Berge (Teruel)

 

En una casa particular d'aquets petit poble de Teruel veiem aquesta bonica imatge

(foto de Lluís B.)

Passejant per Barcelona

 

Bar l'Antiquari

 

Cementiri de Sarrià

Capella

El Cementiri de Sarrià és l'antic cementiri del municipi de Sarrià (Barcelonès), avui barri de Barcelona. Està situat a l'actual barri de les Tres Torres, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. És difícil de reconstruir la història del cementiri antic perquè un incendi destruí l'arxiu parroquial. Era el cementiri del poble de Sarrià, situat a la rodalia de l'antic nucli urbà, ja a tocar de Sant Gervasi de Cassoles. Es construí a mitjan segle xix, arran de la reial ordre que prohibia enterrar en els cementiris parroquials. L'ajuntament va comprar uns terrenys a Mateu Sanges i Jaume Artigas i els primers enterraments foren en 1835. La construcció del recinte, però, fou posterior, segons un projecte de Francesc Renart i Arús de 1849. Sarrià era un poble freqüentat a l'estiu per famílies benestants de Barcelona; tot i això, la majoria d'elles estaven empadronades a la ciutat i, en morir, feien servir els cementiris del Poblenou o de Montjuïc: per això, encara que els veïns del barri fossin grans famílies barcelonines, el cementiri és petit i no s'hi troben grans panteons ni tombes.

Parròquia Sagrada Família (Crípta de la Basílica de la Sagrada Família)

Capella

Mare de Déu del Carme

Anunciació

altar

S'hi accedeix des del carrer i per dues escales situades cadascuna en una banda de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic, de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal que representa l'Anunciació —obra de l'escultor Joan Flotats i Llucià— i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta original de la imatge de sant Josep era de Maximí Sala i Sánchez, i va ser policromada pel pintor Guixà.

Enfrontades hi ha cinc capelles més: la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família, de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Sant Crist —que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella—, la de Jesucrist i la de la Mare de Déu del Carme, amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà, on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.

A causa de l'incendi provocat en el transcurs la Guerra Civil espanyola de 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració, a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.

L'any 1958 es va terminar la capella baptismal de la cripta. Està funcionant normalment com a església parroquial.