Déu ens dona la benvinguda.

Santa Maria de Valldeflors, Tremp

Porta de l'església

Santa Maria de Valldeflors, o Santa Maria de Tremp, és una església d'origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà. 

La història d'aquesta església està molt unida a la mateixa història de Tremp, atès que la ciutat nasqué a partir de dotacions fetes a l'església canònica en el moment de la reconstrucció del temple després de les incursions alarbs pel Pallars Jussà al segle XI. Després de les donacions fetes pels comtes de Pallars Jussà els anys 1079, foren múltiples les donacions que arribaren a la canònica de diferents senyors pallaresos, que anaren dotant la canònica de possessions a molts llocs de la comarca. Al mateix temps els comtes de Pallars Jussà anaven ampliant també les possessions de Santa Maria.

Tremp, amb aquests ajuts, anà formant un territori autònom dins del terme de Talarn, cosa que justifica la seva peculiar composició geogràfica.

Ja a partir del 1090 consta una comunitat de canonges regint aquesta església, per la qual cosa obtingué el títol de canònica. La jerarquia subsistí més enllà de la desaparició de la comunitat (al segle XVIII s'hi arriben a documentar 24 membres), de manera que Santa Maria de Tremp ha estat sempre cap d'una demarcació territorial eclesiàstica, de primer en la figura de Deganat de Tremp, més tard Ardiaconat de Pallars (del 1299 en endavant), encara més tard com a Arxiprestat de Tremp, i actualment com a Arxiprestat de Pallars Jussà. Se sap que la parròquia estigué regida per un canonge almenys fins el 1852. El 1923 Pius XII li concedí el títol de basílica.

L'edifici

Obra bàsicament del segle XVII, construït entre 1638 i 1647, i amb un campanar edificat el 1909, queden restes del romànic a la façana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga canònica augustiniana se'n conserven sis capitells al Museu Diocesà d'Urgell des del 1957 i almenys un més a Tremp mateix.

L'església compta amb interessant orgue barroc restaurat a principis de segle XX pel Dr. Pearson.

Sant Bartomeu de Tavascan

Església d'una sola nau i capçalera rectangular a l'est, flanquejada per capelles laterals. La nau és dividida en quatre trams amb volta d'arestes. A la façana occidental, sota el pinyó, s'obren la porta adovellada amb arc de mig punt i molt per damunt d'aquesta un òcul, i els extrems dos pisos de petites finestres. Al costat nord de la façana, s'aixeca la torre campanar que a partir del nivell de la coberta de la nau, es transforma en vuitavat. Corona el campanar un agut xapitell.