Zumaia (Euskadi)

 

Església de San Pedro (Zumaia, Euskadi)

Es tracta d'una església gòtica del segle XIII, un edifici de sòlida construcció amb aspecte de fortalesa, situat a l'extrem nord-est del nucli antic. Destaca el contrast entre la sobrietat exterior, on el caràcter defensiu i volumètric s'imposa al valor decoratiu, i l'interior, on es pot contemplar un dels espais gòtics de nau única més bells del País Basc.

En el seu interior destaca el retaule de Juan de Antxieta, declarat Monument Nacional, així com el Crist de Quintín de Torre, la Taula votiva i les capelles laterals entre d'altres.

(imatges d'Anna S i Quim S)

Sant Pere del Masnou

Mare de Déu de Lourdes

Mare de Déu dels dolors

Mare de Déu de Fàtima

Mare de Déu del sagrat cor

Mare de Déu de Montserrat

Altar Major

Mare de Déu del Carme

Rosa Mística

Sant Pere del Masnou és l'església parroquial de la vila del Masnou (Maresme)

Edifici religiós de planta rectangular, amb nau central i dues laterals. Exteriorment presenta un cos central amb una teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, on se situa la porta d'accés d'estil neoclàssic construïda en granit i al seu davant una fornícula amb la imatge de Sant Pere i una petita rosassa. A la dreta es troba la torre campanar amb tres cossos quadrats concèntrics. El desnivell d'alçada entre la nau central i les laterals se solucions exteriorment mitjançant contraforts de forma triangular amb el costat superior corbat. Si bé la façana és arrebossada, la resta de l'església és de pedra sense cap mena de recobriment.

El temple va ser iniciat l'any 1760 per Miquel Garriga i va ser acabat pel seu fill Pau Garriga Mates el 1817, coincidint amb la segregació de la parròquia, fins aleshores integrada a Teià. Miquel i Pau Garriga són l'avi i el pare de Miquel Garriga i Roca, posterior arquitecte municipal. Anys més tard, Miquel Garriga i Roca duria a terme l'altar major i la capella del Sagrament. L'església va ser cremada i va quedar molt malmesa durant la Guerra Civil Espanyola.

Els dos cossos superiors de la torre del campanar foren construïts a la dècada dels seixanta. Originalment a l'esquerra de la façana existia una torre de defensa coronada amb merlets.

Sant Feliu de Codines (església)

Sant Feliu de Codines és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici religiós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó. El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou. El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l'últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra. Constitueix una important fita visual, es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral.

(Imatges Quim S.)

Passejant per Bilbo

 

Passejant per Getxo - 2

Passsejant per Getxo, a la paret marítima de l'ermita de Sant Nicolàs.

 

Passejant per Getxo

 

Catedral de Santa Maria de Vitòria

 

La Catedral de Santa Maria de Vitòria, coneguda també com a Catedral Vella, és un temple catòlic d'estil gòtic situat a la ciutat de Vitòria, capital de la província basca d'Àlaba a Espanya.

Està situada a la part més alta del pujol sobre la qual es va assentar la primitiva ciutat, fundada el 1181 sobre l'antic llogaret de "Gasteiz", amb el nom de Nueva Victoria, pel rei Sancho VI de Navarra (Sancho el Savi). Posteriorment, va donar origen a la ciutat actual. Amb el naixement de la diòcesi de Vitòria l'any 1862, va adquirir la categoria de catedral. És coneguda com la Catedral Vella, per distingir-la de la Catedral Nova de Vitòria, dedicada a la Immaculada Concepció de Maria i construïda al segle XX d'estil neogòtic.

Aquest temple, atenent a criteris estilístics i formals, és discret i la seva rellevància la dona la seva complexa construcció i la seva biografia plena de diversos avatars lligats amb la història de la ciutat. L'any 1994 va ser tancada al públic. Actualment, és objecte d'un complex i integral pla de restauració que ha obtingut diversos reconeixements internacionals i ha donat rellevància al monument.

L'església de Santa Maria (Vitòria)

 

L'Església de Santa Maria és un temple parroquial catòlic de Vitòria construït en estil gòtic al segle xiv i annex a la Catedral de Santa Maria, o Catedral Vella, de la qual en origen va ser la Capella de San Jaume.

La Capella de Sant Jaume es va aixecar a principis del segle xiv annexa a l'hastial del braç meridional del transsepte, al costat de l'Epístola, amb ell es comunica a través d'una simple porta. Concebut des de l'origen com un espai de culte independent, va ser costejat a la primera dècada de 1400 pel mercader D. Martín Fernández d'Abaunza, l'embalum funerari del qual va estar al centre de l'estada. Els artistes Diego Ochoa d'Araca i Alfonso López de Landa es van encarregar d'acabar l'obra cap al 1419 amb l'addició de les cobertes. Consta que al segle xvi la Capella va quedar sense culte i va passar a utilitzar-se com a graner, motivant la intervenció del Bisbe de Calahorra per impedir-ho el 1532. Actualment funciona com a parròquia independent de la Catedral -la qual no celebra culte i passa per una perllongada fase de rehabilitació-, no obstant portar la seva mateixa advocació, Santa Maria.

Passejant per Vitòria

 

Museu Diocesà d'Art Sacre d'Àlava - Catedral Maria Immaculada de Vitòria

 

Retaule de santa Eulàlia

Immaculada

Naixament

Visitació

sg. XVITota Pulchra sg. XVI

retaule de Sant Nicolàs de Bari sg. XVI

Virgen Blanca sg. XIV

Nostra senyora del socorrs sg XIV

Santa Anna, la verge i el nen XIV

El Museu d'Art Sacre de Vitòria-Gasteiz, des de la seva inauguració el 1999, reuneix a la girola de la Catedral Maria Immaculada (coneguda com a Catedral Nova), un important conjunt d'obres d'art amb el tema religiós com a nexe comú. Les peces procedeixen fonamentalment de les col·leccions de la Diputació Foral d'Àlaba i la Diòcesi de Vitòria, institucions que en van promoure el naixement. Actualment el museu pertany a la Diòcesi de Vitòria.

La Parròquia de Maria Immaculada, Mare de l'Església, és un temple catòlic situat al cèntric barri de Lovaina de la capital alabesa. Construïda en estil neogòtic a la primera meitat del segle xx, popularment és coneguda com la Catedral Nova, fórmula emprada per distingir-la de la més antiga Catedral de Santa Maria, un temple gòtic dels segles xiii i xiv edificat a la part alta de la ciutat, al seu torn conegut com la Catedral Vella. El culte regular se celebra tant al temple com a la cripta, sota la girola, funcionant aquest espai com a parròquia homònima. El temple, entre els més voluminosos d'Espanya, també és una de les últimes grans catedrals erigides al país, si bé es tracta d'una construcció incompleta, ja que la manca de finançament va deixar sense fer una sèrie d'elements arquitectònics que haurien donat lloc a una església d'alçat molt vertical, en comptes de l'horitzontal resultant de l'incompliment del projecte original, i amb una decoració molt més recarregada. El seu valor principal rau en la riquesa escultòrica, en molts casos corresponent a l'estil modernista, que ornamenta els draps de les naus i l'absis a l'exterior, així com les capelles de la girola, el transcor i la cripta a l'interior.