diumenge, 25 d’agost del 2013

Església de Santa Maria de Maó (Illes Balears)


Mare de Déu del Carme

Mare de Déu dels Dolors

L'Església de Santa Maria, de Maó, fou construïda entre 1748 i 1772 sobre l'emplaçament d'una església gòtica del segle XIII. L'interior és d'estil neogòtic, amb una única nau amb voltes; al costat té diverses capelles dedicades a diferents sants. A l'exterior podem trobar una decoració molt senzilla, amb un campanar, i la porta principal dóna a una petita plaça tancada.
Compta amb un orgue monumental construït l'any 1810 pels mestres Francisco Otter i Joan Kiburz, residents a Barcelona. Fa 15 metres d'alçada i 9 metres d'amplària. Té quatre teclats i 3006 tubs sonors, dels quals 197 són de fusta i la resta, de metall.

(fotos fetes i cedides per Quim Salvà)

dissabte, 24 d’agost del 2013

Cala Fornells de Menorca (Illes Balears)

Mare de Déu de Lourdes



Cala Fornells és una preciosa petita cala d'arena gruixuda, molt concorreguda per banyistes, ubicada a prop de Peguera, al municipi de Calvià, Mallorca. Té 30 m de llargada per 20 m d'amplada. S'han construït algunes terrasses damunt les roques per engrandir l'àrea destinada a prendre el sol. Per anar-hi des de Peguera està senyalitzat. Serveis; Restaurants, hamaques i ombrel·les de platja per llogar. Gràcies a la seva privilegiat enclavament, protegit dels vents del nord per la Serra de Tramuntana, Cala Fornells gaudeix d'unes temperatures molt suaus durant tot l'any que conviden al bany i a la pràctica d'activitats al'aire lliure, tant a l'estiu com a l'hivern.

A més a més de gaudir de la cala, hom pot veure aquesta petita ermita dedicada a la Mare de Déu de Lourdes.


(fotos fetes i cedides per Quim Salvà)

dijous, 22 d’agost del 2013

Passeig del Born de Barcelona (Catalunya)



Mare de Déu

Passejant pel passeig del Born, si no et despistes badant, pots veure aquesta imatge de Maria.


Catedral de Toledo (Espanya)

Porta del Rellotge

Porta dels Lleons

Mare de Déu de l'Estrella

Retaule Altar Major

Entrada capella de la Descenció

Nostra Senyora de l'antiga

Mare de Déu al cor

El transparent

Coronació de la Mare de Déu

Nostra Senyora del Sagrari


Porta del Perdó

La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya. Se la coneix popularment com la Dives Toletana (amb el sentit de la «rica toledana»).
La primera consagració documentada va ser dedicada a santa Maria i va tenir lloc l'any 587 en època del rei visigòtic Recared. Aquest temple primitiu va ser convertit en mesquita i, posteriorment, després de la conquesta de Toledo (1085) per Alfons VI, va ser novament utilitzat com a edifici cristià i així va romandre fins la nova reconstrucció de l'edifici que va començar el 1226 sota el regnat de Ferran III el Sant. La gran obra culmina amb les últimes aportacions gòtiques realitzades durant el segle XV i que es donen per finalitzades el 1493, quan es van tancar les voltes dels peus de la nau central, ja en temps dels Reis Catòlics. Està construïda amb pedra blanca d'Olihuelas, material que es troba al terme d'Olías del Rey.
La construcció, com és natural, es va realitzar sota la direcció de diversos mestres d'obres, des del primer del que es té coneixement anomenat mestre Martín, seguit per Petrus Petri fins a arribar als que van acabar l'obra gòtica –Enrique Egas i Juan Guas–, tots ells recolzats per grans mecenes com van ser els arquebisbes-cardenals que va anar estar a la catedral des dels segles XVI al XVIII. Cal destacar, entre d'altres, el cardenal Mendoza, el cardenal Cisneros, Juan Pardo de Tavera i Bernardo de Sandoval i Rojas.

Llegenda de nostra Senyora del Sagrari (Patrona de Toledo)
Les aigües dels pous de Toledo
Les aigües d'aquests pous són donades al públic gratuïtament el dia i vigília de Nostra Senyora del Sagrari, patrona de Toledo (festa de l'Assumpció), en part per alleujar la calor que, generalment apagat per la frescor dels amples murs de la Catedral, és intens en aquestes dates.
Aquesta tradició parteix del segle XVII, quan finalitzades les obres de la Capella de la Verge del Sagrari es van realitzar vuit dies de festes en acció de gràcies, i havent acudit nombroses gents dels pobles del voltant, era tal la calor intensa que nombrosos fidels abandonaven la catedral per refugiar-se en llocs més frescos, si era possible.
Davant d'aquest problema, les autoritats eclesiàstiques de l'època van ordenar la construcció de tarimes per distribuir gerres plenes d'aigües cristal·lines provinents dels esmentats pous.
Referida a aquesta tradició existeix també el seu propi mite o llegenda, que ens explica com fa segles, gents vingudes de tots els pobles del voltant, formant un gran tumult en aquesta commemoració de la patrona toledana, assistien als ritus festius i religiosos.
Acabada la festa de la tarda, la multitud va començar a desfilar lentament fora de la catedral, incrementant de forma notable la sensació de calor asfixiant propi d'un 15 d'agost.
"El fill únic d'un dels assistents a aquest acte, va patir un sobtat desmai per tals calors i estretors, creient tots els que el van veure que havia mort per tal com va quedar. Córrer alguns dels que hi eren a per l'aigua dels pous de la catedral, que va ser llançada de forma sobtada sobre el noi, el qual va recobrar l'aspecte habitual de manera immediata. "
El poble va atribuir el resultat a la ràpida aplicació de l'aigua, que van cridar de la Verge, per aquesta causa, i per distribuir-lo en la festivitat esmentada.
Hi ha també una altra llegenda, més coneguda pels toledans, que explica com la imatge de la Verge del Sagrari, durant la reconquesta de la ciutat per Alfonso VI en el 1085, va ser rescatada del pou del claustre on hi va ser amagada per protegir-la de la invasió musulmana (provinent de l'anterior església visigoda que en aquest mateix lloc s'aixecava) i a partir d'aquell moment aquestes aigües han recreat nombrosos miracles i curacions per a aquell que la consumeix.
 La Llegenda conte que quan els moros es van acostar a la ciutat de Toledo la van amagar els cristians a la Mare de Déu a la mateixa catedral, dins d'un pou sec, fins que, un senyal prodigiós va donar a conèixer als toledans l'existència de la seva antiga i gairebé oblidada imatge.
Era, doncs el cas que a la mateixa hora en què la Mare de Déu s'havia aparegut a Sant Ildefons, es veia una i altra nit una estranya llum sobre un punt determinat de la catedral, el mateix en què avui s'aixeca la magnífica capella.
Va cridar l'atenció i va omplir de sorpresa al clergat i al poble aquell singular fenomen, i com es repetís amb tanta constància jutjar que havia d'indicar una cosa extraordinària, i, en efecte, fixant-se en la part més il·luminada, van començar a cavar i van trobar, a no molta distància, un buit subterrani i dins d'ell la imatge de la Verge.
La troballa va produir gran entusiasme a tot el poble de Toledo, que tornava a veure de nou sota el patronat de la seva antiga Verge que per tradició coneixia, i, en prova de la seva devotíssima adhesió i reverència, la va col·locar a l'altar 

Per saber-ne més visita el seu web

dimecres, 21 d’agost del 2013

Convent de la Immaculada Concepció o de les "Capuchinas" de Toledo (Espanya)

Immaculada

El convent de la Puríssima Concepció a Toledo (Espanya) va ser fundat en 1632. El temple conventual consta ja conclòs en 1671, data en què és solemnement consagrat, i en 1677, any de la mort del cardenal don Pascual d'Aragó, la seva mecenes, estan pràcticament acabades les obres de les dependències conventuals.

Ermita de "Nuestra Señora de la Estrella" de Toledo (Espanya)

Façana

Nostra Senyora de l'Estrella

L'ermita de La nostra Senyora de l'Estrella al municipi de Toledo (Espanya), va ser fundada per la confraria del mateix nom, que tenia la seva seu a la veïna església de Sant Jaume del Raval.
La seva construcció es va escometre en 1611, d'acord amb traces de Juan Bautista Monegro, llavors Mestre major catedralici.

Pont d'Alcántara de Toledo (Espanya)

Maria

En el pont d'Alcàntara, just abans de sortir-hi hi ha una fornícula amb aquesta imatge. Només es pot passar a peu.
El pont d'Alcántara (de l'àrab القنطرة al-qanţaratu, "pont") s'aixeca sobre el riu Tajo, a la ciutat de Toledo (Espanya). Situat als peus del castell de San Servando, es té constància de la seva construcció en l'època romana, en la fundació de Toletum. Era un dels ponts que donava entrada a la ciutat i era en l'edat mitjana entrada obligada per a tot pelegrí.
Està fortament protegit amb dues portes fortificades en els seus extrems, sent una d'elles d'estil barroc i una altra construïda en època medieval. Aquest pont ha estat objecte de constants atacs en el període de la Reconquesta, i tornat a reconstruir.
Va ser declarat monument nacional el 1921.


Capella de Ia Immaculada Concepció de Toledo (Espanya)

Immaculada

A Toledo hi ha una capella dedicada a la Immaculada i a la pregària. Val la pena dedicar-hi uns minuts.

Passejant per Toledo - 5 (Espanya)

Immaculada

Peu de la imatge

Passsejant per Toledo et trobes aquesta imatge en commemoració del centenari de la definició del dogma de la Immaculada.

Monestir de "San Juan de los Reyes" de Toledo (Espanya)

Imatge al Claustre

Retaule altar major

Ascensió de Maria

Immaculada

El Monestir de Sant Joan dels Reis, de l'Ordre Franciscana, va ser construït sota el patrocini de la reina Isabel I de Castella amb la intenció de convertir-lo en mausoleu real, en commemoració de la batalla de Toro i del naixement del príncep Joan. És una de les més valuoses mostres de l'estil gòtic isabelí a Espanya i l'edifici més important erigit pels Reis Catòlics. El monestir és, a més, un monument commemoratiu dels èxits dels Reis Catòlics i del seu programa polític.


Església del Salvador de Toledo (Espanya)

Mare de Déu de Fàtima

Immaculada

L'església del Salvador de Toledo va ser en temps de la presència musulmana, una mesquita, la data està per determinar, encara que alguns investigadors la daten en 1041 o possiblement anterior.
S'han trobat restes anteriors d'ocupació eclesial visigoda i fins i tot d'un període tardà romà del segle II.
L'Església del Salvador està situada a la ciutat de Toledo, a prop de les Esglésies de Sant Vaig prendre i Santa Úrsula. És una de les esglésies esmentades en el Lazarillo de Tormes i en ella, va ser batejat el dramaturg Francisco de Rojas Zorrilla.
L'actual església està construïda sobre una antiga mesquita musulmana, pel que està orientada al sud-est, en direcció a la Meca. Per la construcció, com era habitual, es van reutilitzar diferents elements arquitectònics visigots, gràcies a la qual s'ha conservat una arqueria de ferradura recolzada sobre pilastres visigodes amb decoració esculpida de temes figuratius, gens habituals en aquest tipus de restes. La Pilastra del Salvador, presenta en una de les cares diverses escenes miraculoses de la vida de Jesús, en registres superposats: la Curació del Cec, la Resurrecció de Llàtzer, la Samaritana i la hemorroïsa, així com altres temes de matís eucarístic que al · ludeixen a Crist com a salvació i la iconografia sembla represa d'algun sarcòfag paleocristià que puc servir de model. El seu tosc tractament mostra l'abandó en què havia caigut el treball en la pedra.
Encara conserva la figura del minaret, que porta incrustraccions de sanefes, la conversió al culte cristià en 1159 la va fer patir diverses modificacions, especialment, la construcció de la capella gòtica de Santa Catalina, de finals del segle XV. A minaret, convertit en torre, se li afegiria posteriorment un campanar de maó.
Està dedicada a Sant Salvador. L'església va patir un incendi al segle XV, que va obligar a la seva total renovació. Serà Álvarez de Toledo qui s'encarregui de la seva reconstrucció, encara que de nou en 1822 la destrueix un nou incendi i només es va salvar la Capella de Santa Caterina.

Passejant per Toledo - 4 (Espanya)

Mare de Déu del Sagrari

Passejant pel casc antic de Toledo, quan menys t'ho esperes et trobes amb aquesta imatge de la patrona de la ciutat.

Església dels Jesuïtes de Toledo (Espanya)

Mare de Déu del dolor

Immaculada

Mare de Déu dels dolors

Sagrat cor de Maria

Mare de Déu de Fàtima

És una mostra característica del barroc, amb una superba façana principal. Es va construir al voltant de 1742, i avui dia posseeix una de les millors vistes de Toledo, gràcies al seu mirador de les Torres.
L'any 1569 en el punt més alt de la ciutat la Companyia de Jesús compra la casa natal de Sant Ildefons amb la idea de construir-hi una gran església i una casa, tot plegat financiat pels germans Pedro i Estefanía Manrique de Castilla. La construcció s'allarga fins el 1765, dos anys abans de l'expulsió dels jesuïtes ordenada per Carles III. 

Parròquia de Sant Nicolau de Bari i La Magdalena de Toledo (Espanya)

Icona de Maria amb el nen

La Parròquia de Sant Nicolau de Bari i La Magdalena és una reconstrucció d'estil barroc realitzada al segle XVIII sobre el temple existent anteriorment i que algunes fonts daten la seva construcció al segle XVI. L'edifici consta d'una sola nau molt àmplia i amb capelles als laterals, estant tot això cobert per una volta de canó i sent la cúpula de la capella major de forma el·líptica.
En el seu interior, podem destacar diverses obres pictòriques i escultures realitzades entre els segles XVI i XIX, destacant el gran quadre de Sant Nicolau de l'Altar Major, obra de Zacaries Hernández.
A l'estar situada en una de les zones més senyorials de la ciutat, els seus feligresos han estat normalment entre la més principal gent de Toledo.

Passejant per Toledo - 3 (Espanya)

Mare de Déu dels Dolors

Passejant pel casc antic de Toledo, quan menys t'ho esperes et trobes amb aquesta imatge .

Passejant per Toledo - 2 (Espanya)

Sagrada Família

Passejant pel casc antic de Toledo, quan menys t'ho esperes et trobes amb aquesta imatge de Maria i Jesús sota l'atent mirada de Josep.

Passejant per Toledo (Espanya)

Mare de Déu del Sagrari

Passejant pel casc antic de Toledo, quan menys t'ho esperes et trobes amb aquesta imatge de la patrona de la ciutat.

dimarts, 20 d’agost del 2013

Església de Santa Quiteria d'Alcazar de San Juan (Espanya)

Maria amb Jesús

Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu del Rosari

A causa de l'augment de la població que anava experimentant la ciutat, en 1587, per ordre del Consell d'Alcàsser, es va començar a construir aquesta església que es va acabar en 1604.
Sembla que es va construir sobre plans de Juan d'Herrera, portats per l'arquitecte alcazareño Miguel Barroso, que va treballar a El Escorial. Va començar l'obra Joan de Oza i la van continuar Rodrigo d'Argüello i Andreu de Astián.
És una església de l'Ordre de Sant Joan depenent de l'Arquebisbat de Toledo.
El 7 de maig de 1921 es va ensorrar la seva torre campanar i part de l'església, i el seu arxiu parroquial així com els seus retaules van ser destruïts durant la Guerra Civil, el 1936.
L'Església de Santa Quitèria és un edifici auster de línies pures, que correspon a la primera etapa de l'estil Barroc, Barroc Classicista. És una església de grans dimensions construïda a base de carreus de color vermellós.
A l'exterior té contraforts a la nau central emprats en les esglésies molt primerenques de Barroc, molt similar a les esglésies classicistes val · lisoletanes.
La façana classicista, té el seu model a El Escorial. Construïda en pedra, està formada per un arc de triomf de mig punt, es recolza en columnes toscanes sobre alt pòdium. Sobre la façana, un frontó corb i partit serveix per a albergar una fornícula amb petxina interior.
El seu interior consta de tres naus, la nau central està coberta per volta de canó, amb arcs fajones que recolzen en grans pilars. Les naus laterals es recolzen en pilastres toscanes. El creuer està cobert per una gran cúpula sobre petxines.
El presbiteri està presidit per la figura de Santa Quitèria i una talla de Crist en la Creu. Els retaules, pintures i relíquies originals, així com l'arxiu parroquial, van desaparèixer en 1936 durant la Guerra Civil Espanyola.
De la seva espai interior podem destacar la decoració de les dovelles de les arcades formades per colors amb clara inspiració àrab, un arc ogival, amb decoració en rocalla, i una capella lateral de decoració plateresca, amb medallons, grotescos, combinacions fantàstiques d'animals, éssers humans i tiges, desenvolupada a partir d'un eix de simetria i encaixada entre listeles i frisos. Per a alguns historiadors es tracta de la capella de la Mare de Déu del Roser construïda per Francisco de Mazas, mestre picapedrer que va treballar al Monestir d'Uclés.
Després de la restauració del monument, assenyalar també la Creu de Sant Joan, a la zona del Cor.


Església de la Santíssima Trinitat d'Alcazar de San Juan (Espaya)

Mare de Déu del Rosari

Mare de Déu dels DOlors

Mare de Déu de Gràcia

Immaculada

Mare de Déu de Fàtima

L'Església de la Santíssima Trinitat pertany a l'Ordre Trinitaria fundada l'S. XII. Va començar a construir-se en la primera meitat del S. XVII en el qual tot i la crisi econòmica, en Alcàsser, en ser una ciutat pròspera i capçalera de l'Ordre Militar de Sant Joan, es produeix un gran auge constructiu. Les obres van finalitzar en 1725, com s'indica en la clau de la finestra de la façana principal.
La construcció es va dedicar a la Mare de Déu de Gràcia i amb ella es va unir la ciutat amb la reforma trinitària del Beat Joan Baptista de la Concepció que com a premi va llegar a la ciutat la devoció de Jesús Rescatat.
El convent va ser suprimit en 1821 a causa de les disposicions religioses del Trienni Constitucional, i els frares trinitaris van haver d'exiliar a Socuéllamos. Ja al S. XX, el 1954, es va fundar el Seminari Menor Trinitari.
L'Església de la Santíssima Trinitat va ser una de les primeres esglésies de la província que es realitzen sota les pautes del Rococó. Està construïda a base de carreus de pedra sorrenca vermellosa a les zones més importants de l'església.

Passejant per Alcazar de San Juan - 4 (Espanya)

Maria

Passejant per Alcazar de San Juan, et trobes el carrer de Maria que va a parar a una placeta, l'altozano de Maria, on al bell mig hi ha aquesta bella imatge de Maria.

Església de "San Francisco" d'Alcazar de san Juan (Espanya)

Mare de Déu dels Dolors

Immaculada

L'Església de Sant Francesc formava part de l'antic convent franciscà que va arribar a tenir gran rellevància al llarg del segle XVII, ja que en ell es va situar la Universitat d'Alcàsser. A mitjan segle XIX es va enderrocar el convent romanent en peu només l'Església de Sant Francesc.
És un temple de grans dimensions, amb certa tendència a la verticalitat, construït durant el primer terç del segle XVI, amb carreus de pedra sorrenca vermellosa, entre els quals s'aprecien làpides funeràries reutilitzades.
La seva primitiva portada va ser substituïda per una altra d'estil plateresc, en què destaca la fornícula on se situa la figura de Sant Francesc.
L'interior de l'església està estructurat en una sola nau amb capelles entre els contraforts. El presbiteri és rectangular, sense girola, una mica elevat, i en el centre es troba l'escut nobiliar de la família Alba. Les seves voltes són de creueria, molt complicades en el seu traceria, el que contrasta amb la relativa sobrietat dels paraments. Al llarg de l'església s'obren grans finestres semicirculars que li proporcionen una gran lluminositat, decorades amb el cordó franciscà.