diumenge, 6 de gener de 2013

Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Barcelona (Cataluya)

Mare de Déu de la Salut
(de l'antiga capella) (aquesta
imatge es pot veure a la parròquia)

Presidint l'Altar major
de la parròquia

L'ermita de la Mare de Déu de la Salut (primera imatge) es tracta d’una capella annexa a la Casa Morera, al barri de La Salut, que Anton M. Morera va fer construir per al seu ús privat i que posteriorment s’obrí al culte públic.
La capella, d’onze metres de llargada per cinc d’ample, amb presbiteri, sagristia, cambril, cor, tribuna i púlpit te dos altars laterals dedicats a Sant Antoni i Sant Josep car, el matrimoni Morera es deia Antoni per part del fundador i Josefina per part de la seva esposa.
El bisbat de Barcelona, per mitjà del seu bisbe Pantaleón Montserrat Navarro, dictà el decret pel qual la capella es podia obrir al culte públic i també concedia les indulgències a la imatge de la Verge. Aquests fets es van produir els dies 11 i 22 de maig de 1864 i la capella, que de manera involuntària i amb el seu nom havia fundat un barri, s’inaugurà solemnement amb l’assistència de nombrosos habitants, tant de Gràcia com dels masos del voltant del nounat barri, essent el Pare Joan Torras, rector de la Parròquia de Santa Maria de Jesús, de Gràcia, a la qual pertanyia en aquella època la capella, qui va beneir-la juntament amb la imatge de la verge .
Durant molts anys, l’ermita de la Mare de Deu de la Salut fou l’única església de les rodalies i tots els diumenges i festes de preceptes es celebrava missa. Entre els sacerdots que van dir missa en aquelles llunyanes èpoques cal recordar l’escolapi Pare Francesc de P. Tomàs que ho va fer durant dotze anys, des del 1897 fins al 1909.
Actualment, i des del 1948, el Santuari pertany a la Parròquia de la Mare de Deu de la Salut, erigida sota la mateixa advocació que la ermita i que es troba ben a prop d'aquesta, al mateix carrer, i actualment l'ordre dels frares menors (franciscans) és el responsable d'aquesta parròquia.
La campana de bronze anomenada Santa Maria, col·locada al petit campanar de l’ermita va sonar per primer cop.

Al llarg de la Guerra Civil la capella no va escapar dels avalots i va ésser cremada com va ocórrer amb moltes altres. En acabar el conflicte bèl·lic l’església fou reconstruïda per la família Morera, i va ser novament beneïda el 16 de juliol del 1945. Tanmateix una nova campana de 64 kg va ser col·locada el 20 de maig de 1951 i les pintures decoratives, obra d’en Carles Llobet i Raurich, s’inauguraven el Nadal de 1960.

Actualment corre, juntament amb la casa, el perill de desaparició o de quedar força desfigurada atès que, segons sembla, hi ha aprovat un projecte per edificar-hi un bloc de nou pisos d'alçària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada