L'església i el convent de Sant Marc van ser construïts al segle XIII per ser destinats a un monestir de l'Ordre Silvestre. En el 1300 el temple estava ja actiu com a església parroquial. Els primers monjos van abandonar el convent amb la decadència de la regla i el 1435 el monestir va passar a dependre dels dominics. Dos anys més tard, per iniciativa del propi Cosme el Vell, es van iniciar importants obres de reforma, sent Michelozzo el director dels treballs. En 1443 el complex monàstic va ser consagrat pel cardenal Nicolò, arquebisbe de Capua. Les modificacions es van continuar a les següents centurias: en 1580 Giambologna va afegir una nova capella; Francesco Salviati va introduir importants modificacions en el temple en 1678; Fra Paladini és el responsable del disseny de la façana entre 1777-78. En l'interior del temple estan enterrats Pico della Mirandola i Poliziano. En el segle XV el convent de Sant Marco va ser un important focus cultural. Sota els seus parets van viure importants personatges com sant Antoní, Fra Bartolommeo, Savonarola o Fra Angelico. El prior del convent, Antonino Pierozzi, va encarregar a Fra Angelico la decoració de la majoria de les parets del monestir, resultant un conjunt d'unes cent obres -alguna realitzada pels col·laboradors- d'inigualable bellesa. En aquest marc incomparable es va reunir, l'any 1866, la majoria de les obres de Fra Angelico disperses per la ciutat de Florència, convertint-se gairebé en un museu monogràfic de l'artista. Una altra de les peces fonamentals del conjunt és la biblioteca, construïda per Michelozzo entre 1441 i 1444.
(imatges Lluís B.)
