dimecres, 27 de febrer del 2019

Convent de Sant Marc (Florència)




L'església i el convent de Sant Marc van ser construïts al segle XIII per ser destinats a un monestir de l'Ordre Silvestre. En el 1300 el temple estava ja actiu com a església parroquial. Els primers monjos van abandonar el convent amb la decadència de la regla i el 1435 el monestir va passar a dependre dels dominics. Dos anys més tard, per iniciativa del propi Cosme el Vell, es van iniciar importants obres de reforma, sent Michelozzo el director dels treballs. En 1443 el complex monàstic va ser consagrat pel cardenal Nicolò, arquebisbe de Capua. Les modificacions es van continuar a les següents centurias: en 1580 Giambologna va afegir una nova capella; Francesco Salviati va introduir importants modificacions en el temple en 1678; Fra Paladini és el responsable del disseny de la façana entre 1777-78. En l'interior del temple estan enterrats Pico della Mirandola i Poliziano. En el segle XV el convent de Sant Marco va ser un important focus cultural. Sota els seus parets van viure importants personatges com sant Antoní, Fra Bartolommeo, Savonarola o Fra Angelico. El prior del convent, Antonino Pierozzi, va encarregar a Fra Angelico la decoració de la majoria de les parets del monestir, resultant un conjunt d'unes cent obres -alguna realitzada pels col·laboradors- d'inigualable bellesa. En aquest marc incomparable es va reunir, l'any 1866, la majoria de les obres de Fra Angelico disperses per la ciutat de Florència, convertint-se gairebé en un museu monogràfic de l'artista. Una altra de les peces fonamentals del conjunt és la biblioteca, construïda per Michelozzo entre 1441 i 1444.

(imatges Lluís B.)

Capella funerària dels Mèdici (Florència)




A la Capella funerària dels Medici, annexa a la Basílica de San Lorenzo a Florència es troben en l'actualitat el Museu Estatal de Florència i el monument funerari de la família Mèdici.
Va ser projectada per Bernardo Buontalenti. Està coberta per voltes baixes i al seu sòl s'han trobat les làpides dels grans ducs, els seus cònjuges i parents propers. Recentment, s'ha organitzat en diversos taüts, una rica col·lecció de relíquies dels segles XVII i XVIII d'organismes vinculats al Gran Ducat. Des de la cripta s'accedeix a través de dues escales, a la capella dels Prínceps.
A partir de 2004 es van realitzar proves sobre les restes dels Mèdici per aclarir alguns punts foscos de la seva història familiar. Entre els primers descobriments encara no explicats, el cadàver d'un nen desconegut, potser el fill il legítim d'un personatge de la família.
També hi ha una cripta sota de la basílica, on es troben les tombes de Cosme el Vell i Donatello, però no és accessible des d'aquí.

(imatges de Lluís B.)

Basílica de la Santa Creu (Florència, Itàlia)

Immaculada



Mare de Déu dels dolors



La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pelsfranciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia. És a la Piazza di Santa Croce, a uns 800 metres al sud-est de la catedral de Santa Maria del Fiore. El lloc, quan fou escollit, era una zona de marjal fora de les muralles de la ciutat. És coneguda com Il tempio dell'Itale glorie (el temple de les glòries itàliques), per les nombroses sepultures d'artistes emèrits, homes de lletres i de ciències que s'hi troben, com ara Miquel Àngel, Galileo, Maquiavel, Gentile o Rossini.

La Santa Creu és un símbol prestigiós de Florència, el lloc de trobada dels majors artistes, teòlegs, religiosos, literats, humanistes i polítics que van determinar la identitat de la Florència de la baixa edat mitjana i del renaixement. Hi trobaren hospitalitat cèlebres personatges de la història de l'església, com ara sant Bonaventura, o sant Antoni de Pàdua. Fou, així mateix, lloc d'acollida per als papes de Roma: Sixt IV, Eugeni IV, Lleó X, Climent XIV.

Entre els seus arxius es conserven testimonis de la construcció quotidiana, al llarg dels segles, d'un gran projecte amb els seus artífexs, recursos, objectius i dificultats.
(Imatges de Marc Barbet)