dilluns, 17 d’abril del 2017

Catedral del Bon Pastor de Donosti (Euskadi)

Vitrall naixement


Vitrall presentació


Immaculada


Sagrada Família


Mare de Déu del rosari


Mare de Déu del Carme

Assumpció

La catedral del Bon Pastor de Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc, Espanya) és la seu de la Diòcesi de Sant Sebastià, pertanyent a l'Arxidiòcesi de Pamplona. L'edifici religiós més notori de la capital guipuscoana, dotat d'una acusada verticalitat, i el més gran de Guipúscoa, la seva construcció va tenir lloc en els últims anys del segle XIX en un estil historicista neogòtic. Des de 1953 ostenta el rang de catedral.

Església de Sant Ignasi de Donostia

Assumpció


Coronació 

Amb Sant Ignaisi
 
Sagrada Família 

Amb Sant Francesc Xavier 

  

L'Església de Sant Ignasi va ser edificada al donostiarra barri de Gros sobre un terreny cedit gratuïtament a aquest efecte per donya Àgueda Gros, donant Tomás Gros la pedra necessària per a la seva construcció. El projecte va ser traçat per l'arquitecte José Goicoa, que va iniciar les obres el 1888 a l'estil neogòtic llavors de moda, si bé la seva planta de tres naus longitudinals, de cinc trams cadascuna, no segueix l'esquema clàssic en forma de creu llatina, ja que li falta la nau transversal; en el tram posterior de la nau principal, on hauria d'anar el creuer va disposar Goicoa la volta principal, de creueria amb tercelets; les voltes de la resta de trams són de crucería senzilla. La capçalera, que està orientada al nord, adaptant-se al traçat urbanístic del barri de Gross, disposa d'absis, heptagonal, però no d'girola. El cor alt als peus ocupa el primer tram de la nau principal. El temple va ser inaugurat al culte el 1897, encara que la torre no va ser rematada fins a 1928 gràcies a un llegat de don Fermín de Lasala i Collado, Duc de Manes.
A l'interior, ric en materials i mobiliari, són de destacar: la col·lecció de pintures, de bigarrada policromia, en els draps de la Capella Major, amb escenes de la vida de Sant Ignasi; una imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra de Mariano Benlliure, i el sepulcre neorenaixentista del propi duc de Mandas, a més d'altres sepulcres neogòtics en el presbiteri i la nau. Les vidrieres són obra de Maumejean.

Creu de Kurtzio (Mundaka)


Originalment la creu es trobava en una carretera, però el 1982, pensant en la seva preservació, va ser traslladada a l'interior del poble, en una plaça a la qual dóna nom.
Es tracta d'un calvari que va ser tallat en l'any 1611 per ordre de Rodrigo Abat de Mendecano. Així, és una mostra del Renaixement tardà, que compta amb 4,42 metres d'altitud. A la base té una inscripció que es troba en mal estat, ia la part superior té una doble escultura: d'una banda, un crucifix; de l'altra, una Verge amb el nen.
La inscripció de la base és la següent:
"Aquesta creu la va fer fer Rodrigo Abat de Mendecano vós que sou lector pregueu al sobirà"

Ermita de Santa Catalina (Mundaka)


Begonya

Santa Anna i Maria

Està situada en una petita península amb el mateix nom, en un paratge amb alt valor geoestratègic causa de la seva bona visibilitat i al seu fàcil defensa. El temple actual data de 1879, quan va ser reedificat, però des de l'Edat Mitjana s'ha utilitzat com a lloc de reunions, hospital en èpoques d'epidèmies i, fins i tot, com fortí defensiu.
Tot i les diverses reedificaciones, degudes en bona mesura al fet que per la seva ubicació l'ermita pateix constantment els efectes dels temporals, l'edifici manté un estil de transició entre el gòtic i el renaixement. D'altra banda, des del pla històric també cal parar atenció a les muralles que envolten l'edifici, que daten també de l'època en què va ser reedificat.
En l'actualitat es tracta d'un dels elements amb més atracció turística del municipi, i així s'indica en diversos apartats de la web municipal. A més, els habitants de la localitat celebren cada 25 de novembre una jornada festiva en honor a Santa Catalina a voltants de l'edifici i al seu interior

Església de Santa Maria de Mundaka

Façana

Històricament hi ha referències a aquesta església parroquial des del segle XI, ja que apareix esmentada en un document de donació de l'any 1071. Aquest document es troba, segons la web de l'ajuntament de Mundaka, al Monestir de Sant Joan de la Penya (al sud-oest de Jaca , Aragó), a causa de que en dit any l'església s'ha afegit a aquest monestir juntament amb la pobla de Mundaka.
Encara que en l'actualitat l'església està envoltada d'un parc amb jocs infantils, en origen va estar situada al costat de la Casa-Torre dels Mundaka, però aquest edifici va ser destruït en la lluita de bàndols per Gómez González de Butrón en 1446, deixant el seu entorn buidat com avui es troba.
L'església s'ha desenvolupat al llarg del temps de la mà del municipi. Així, quan aquest es va modernitzar entre els segles XIX i XX a causa dels ingressos obtinguts pels navegants l'església va fer el mateix, transformant-la anteiglesia. A partir del segle XX l'edifici manté el seu estat, sent un dels principals referents turístics de la localitat.
A l'interior del temple es rendeix culte a una relíquia de Sant Pere Apòstol

Casa Natal - Museu d'Ignasi de Loiola (Euskadi)

Mare de Déu a la capella inicial

Lloc del naixement d'Ignasi amb imatge 
de Maria amb Jesús

Mare de Déu dels Dolors a l'oratori

Anunciació a la capella de la conversió

Dolors a la capella de la conversió

Mare de Déu de Montserrat sortint

Diorama vida Sant Ignasi

Diorama vida Sant Ignasi

Baixrelleu, Maria amb una representació dels 5 continents

El conjunt del Santuari de Loiola està edificat al voltant d'un lloc que ho justifica: la Casa Torre medieval en què Ignasi de Loiola, el futur Sant Ignasi, va néixer eñ 1491 i es va convertir a Déu el 1521. El cor de Loiola és aquesta Casa Torre , solar del llinatge de Oñaz i Loiola, que avui es coneix com la Casa Natal. Es compon de quatre plantes: 
La planta baixa, amb els seus murs de gairebé dos metres d'espessor, seus set troneres davant una de les quals està emplaçada una vella bombarda, els seus quatre forts pilars centrals de fusta calçats en pedra, i la seva rude paviment de lloses i còdols, ens evoca l'època medieval i feudal de la família de Oñaz i Loiola, un llinatge del qual coneixem, a partir del segle XIII, les 9 generacions anteriors a la d'Ignasi. 
El primer pis, tancat entre els forts murs de pedra de la vella fortalesa, estava dedicat a la cuina i a les habitacions de la servitud. A la vella cuina de la Casa Torre, amos i criats convivien al voltant del foc de la llar. Aquí es contaven les velles històries del llinatge, transmetent així la cultura familiar. 
El segon pis pertany ja a la part de la Casa Torre reconstruïda en maó per l'avi d'Ignasi el 1460. Era la planta noble de la casa, en la qual es trobaven les estances del Senyor i la Senyora de Oñaz i Loiola i les habitacions de representació: l'Oratori de la Casa, el menjador, i el Saló d'Honor destinat a rebre els hostes principals en les grans ocasions. 
El tercer pis alberga la Capella de la Conversió, aquesta habitació en la qual Ignasi va ser operat repetides vegades i en què va estar a punt de morir. La lectura d'unes vides de Sants i La vida de Crist van anar obrint davant Ignasu un nou món. Va començar a preguntar-se si no podria fer també ell les coses que havien fet els Sants. Més encara, la seva voluntat s'inclinava a realitzar-les. A poc a poc, el que havia començat gairebé com un torneig amb si mateix, es va anar convertint en una cosa nova i diferent: inesperadament, en aquesta habitació de convalescent, Déu va enamorant a Igansi, i Ignasi es va enamorant de Déu.

Catedral de Santiago de Bilbao

Mare de Déu del Pilar

Assumpció

Begoña

Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del Rosari

Mare de Déu del Remei

Mare de Déu estil Gòtic

Mare de Déu del Carme

És el temple que des de 1949 alberga la seu de la Diòcesi de Bilbao. Va ser construïda entre l'última cambra del segle xiv i principis del segle xvi en estil gòtic, si bé, la seva façana i torre són el resultat d'una profunda reconstrucció realitzada en el segle xix en estil neogòtic. La Catedral pren el seu nom del patró de Bilbao, l'Apòstol Santiago el Major, en relació amb el pas per la ciutat d'un branc costaner del Camí de Sant Jaume. Es tracta de l'església gòtica més monumental de Biscaia i compleix, així mateix, la funció de parròquia. En 1819 va obtenir el rang de Basílica Menor, sent la primera església que obtenia aquest títol al País Basc.

Església de Sant Nicolàs (Bilbao)

 
Guadalupe


Inicialment era una ermita que presidia el barri de pescadors que hi havia fora de la vila de Bilbao. És per això que està dedicada a Sant Nicolau de Bari. L'església es funda en 1490, però unes inundacions la van deixar completament en ruïnes i va caldre enderrocar. L'església actual es construeix en 1756 i també va tenir esdeveniments peculiars: es va haver de tancar durant la guerra de la independència, en 1816 li va caure un llamp i en les guerres carlines va ser magatzem militar. Per tot això no va estar oberta al culte en els següents períodes d'anys 1808-1814, 1835-1841 i 1873-1879

Església de los Santos Juanes (Bilbao)

Begoña

Pas processó

Mare de Déu del Carme

Mare de Déu del perpetu socors

parròquia construïda en estil barroc classicista al segle XVII. Fins al segle XVIII va ser l'església del Col·legi de Sant Andreu, regit pels jesuïtes.

Apaizen Begonako Egotetxea (Bilbao)


A la façana, a tocar del Santuari de Begonya

Virgen Blanca Klinika (Bilbao)


Façana de la clínica, al costat del Santuari de Begonya

Basílica de Nostra Senyora de Begoña, Bilbo (Euskadi)

Façana principal

"Begonya"

"Begonya"

Presentació de Maria

Vitrall Santa Anna i Maria 

Porta lateral

La Basílica de Nostra Senyora de Begoña és el santuari de la Mare de Déu de Begoña, patrona del senyoriu de Biscaia, situada a la seva capital, Bilbao.
El barri bilbaí de "La Salve" rep el seu nom del fet que el revolt de la Ria de Bilbao que passa al costat d'aquest barri era el primer lloc des del qual els mariners que tornaven a la ciutat veien les torres de la basílica de Begoña, i allí començaven tradicionalment a resar una "Salve" a la Verge, en agraïment per haver-los protegit en els seus viatges mariners.
La basílica de Begoña formava part del perímetre defensiu de Bilbao durant els setges carlins del segle XIX, resultant-ne danyada. El general carlí Zumalacarregui va ser mortalment ferit en les rodalies de la basílica, tot la qual cosa va fer de la basílica un santuari carlista.
L'esplanada enfront de la basílica va ser testimoni dels Successos de Begoña. El 16 d'agost de 1942 una bomba va ser llançada a la sortida de la basílica, suposadament per falangistes, sobre un grup de carlins, amb el resultat de diversos ferits. Un falangista, Juan José Domínguez, va ser afusellat com a càstig, encara que la seva participació en els fets és discutida per alguns.
La Basílica de Begoña està adscrita a la Santa Basílica de Sant Joan de Laterà, per la qual raó es pot adquirir indulgència plenària segons les condicions acostumades. Les festivitats més importants tenen lloc els dies 15 d'agost, dia de l'Assumpció de Maria, i l'11 d'octubre, festivitat de Begoña (també anomenat "Dia de l'Amatxu", mare en basc). És ja tradició antiga que la Confraria de Begoña organitzi sengles actes.