Colegio Jesús y María M Juan Bravo (Madrid)

 

Passejant per Palau-Sator

 

(imatge Quim S)

Igreja de São Domingos (Lisboa)

L'església de Santo Domingo (Igreja de São Domingos, en portuguès) és una església localitzada al barri de Santa Justa, Lisboa. Està classificada com un monument nacional per l'Institut de Gestão do Património Arquitetónico i Arqueològic.

Construïda el 1241, en aquella època va ser l'església més gran de la ciutat. Abans de la fi a la monarquia a Portugal el 1910, els casaments reials se celebraven en aquesta església. També és important en la història de la inquisició pel fet que va ser el lloc de la Massacre de Lisboa de 1506 i ara hi ha un monument al davant per recordar l'esdeveniment.2

L'església ha estat destruïda moltes vegades durant la història. El terratrèmol de 1531 la va malmetre i el de 1755 i el seu tsunami va destrossar el convent de Santo Domingo del qual formava part que va deixar en peus només la capella que va ser completament restaurada el 1807 en estil barroc mentre que espai que ocupava l'antic convent es va aprofitar per ampliar les avingudes i places del barri. El 1959 hi va haver un gran incendi que va matar dos bombers que va trigar més de sis hores per extingir i va destruir moltes obres d'art. El 1994, va reobrir, però els rastres de l'incendi encara perduren. Per això, quan es visita es poden notar els impactes de la història.

(imatge Lluís B.)

Mosteiro dos Jerónimos

El Mosteiro dos Jerónimos és un monestir manuelí, testimoni de la riquesa del descobriment portuguès. Es troba al barri de Belém, Lisboa, a l'entrada del riu Tejo. És el punt més àlgid de l'estil manuelí i el conjunt monàstic més notable del segle xvi a Portugal i una de les principals esglésies saló d'Europa.
En destaca el seu claustre, completat el 1544, i la porta sud d'un complex disseny geomètric, davant del riu Tejo. Els elements decoratius són plens de símbols de l'art de la navegació i les escultures de plantes i animals exòtics. El monument és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i 7 de juliol del 2007, va ser escollit com una de les set meravelles de Portugal.

(imatge Lluís B)

Passejant per Vic

 

L'antic convent de Santa Clara (Vic)

La fundació d’aquesta casa es va concretar l’any 1383 tot i que des de molt abans s’havia treballat amb aquesta finalitat; hi van haver intents no reeixits, com ara una deixa recollida en un testament del 1287. En aquesta obra s'hi van implicar els frares del convent de Sant Francesc. L’any 1343 arran del testament de Pere de Cuspineda, que hi va deixar els seus béns, i de Pere el Cerimoniós que va facilitar els terrenys, es va posar la primera pedra del futur monestir, el papa Climent VI va atorgar el permís per la nova fundació l’any 1349.

Per alguna causa aquella fundació no es va portar a terme i no va ser fins el 1383 que es va materialitzar, començant la construcció en el lloc anomenat Puig de Reig. Un document de l’any 1415 esmenta que el monestir estava situat extramurs, al nord del portal de Santa Eulàlia, lloc que encara es coneix amb el nom de Santa Clara Vella. Aquell mateix any de 1415 s’hi van traslladar les monges que fins aquell moment s’estaven en una casa prop de Santa Eulàlia de manera provisional. El 1433 Leonor Safont, monja agustina del monestir de Camprodon, es va afegir a aquesta comunitat a causa de la ruïna de la seva casa del Ripollès.

El 1563, amb la reforma franciscana, el monestir de les clarisses es va desvincular del de convent de Sant Francesc (de framenors conventuals) i va passar a dependre directament del bisbat. Amb el pas del temps, l’edifici conventual es trobava en perill de ruïna i hom va prendre la determinació de traslladar-lo al centre de la ciutat. El 1579 es va pensar en ocupar el convent de la Mercè, cosa que no es va arribar a produir. Finalment el 1582, el papa Gregori XIII va emetre una butlla ordenant la seva supressió a causa de l’estat de ruïna i la reduïda comunitat que tenia, amb només dues monges.

Tot i els intents de tornar a fundar la casa de les clarisses (el 1590 es va posar la primera pedra del nou monestir) aquests no van tenir èxit i finalment es van fer gestions amb el convent dels Àngels de Barcelona que va participar en la nova fundació amb una comunitat de monges dominiques que es va traslladar a Vic el 1596 ocupant el nou monestir situat al nord el nucli antic prop del portal i camí de Manlleu. El convent dominic va mantenir l’advocació de Santa Clara i també s’hi va traslladar el retaule major de Lluís Borrassà, el que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. L’església fou destruïda el 1936, la comunitat dominica va poder inaugurar el 1963 un nou monestir a la ciutat, a la plaça de Malla, fins que el 2008 es van traslladar a Sant Cugat.

Actualment és un hotel.

Església de Sant Domènec de Vic (Catalunya)

Mare de Déu a la façana

Els edificis del convent i l’església de Sant Domènec destaquen per una sobrietat exterior extrema. Sen’s dubte l’element més significatiu del convent , és el magnífic claustre , datable a la segona dècada del segle XVIII, estructurat a partir d’arcades dividides en dos arcs suspesos –sense columna-, amb l’interior o intradós decorat amb motius florals, elements dels dominics i heràldica, recolzades sobre columnes amb capitells també magníficament ornats. 

De l’església cal mencionar específicament la decoració del presbiteri , realitzada a finals del segle XVIII, inicis del XIX, amb representacions dels Misteris del Rosari. Són unes de les poques obres conservades del vigatà Llucià Romeu, conegut com el Noi Just, autor també de diversos quadres dels bisbes de Vic conservades al Palau Episcopal. Des de l’exclaustració el recinte va adoptar diversos usos, allotjant en l’actualitat l’Escola d’Arts i Oficis.

Com anècdota, en aquesta església va ser ordenat Mossen Cinto Verdaguer.

Casa de Colònies Mogent, Llinars del Vallès

Mare de Déu oferint Jesús

La Moreneta

Oratori

Sala de treball

Sagristia

La casa de colònies Mogent (rep el nom per la riera de Llinars) regentada pels germans Maristes, havia estat  l'antic seminari dels Maristes. Actualment funciona com a casa de colònies. Disposa d'una bonica capella on podem veure aquesta bella mare de Déu que ens ofereix el seu fill, que sembla que ens vulgui acollir amb els braços oberts, però que si ens fixem bé, tant els braços com les cames ja tenen la postura que té Jesús a la creu. Una molt bella i simbòlica imatge. Abans d'entrar a la capella veiem aquest mosaic de la Mare de Déu de Montserrat.

Pàgina web: clica'm

Ignatius Experience. El poder transformador d’una ferida (Museu diocesa)