diumenge, 28 de juliol del 2019

Creu de terme (Ribera de Cardós)


Santa Maria de Ribera de Cardós



Santa Maria de Ribera de Cardós és una església parroquial romànica de la vila de Ribera de Cardós, pertanyent al terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà. Formava part de l'antic terme de Ribera de Cardós. Està situada en un pla a la dreta de la Noguera de Cardós, a llevant de la vila de Ribera de Cardós, un xic separada del nucli de població. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Santa Maria de Ribera de Cardós es troba als afores del nucli urbà, davant d'una gran plaça centrada per una creu moderna, precedint el cementiri que s'estén darrera la capçalera. Possiblement en origen era de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il·luminat per una finestra de doble esqueixada. L'antic absis central fou substituït al segle XVIII per una capçalera irregular. Actualment l'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes amb volta d'aresta. La portada romànica d'arc de mig punt es troba als peus de la nau, a la façana de ponent. Consta de tres arcs en degradació el més extern marcat per una sanefa de dents de serra. Al capdamunt trobem tres arcs cecs sota un fris d'escacats i una mica més amunt hi ha un rosetó envoltat pels mateixos elements decoratius. Aquesta portada fou descoberta no fa massa anys sota una gruixuda capa d'arrebossat. En el mur de la façana es veuen traces de murs perpendiculars que possiblement devien formar un atri. Al costat septentrional de l'església s'aixeca un magnífic campanar romànic de quatre pisos. A l'exterior els pisos són separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra geminada partida per dobles columnes amb capitell, i una petita rosassa al mig dels dos arcs lleugerament apuntats. La construcció és coronada per uns merlets esglaonats que presenten espitlleres.
El 839, l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell menciona "Sancta Maria Cardonensis" a favor de la qual tenen documentades deixes comtals en el segle XII. L'actual fàbrica amb forta empremta mudèjar és dels segles XI i XII, objecte de nombroses modificacions en els segles posteriors i especialment en el curs del segle XVII. En el Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya, es diu que fou dels templers.
Té categoria de parròquia, dins de l'arxiprestat del Pallars Sobirà. Actualment és centre d'una agrupació de parròquies, que inclou les de Sant Julià d'Ainet de Besan, Santa Eugènia d'Ainet de Cardós, Sant Romà d'Aineto, Sant Vicenç d'Alins, Sant Romà d'Anàs, Sant Esteve d'Araós, Sant Climent d'Àreu, Sant Julià d'Arròs, Sant Lliser de Benante, Sant Cristòfol de Boldís Jussà (ara, dedicada a sant Pere), Sant Fruitós de Boldís Sobirà, Santa Maria de Bonestarre, Sant Bartomeu de Burg, Sant Jaume d'Estaon, Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós, Santa Llúcia de Farrera, Santa Maria de Ginestarre, Sant Martí de Lladorre, Sant Pere de Lladrós, Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret, Sant Esteve de Montesclado, Sant Serni de Norís, Sant Bartomeu de Tavascan, Sant Feliu de Tírvia i Sant Pere de Tor, incloses les sufragànies i capelles de cadascuna d'elles. Les seves sufragànies històriques eren les de Sant Andreu de Cassibrós i de Santa Coloma de Surri; també en depenien les capelles de la Puríssima de Casa l'Apotecari, Santa Llúcia de Casa Móra, així com la de Sant Cristòfol, en ruïnes.

Sant Joan d'Isil


Sant Joan d'Isil és l'església parroquial romànica del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada mig quilòmetre al sud d'Isil, ran de les aigües de la Noguera Pallaresa, per la qual cosa és una de les construccions romàniques més notables i característiques de la Vall d'Àneu. S'esmenta per primer cop l'any 1095. Alguns autors l'havien considerada, erròniament seu d'un monestir templer i d'altres, d'un de benedictí. Sí que, en canvi, està documentada la seva funció parroquial, dins del deganat de la Vall d'Àneu.
Amb planta basilical de tres naus, la central més ampla i alta, amb volta de canó, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles només en tenen un al centre. Sobre el mur de llevant, on descansen els absis, es va obrir un ull de bou, centrat damunt de l'absis principal.
Tots els murs exteriors són senzills, menys el de migdia, on hi ha la portalada, que s'ha datat de finals del segle XII, de notable factura. Corona la paret un fris d'arcuacions cegues, entre les quals, interrompent-les, hi ha encastats dos relleus molt primitius, potser amb funció funerària, amb mènsules a cada costat. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mènsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.
Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gòtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la façana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.
Són especialment destacables les escultures en baix relleu, de possible origen sepulcral, encastats a banda i banda de la porta principal de l'església, que s'obre a la façana de migdia.

Sant Pere de Pujalt (Pallars Sobirà)



Sant Pere de Pujalt és l'església parroquial del poble de Pujalt, en el terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Està situada en el mateix nucli de població de Pujalt, a prop de l'extrem nord-occidental del poble. És una església construïda durant la segona meitat del segle XX, però el seu estil harmonitza perfectament amb la resta d'esglésies de la comarca.
Església de planta rectangular amb capçalera a llevant que presenta a migjorn un cos adossat al centre del qual s'aixeca la torre-campanar. És precisament a la base del campanar, on s'obre la porta d'arc angular i muntants inclinats.
Per damunt del nivell de la coberta de la nau, el campanar té forma de piràmide truncada, adquirint, de nou, al darrer tram la forma cúbica.
A aquests darrer pis, s'obre a cada pany de paret un arc angular. Remata la torre-campanar una petita coberta piramidal de llicorella.
L'aparell més emprat és la pedra pissarrosa local en blocs paral·lelepipèdics molt allargats.
A l'interior la nau està coberta amb una original volta d'aresta doble. La il·luminació s'aconsegueix mitjançant unes finestres romboïdals.

Rialp


Pujalt (Pallars Sobirà)


dimarts, 16 de juliol del 2019

Catedral Sant Patrici de Nova York





La catedral de Sant Patrici de Nova York, Construïda entre 1853 i 1878, és la catedral més gran dels Estats Units. Situada al barri de gratacels de Midtown, a ple cor de Manhattan, es troba a la cantonada de la Cinquena Avinguda i del carrer 50, a dues passes del Rockefeller Center i no lluny de Central Park. És l'església principal de l'arxidiòcesi de Nova York i va ser construïda al segle xix en estil neogòtic sobre els plànols de l'arquitecte James Renwick Jr.

(imatges de Diego N.)

dimecres, 10 de juliol del 2019

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Entrada església

Mare de Déu de la Misericòrdia (sala capitular)

Vitrall sala capitular

Altar

Sant Sepulcre

Imatge orgue

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
Fundat a la primera meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. S'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI.
L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d'un estil diferent. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).

dissabte, 6 de juliol del 2019

Església de l'Assumpció de Vinaròs





L'església de l'Assumpció de Vinaròs, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil renaixentista amb la portada principal barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia i d'un arxiprestat del bisbat de Tortosa.
Situada entre dues antigues entrades de la vila, el portal d'Amunt i el portal d'en Borràs, al cantó nord, substitueix part de la muralla com a església-fortalesa. L'anterior església, també fortificada, estava situada enfront, al lloc ocupat actualment per l'Ajuntament.
El creixement de la població exigí la construcció d'un edifici més ampli, que es va realitzar entre 1582 i 1594, pels mestres d'obres francesos Joan Triafont i Martí Valganbol. Entre 1698 i 1702 es realitza la portada principal, obra de Joan Baptista Viñes i Bartomeu Mir, segons traça del pintor vinarossenc Eugeni Guilló, i la portada anterior, tallada en 1560, provinent de l'antiga església, es torna a traslladar a un lateral, on es conserva actualment. I en el segle XVIII es barroquitzà l'interior amb estucs i pintures, la construcció d'un orgue i el recobriment dels sòcols amb taulells fets en les fàbriques de València.
Entre 1603 i 1608 es va construir la torre campanar.
La capella de la Comunió fou construïda en dues fases, la primera, entre 1657 i 1667, per Joan Ivañes, i la façana per Andreu Xambó. A finals del segle XVIII, després de l'enderrocament d'antigues fortificacions, es realitza la segona fase, ampliació feta per Fr. Pere Gonel.
Durant les guerres Carlines del segle XIX es reforça el caràcter defensiu de l'edifici. I en els començaments del segle XX es cobreixen les pilastres de pedra amb estucs imitant el marbre i es modifiquen les finestres amb arcs apuntats.
Durant la guerra civil tot l'interior fou destruït.
L'església fou declarada Monument historicoartístic Nacional el 14 d'octubre de 1978, mitjançant el Reial Decret 2757/78, publicat en el BOE de 24 de novembre de 1978.
(Imatges Quim S.)