Passejant per Berna, veiem aquesta imatge.
(foto de l'Anna i la Judit)
diumenge, 22 de desembre del 2024
Passejant per Basilea
A tocar de la catedral de Basiela, en una façana veiem aquesta imatge.
(foto de l'Anna i la Judit)
diumenge, 24 de novembre del 2024
Parròquia sant Julià i Sant Germà de Lòria de Sant Julià de Lòria (Andorra)
Nou altar
Immaculada
Mare de Déu del Remei (segle XII)
Mare de Déu del Canólich, patrona (s. XII)
Vitrall Mare de Déu del Canólich
Vitrall Mare de Déu de Montserat, Pilar i Lourdes
Mare de Déu dels Dolors
Sant Julià i Sant Germà de Lòria és l'església parroquial de Sant Julià de Lòria. D'origen romànic, conserva un campanar d'estil llombard. L'absis va ser modificat el segle xviii i la nau va ser enderrocada i reconstruïda el segle xx seguint l'estil de l'arquitectura de granit.
La Mare de Déu de Canòlic.
L'etimologia del topònim Canòlic no és gens clara. S'han fet algunes elucubracions, però certes grafies utilitzades a l'Edat Mitjana, com canolig, encara dificulten més trobar una explicació sobre l'origen del mot. En tot cas, és difícil que provingui del llatí canonicu, perquè no es té constància que la canònica de la Seu d'Urgell posseís res a l'indret. S'han fet altres propostes fantasioses que no tenen cap mena de suport toponomàstic.
Actualment no es conserva cap estructura de l'antiga església romànica que degué existir en aquest lloc, tal com ho testimonia la pervivència d'una talla policromada de la Mare de Déu. Segons la tradició, aquesta figura fou trobada el 1223 per un pastor de Bixessarri gràcies a un colom blanc que el portava amb insistència cap a una petita balma, on ara s'aixeca el santuari de Canòlic. Aquesta imatge mariana és una talla policromada romànica, molt expressiva.
El santuari actualment és un edifici de factura moderna que es va restaurar entre els anys 1973 i 1979. Exteriorment consta d'una nau rectangular i campanar d'espadanya. A l'interior presenta una volta de canó i un gran arc triomfa amb un retaule barroc dedicat a Santa Maria. Al voltant de l'església hi ha taules i barbacoes i a l'altre costat de la carretera un restaurant i hotel.
La Mare de Déu de Canòlic és la patrona de la parròquia de Sant Julià de Lòria i es conserva a l'església parroquial de Sant Julià de Lòria. Els seus habitants pugen en gran nombre al santuari el darrer dissabte de maig quan se celebra l'aplec per a venerar la imatge. Aquesta Mare de Déu va ser coronada pel vaticà l'any 1999. L'any abans, es va celebrar el 775è aniversari de la trobada de la verge (1223 –1998).
Conta la llegenda que la imatge de la Mare de Déu de Canòlich va ser amagada perquè no la trobessin els sarraïns. Després de transcórrer uns quants anys, un dia d’agost de 1223 un pastor va veure un ocell meravellós dalt d’una penya. L’home va agafar l’au i se la va endur a casa seva, però l’endemà aquesta va tornar a ser a l’indret on l’havia trobat. Els mateixos fets es van anar repetint durant una colla de dies, fins que a la fi el pastor va comprendre que aquell ocell volia dir alguna cosa, i és per això que va organitzar una recerca amb diferents homes per la zona. Va ser així com van trobar la Verge, i després la van portar en processó fins a baix a la vall, on van decidir construir-li un santuari. Però el temple cada nit s’enrunava. Després d’una nevada en ple estiu, els homes van comprendre que la Verge volia el santuari allà on l’havien trobada, i es van disposar a complir la seva voluntat.
dissabte, 31 d’agost del 2024
Església Sant Llorenç de Muga
(imatge Quim SR)
Edifici situat al centre del poble. És un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle xii, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya.
A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats.
Apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir. En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: ecclesia sancti Laurencii i ecclesia sancti Laurentii de Samuga. El segle XIV apareix com l'Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga.
A finals del segle XVIII, durant la guerra gran, el temple fou saquejat i cremat. També va sofrir desperfectes en la darrera guerra civil.
dilluns, 26 d’agost del 2024
Passejant per la Catedral de Barcelona
Tot passejant pels contorns de la Catedral, si aixeques el cap abans d'entrar al Bosco, pots veure aquest bonic grabat d'una Anunciació.
Catedral de Sant Patrici de Nova York
(imatge Anna SR)
La catedral de Sant Patrici de Nova York, Construïda entre 1853 i 1878, és la catedral més gran dels Estats Units. Situada al barri de gratacels de Midtown, a ple cor de Manhattan, es troba a la cantonada de la Cinquena Avinguda i del carrer 50, a dues passes del Rockefeller Center i no lluny de Central Park. És l'església principal de l'arxidiòcesi de Nova York i va ser construïda al segle xix en estil neogòtic sobre els plànols de l'arquitecte James Renwick Jr.
dimecres, 14 d’agost del 2024
Santuario da Nosa Señora do Portal (Ribadavia, Galícia)
Al nucli històric de Ribadavia, molt a prop del castell dels Sarments i del convent de St. Domingo s'aixeca l'església de la Verge del Portal, patrona de Ribadavia i de Ribeiro. La seva antiguitat es remunta a l'Edat Mitjana, on hi havia una capella dedicada a Santa Maria del Valparaíso. Els monjos dominics del monestir veí van ser els qui es van encarregar de fomentar la devoció d'aquesta imatge sagrada.
Igrexa de San Martiño de Noia (Galícia)
Nostra Senyora del pèrpetu socors
Es tracta d'una església consagrada el 1434 d'estil ogival. Té una sola nau i absis pentagonal. El pòrtic és una imitació del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. Va ser construïda per iniciativa de l'arquebisbe de Santiago Lope de Mendoza, l'escut de la qual s'exhibeix al timpà de l'entrada.
Igrexa e cemiterio de Santa María a Nova de Noia (Galícia)
L'església de Santa Maria a Nova és un dels monuments històrics i religiosos més representatius de la vila de Noia. Es tracta d'una església construïda l'any 1327 sobre una altra més antiga (del segle XII), al centre del cementiri històric de la ciutat, i compta amb una singular mostra de laudes sepulcrals dels segles XIV al XIX. Va ser declarat monument històric artístic l'any 1973 i no té culte, actualment està dedicat a Museu.
Va ser construïda per l'arquebisbe de Santiago Berenguel de Landoira (1262-1330), d'origen francès, d'estil gòtic marítim amb influència romànica, sobre una altra església anterior del segle XII. Això pot explicar la denominació de Santa Maria a Nova com a testimoni d'una Santa Maria a Vella anterior. Té una sola nau amb coberta de fusta sobre arcs apuntats que la divideixen en quatre trams, i, a la capçalera, la capella major, quadrangular, amb volta de canó. Al costat de l'Evangeli, a l'esquerra, la capella de Carneiros, o Sant Pere, amb volta en forma de petxina.
Palau Fonseca (Santiago)
El pazo de Fonseca, palau de Fonseca, Col·legi de Fonseca o Col·legi de Santiago Alfeo (el seu nom original), és un edifici de la ciutat de Santiago de Compostel·la, pertanyent a la seva Universitat.
Al segle XVI va ser el nucli inicial on l'arquebisbe Alonso III de Fonseca va reunir els estudis abans dispersos, utilitzant l'espai del seu antic casalot familiar. Va ser construït amb traces de Juan d'Àlaba, que va supervisar Alonso de Covarrubias, continuant-se la construcció entre 1522 i 1544 per Alonso de Guntín i Jácome García. La façana és posterior, acabada el 1688 per Diego de Romay.
Església de la Companyia de Jesús de Santiago de Compostela
L'església de la Companyia de Jesús, més coneguda pels compostel·lans com a església de la Companyia o església de la Universitat, situada a la plaça de la Universitat, va ser construïda pels jesuïtes al segle XVII, rematant la seva construcció el 1767, i va pertànyer al col·legi de la Companyia de Jesús fins que, després de l'expulsió dels jesuïtes, va passar a ser la capella de la Universitat des de 1769. Actualment l'edifici s'usa com a sala d'exposicions i seu de l'Orquestra de la Universitat de Santiago de Compostela.
Convento Clausura Nuestra Señora de la Merced (Santiago de Compostela)
El convent de les mares mercedàries, fundat a la segona meitat del segle XVII, està situat extramurs, davant de la porta de Mazarelos, l'única que es conserva de l'antiga muralla. De fet, quan se surt del recinte emmurallat, hom s'adona que la visió de la façana queda perfectament emmarcada per aquesta porta, cosa que demostra que els seus constructors es van preocupar d'enriquir les perspectives urbanes.
dimarts, 13 d’agost del 2024
Igrexa de San Fiz de Solovio (Santiago de Compostela)
L'església de Sant Feliu de Solovio (Sant Fiz de Solovio) és un temple religiós situat al centre de la ciutat de Santiago de Compostel·la. Té la fama de ser l'església més antiga de la ciutat, encara que va ser enderrocada, reconstruïda i sotmesa a diferents reformes i ampliacions posteriors al llarg de vuit segles. Està dedicat a sant Fèlix màrtir (sant Felicis martiris).
Al costat de l'altar major, a la primera capella de la nau de l'epístola, rep culte una Imatge de Sant Francesc de Paula, fundador de l'Ordre Mínima
Subscriure's a:
Missatges (Atom)