diumenge, 13 de maig del 2018

Santa Engracia (Saragossa)

Façana

Mare de Déu dels Dolors

Sagrada Família


Mare de Déu de Fatima

Cripta

El seu origen està en una capella cristiana del segle III-IV on es rendia culte a les restes de Santa Engracia i altres màrtirs saragossans. D'aquest període es conserven a la cripta de l'església dos sarcòfags paleocristians realitzats per tallers romans de la primera meitat del segle IV: el de la Receptio animae (restaurat el 1998) i el de la Trilogia petrina (restaurat el 1991).
Aquest lloc de culte cristià va romandre com a església durant el període visigot. En ella va estudiar Eugenio de Toledo sota el mestratge de Sant Braulio. Durant la dominació islàmica, va ser centre d'un barri de població mossàrab.
A la segona meitat del segle XV, Juan II d'Aragó va voler promoure un monestir en gratitud a Santa Engracia després de la seva curació d'una malaltia de cataractes, però la construcció del mateix no es va emprendre fins al regnat de Ferran el Catòlic. El monestir d'estil plateresc va quedar en estat de ruïna i va ser demolit íntegrament després dels Llocs de Saragossa, encara que es va salvar de la destrucció la portada renaixentista de l'església, obra concebuda i realitzada fins 1514 per Gil Morlanes el Vell, i rematada per el seu fill Gil Morlanes el Jove.

Passejant per Saragossa




Passejant per Barcelona


A la Papereria Raima
(Imatge Quim S.)

Il tabernacolo di San Pancrazio (Florència)


Aquest carrer era un antic ramal que conduia a l'antiga porta de San Brancazio (malnom que ve de l'església de San Pancrazio). El nom antic del carrer va ser, de fet, a través de San Pancrazio, que va ser canviat pel gran duc Leopoldo Leopoldo al seu nom actual, per motius desconeguts. En aqeust carrer trobem aquesta capella dedicada a Sant Pancrazio (Durant la persecució de Dioclecià, Pancraç va ser cridat a oferir sacrificis als déus romans i, en negar-s'hi, va ser jutjat pel mateix emperador que, en veure que el jove no cedia i continuava negant-se a abjurar de la fe cristiana, el condemnà a ésser decapitat. Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos va ser recollit per la matrona Octavil·la, que l'enterrà a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: "Hic decollatus fuit Sanctus Pancratius" (Aquí fou degollat Sant Pancraç).
(Imatge Diego N.)