dilluns, 28 d’octubre del 2013

Plaça de Santa Maria de Montserrat (Catalunya)

Maria amb el nen

Assumpció de Maria

Si un no ho sap quan arriba a la gran plaça formada per tres grans espais, davant de l'entrada a la Basílica, ja es troba en un espai que recorda i venera la Mare de Déu. És la plaça de Santa Maria. En aquesta, a més de poder accedir al Museu, estar-s'hi i contemplar tant el paisatge com la muntanya, com també a l’esquerra de la façana es troben les restes de l’antic claustre gòtic (1476) construït per l’Abat comendatari Giuliano della Rovere, que posteriorment va ser papa amb el nom de Juli II, o bé la sèrie d’escultures que tanquen la plaça pel costat dret, estan dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat.
Però a la façana, hi podem veure a Maria, on està representada la proclamació del dogma de l’Assumpció de Maria pel Papa Pius XII. I Damunt del museu podem veure també aquesta bonica creu, on en un dels costats hi ha Maria amb Jesús infant i entre els dos sostenen una serra, com si serressin la muntanya on volen que els hi resem.


diumenge, 20 d’octubre del 2013

Església de Sant Joan Baptista de Lleida (Catalunya)

Immaculada

Mare de Déu del Pilar

Assumpció

Vitrall Assumpció de Maria

És la més antiga de la ciutat. Primer, va ser capella hospitalària, després parròquia (s.XII); tingué una nau nova al s.XIV i al final, s'afegiren les capelles laterals. L'edifici actual és neogòtic del s. XIX, de Julio de Saracíbar i Celestí Capmany.


Capella del Peu del Romeu o de Sant Jaume de Lleida (Catalunya)

Façana

Pessebre

Detall pessebre

Sòbria capella gòtica fundada per Berenguer Marqués el 1399 i inicialment dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Actualment ret culte a l'apòstol Sant Jaume.

Explica la llegenda que en el seu pas nocturn per Lleida l’apòstol Sant Jaume es clavà una espina al peu i un àngel baixà del cel amb un fanalet per treure-li. Per commemorar aquest fet, la vigília del 24 de juliol es fa una popular processó seguint el camí que va fer l’apòstol, tot acompanyant-lo amb centenars de fanalets. La capella fou rehabilitada en el s. XIX gràcies al bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, qui el 1877 encarregà el projecte a l’arquitecte diocesà Celestí Company.
La capella és un edifici de planta quadrangular, de petites dimensions, situat en ple carrer Major, on es trobava l’antic barri cristià d’època musulmana. Exteriorment trobem dues façanes: la principal, amb un arc de mig punt coronat per la Mare de Déu de les Neus i flanquejada per dues figures de l’apòstol Sant Jaume i de Sant Joan Baptista (patró del bisbat de Lleida), i la que dóna al carrer Cavallers, amb dues obertures de mig punt, una més gran que l’altra, coronada, la més gran, per un petit òcul.
A l’interior hi ha una escultura de Sant Jaume, obra de l’artista de Lleida Jaume Gort Farré (s. XX), que representa l’apòstol traient-se la punxa i un angelet fent-li llum amb un fanalet. També hi ha un mural de l’artista lleidatà Miquel Roig i Nadal (1924-1993) que presideix l’altar. A la planta superior de la capella s’hi ubiquen unes dependències amb unes mostres permanents de les conegudes pessebristes de Lleida, Paulina Ametller i Joaquima Barrufet.
La capella del Peu del Romeu s’inclou en la ruta catalana de pelegrinatge del Camí de Sant Jaume.
També acull una exposició permanent de pessebres

Oratori de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida (Catalunya)

Façana

Mare de Déu amb l'infant

Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu dels Dolors


La primera pedra es va col·locar l’any 1724 i dotze anys després, el 9 d’abril de 1737, D. Gregorio Galindo, Bisbe de Lleida i congregant va beneïr
solemnement l’Oratori i va concedir jurisdicció exempta i altres privilegis a la Congregació. I, per decret de novembre de 1737 es va atorga la facultat pera què, en el recinte i patis de l’Oratori es poguessin enterrar els congregants. Molts van voler quedar-se a prop de la Verge. Alguns ho van aconsseguir i  encara reposen sota el Cambril o al presbiteri. 
L’Oratori es projectà i construí amb l’originalitat d’incloure en un mateix cos, encara que a diferents volums, el temple i la Casa de Germanor. Els materials emprats són pedra arenisca fins a determinat nivell i després maó sense arrebossat.
L’estil és barroc encara que amb concessions al neoclassicisme com demostrael frontó que corona la capçalera del temple. Destacar que la façana del carrer dels Dolors incorpora la d’una antiga mansió del segle XIV que inclou dos armonioses portes dovelades.

Més informació a la seva pàgina web

Carrer Major de Lleida (Catalunya)

Paret de l'Església de Sant Pere

Passejant pel Carrer Major de Lleida, en la paret de l'Església de Sant Pere hi podem veure aquesta bella imatge de Maria amb l'actitud de donar-nos el seu fill, Jesús que ens acull amb els braços oberts.

Església de Sant Pere de Lleida (Catalunya)

Façana (de l'antic convent de l'Ensenyança)

Immaculada

Església situada a l’actual Plaça de Sant Francesc. Aquesta, era l’antic temple del convent de Sant Francesc que va ser erigit a partir de 1731. Malmesa durant el conflicte del 1936 es va reconstruir l’any 1945.En l’actualitat l’església disposa d’una portalada barroca molt borrominesca amb esveltes columnes salomòniques, que prové de l’antic convent de l’Ensenyança (ja desaparegut) i col•locada aquí l’any 1943. A la clau de l’arc de la portada hi figura l’escut del bisbe Gregori Galindo, fundador del col•legit l’Ensenyança, amb la Creu i els símbols de la Passió.A l’interior trobem una estructura de tres naus; les laterals acaben en dues capelletes: l’esquerra o de l’evangeli on es troba el Sagrari, i la dreta o de l’epístola dedicada el beat Francesc Castelló (màrtir el 1936). La nau central, presidida per l’altar i coberta amb voltes de canó amb llunetes, apareix emmarcada per una escultura de Sant Pere. El mural de la capçalera que representa el martiri del Sant va ser realitzat per J. Serrasanta l’any 1954. A l’esquerra de l’altar hi ha la sagristia. Aquesta és de dimensions molt reduïdes i amb una sobrietat molt accentuada.El cor de la nau central, que avarca la superfície total de les naus laterals, en l’actualitat alberga una exposició permanent dedicada al Beat Francesc Castelló. Aquesta exposició compta amb fotografies, documents i facsímils que narren la seva vida y el seu martiri a l’edat de 22 anys.A l’exterior hi ha dues escultures. A la façana lateral dreta, que destaca per la seva completa austeritat,  hi ha la Mare de Déu de l’Arcada situada a l’interior d’un nínxol d’estil neoclàssic amb capitells corintis i l’escut de Lleida al centre del timpà. El culte a aquesta Mare de Déu es remunta fins al s. XIV, i es patrona del carrer Major. L’escultura en pedra va ser realitzada l’any 1961 pel mestre Soriano-Montagut (1893-1979). L’altra imatge de la façana és ’escultura de l’Immaculada que hi ha presidint la portada principal i col•locada després de la reconstrucció del temple en 1945.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Sala Pare Coll de la FECC (Catalunya)

Mare de Déu

Al carrer dels Àngels de Barcelona hi ha la seu de la Fundació d'Escoles Cristianes de Catalunya (web). Al segon pis hi ha una àmplia sala de reunions, coneguda com la sala del Pare Coll on hi podem veure aquesta bonica imatge de fusta.
El pare Coll va néixer el 18 de maig de 1812 a Gombrèn (Ripollès). Era el desè, i últim, fill d'un cardador de llana. Des de ben jove, es va dedicar a la formació d'infants, que conjugava amb la formació sacerdotal al Seminari de Vic, on va entrar amb només onze anys. El 1830, entra a l'Ordre dels Predicadors en el convent de Girona. Hi viu, fa la professió solemne i rep el diaconat, fins que, cinc anys més tard, l'exclaustració dels religiosos provoca que hagi de viure fora del convent. Malgrat tot, no va renunciar mai a la professió dominicana.
Va rebre el presbiterat el 1836. Va ser destinat al ministeri parroquial i, després, a la predicació itinerant, com demana el carisma dominicà: va passar quaranta anys predicant per Catalunya. La seva intensa predicació va ser un instrument important per a la renovació religiosa de la societat. Francesc Coll va ser nomenat director de l'ordre seglar dominicana el 1850. Va impulsar un projecte de formació cristiana de les joves en els llocs més pobres. D'aquesta manera, va impulsar la congregació de Germanes Dominiques de l'Anunciata el 1856, que amb el temps s'estendria per tot el món.
Des de 1869 va estar malalt, patint ceguesa i pèrdua de les facultats mentals. Va morir a Vic el 2 d'abril de 1875 i allà es venera el cos a la casa mare de la congregació.
Coll va determinar que les germanes de la congregació es dediquessin als nens i joves més necessitats. Així, les primeres comunitats van ser dirigides a zones de la Catalunya rural treballant en l'escola pública. Tanmateix, en els primers anys, i fruit de la situació sociopolítica -la revolució de setembre de 1869- les religioses es van veure forçades a deixar aquestes escoles i a fundar col·legis privats, molts d'ells a redós de les fàbriques tèxtils.
Després de fundar els primers centres a Catalunya, la congregació va treballar en zones mineres d'Astúries i pobles de Castella i la Manxa. La primera comunitat fora d'Espanya va ser a l'Argentina. Al 1955, la congregació inicia acció missionera a Centreamèrica i, més tard, al Perú i Xile.
El procés de beatificació es va iniciar el 1928 a Osona. El 1958, segons va quedar reconegut el 7 de juliol de 1977, per intercessió de Francesc Coll es va produir la curació miraculosa de la lleonesa Justa Barrientos. Aquest fet va permetre la seva beatificació que es va produir el 29 d'abril de 1999, en el primer d'actes d'aquest tipus de la llarga llista que va presidir Joan Pau II. El 2008 es va considerar provat un segon miracle, donant pas a la canonització que va tenir lloc al Vaticà l'11 d'octubre de 2009.