Iglesia de San Miguel y San Julián (Valladolid)

Mare de Déu del Carme

Nuestra Señora de la Correa

Immaculada amb Sant Jesuïtes

Dolorosa

Pietat

Nostra Senyora de Loreto

Mare de Déu dels Àngels

Maria acollint Sant Ignasi

Immaculada

retaule, Naixement

retaule, Presentació al temple

retaule, Baixada de l'Esperit

retaule, Anunciació

(imatge de Víctor G.)

L'Església de Sant Miquel i Sant Julià és el temple de l'antiga Casa Professa de la Companyia de Jesús a Valladolid. En produir-se l'expulsió dels Jesuïtes en 1767, per ordre de Carlos III d'Espanya, l'edifici es va destinar a parroquial de Sant Miquel, Sant Julià i Santa Basilisa en 1775.

L'església, construïda en l'últim quart del segle XVI, és un dels més clars exponents de l'arquitectura jesuítica. Si no hi ha notícies sobre l'autoria de les traces, s'ha estudiat la possibilitat que fossin artífexs de la Companyia, alguna cosa no molt acreditat per les enormes similituds que hi ha a l'església amb l'escola classicista val·lisoletana, amb el que els seus autors serien artistes del focus val·lisoletà, com Juan de Nates, Juan del Ribero Rada o algú de la seva òrbita. Des dels inicis del segle XVII, va ser patronat dels Comtes de Fuensaldaña i des de 1775, és de patronat real.

L'església acull una bona col·lecció de retaules, escultures i pintures, diverses d'elles de Gregorio Fernández i Diego Valentín Díaz.

Catedral de Menorca

 

La catedral de Santa Maria de Ciutadella és un edifici d'estil gòtic català, seu de la diòcesi de Menorca. Està situada a la part antiga de la ciutat, a la plaça de la Catedral, darrere la qual comença el carrer de ses Voltes.

Es va construir a sobre d'una mesquita, de la qual encara podem observar els arcs utilitzats com a base del campanar de la catedral. La història de la catedral de Ciutadella comença l'any 1287, quan, 45 dies després de la conquesta de Menorca per Alfons el Franc, aquest va ordenar la construcció de la catedral. Tot i això, no se n'inicià la construcció fins al regnat de Jaume II l'any 1300 i s'acabà l'any 1362. Al llarg d'aquests anys ha anat sofrint diversos esdeveniments, el més important n'ha estat el saqueig i l'incendi dut a terme pels turcs en el segle xvi, i un altre saqueig important va ser el produït durant la Guerra Civil. Per aquesta raó ha estat molt reconstruïda, per exemple la façana occidental és d'estil neoclàssic i es va construir l'any 1813 per ordre del bisbe Pedro Antonio Juano en substitució de la portada gòtica, i només se'n conservà la petita rosassa superior. Va rebre el títol de basílica l'any 1953, concedit per Pius XII.

(Imatge Quim S.R.)

Sant Salvador de Sabadell

 

Temple parròquia d'estil neoromànic amb alguns elements de gust gòtic. La composició està dominada per una torre quadrada exempta i un gran porxo d'accés. La façana està construïda amb pedra, és de paraments llisos i estructura compacte.

L'obra escultòrica és de Camil Fàbregas. Els temes dels capitells de la nau són religiosos, amb representació dels apòstols; els del cor amb àngels i músics; en el campanar els signes del zodíac i les quatre edats de l'home i en el claustre temes de Sabadell i un dedicat a la sardana.

L'edifici començà a construir-se l'any 1955. La pedra utilitzada és de les voravies de la ciutat, la dels capitells és pedra de Preixana.

(Imatge Lali M.)