diumenge, 19 d’abril de 2015

Centre d'Espiritualitat Cova de Sant Ignasi














El Centre d'Espiritualitat Cova de Sant Ignasi disposa de diversos espais i serveis a disposició de les persones que hi fan estada: més de 60 habitacions (la majoria amb bany propi), menjador, biblioteca, sales i capelles de diferents mides i estils..., a més de dos amplis jardins, amb una vista excepcional a Montserrat.
Amb tot, la Casa no és un hotel ni una pensió espiritual. En coherència amb el treball espiritual i d'interiorització que ofereixen, s'ha fet l'opció de simplificar els serveis materials que ofereix la Casa -i els seus costos-. Hi ajuda l'autoservei en tot allò possible: torns de servei de taula durant els àpats, neteja de la pròpia habitació i de les sales utilitzades en grup…
La Cova de St. Ignasi ofereix els seus espais a persones individuals o grups que cerquin temps de silenci, pregària, estudi, etc. durant un o diversos dies. L’equip de la Casa, en la mida del possible, oferirà “acompanyament” a qui ho sol·liciti amb anticipació.
Per més informació visiteu el seu web.
Pels seus passadissos, espais de pregària, escales, menjadors ... podem gaudir de totes aquestes imatges de Maria.

Santa Cova de Manresa, Catalunya

Altar Major

Peu altar de la cova (Immaculada)

Sagrari de la cova (Sagrada Família i Ignasi)

Ascensió (Decoració de la cova)

Ignasi de Loiola va anar de Montserrat a Manresa, on va passar onze mesos, i on segons la tradició va tenir un rapte místic durant el qual va estar vuit dies com mort. Manresa compta amb un seguit d’indrets que recorden sant Ignasi de Loiola. En una balma, enclotat però amb una vista frontal de la muntanya de Montserrat, diu la tradició que sant Ignasi de Loiola va retirar-s’hi una temporada per meditar i escriure els cèlebres Exercicis Espirituals. Sobre aquesta antiga balma natural s’aixecà l’actual Casa d’Exercicis i l’església.

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic d'una església barroca més el modern i enorme edifici neoclàssic del seu costat, que constitueix juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.
Edificats al puig de Sant Bartomeu en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, on segons la tradició s'hi va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523,i on hi va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
A finals del segle XVI es desperta l'interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
El 1603 la marquesa d'Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
Després fou enriquit l'interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre (1671) obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle XVII. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé. L'arquitecte vigatà Josep Moretó en construí l'església (1759-63), una mostra típica de l'arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). La façana és molt notable, disposada a la manera d'un gran retaule, on es mostra Sant Ignasi vestit de penitent i escrivint els Exercicis. L'interior, d'una sola nau i amb passadissos laterals, conté interessants escultures de Joan Flotats i pintures de Sebastià Gallés, amb un cert to neorococó.
Entre 1915 i 1922 s'hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual. Va ser realitzada per Martí Coronas amb un estil modernista. Els relleus en bronze dels laterals son de Carles Flotats. El mur del fons, que marca el pas de l'avantcova a la Cova, és decorat amb àngels en bronze per Josep Llimona.
Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes, i l'any 1894 s'enderroca l'antiga residència i hi fou iniciada la construcció d'un gran edifici d'inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.
El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.

dimecres, 15 d’abril de 2015

dimecres, 1 d’abril de 2015

Església de la Missió (La Seu d'Urgell)


Façana

Immaculada

 Santa Anna i Maria

Immaculada

Mare de déu del Carme

L’antiga església de la Missió situada al carrer de Sant Josep de Calassanç, nombre 4, abans anomenat carrer del Riguer, havia sigut antigament el primer seminari del Bisbat d’Urgell, fundat el 1592 pel bisbe fra Andreu Capella (1588-1609). 
La planta de l’església de la Missió de la Seu no respon a cap tipologia pura, ja que al costat esquerra es resol com una església d’una sola nau amb capelles allotjades entre contraforts, i la banda dreta es concreta en un nau lateral on és col•locat el Sagrari. La nau central acaba amb un absis semicircular que dóna lloc a la formació d’una cúpula de quart d’esfera que rep llum a través d’una claraboia. 
La façana queda confosa en l’alineament de les cases del carrer. Utilitza elements del llenguatge arquitectònic clàssics emprats molt lliurement. Presenta dos cossos, l’inferior a modus de basament, amb una decoració imitant els carreus, i un cos superior, que queda separat per una línia d’imposta que dibuixa un frontó semicircular, el qual remata l’accés. 
Aquest segon cos queda limitat lateralment per dobles pilastres d’ordre compost, que suporten un entaulament que es tanca, també, amb un frontó semicircular. Al damunt de la porta hi ha un ull de bou. Es produeix un joc de tensions entre línia recta i corba i les dimensions del semicercle superior i inferior i el cercle de l’ull de bou.
L’església de la Missió va ser construïda l’any 1899 dins l’edifici de l’antic seminari, que va ser cedit a la congregació de Missioners diocesans l’any 1885 pel bisbe Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 - Barcelona, 27 d'octubre de 1908).
És obra de Calixte Freixa, arquitecte diocesà, i autor de la reforma del Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, del projecte de l’actual Santuari de la Mare de Déu de Núria , del Casino Ceretà de Puigcerdà, i de la majoria d’edificis religiosos d’aquella època.
En el seu interior es poden trobar les restes del retaule barroc de Sant Ermengol escenificat durant el mes d’Agost en el claustre de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. 

Catedral de Santa Maria d'Urgell (Catalunya)

Vitrall

Mare de déu d'Urgell

Mare de déu de Núria

És l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya, considerada un exemplar únic dins el romànic català per les seves característiques italianitzants, altament visibles en l'ornamenta de la façana i la galeria oberta de la capçalera.

El temple data del segle XII i està presidit per la Mare de Déu d'Urgell, patrona de la ciutat. Aquesta talla policromada del segle XIII, situada dins l'absidiola de l'altar major, és d'estil romànic i va ser restaurada el 1922. Sovint és anomenada Mare de Déu d'Andorra, segons la tradició havia estat amagada a Andorra durant la invasió sarraïna

Ermita de la Mare de Déu del Soler (Pallars)


La Mare de Déu del Soler és una ermita del poble de Montardit de Baix, al terme municipal de Sort, de la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny.
Està situada a prop i a la dreta de la Noguera Pallaresa, a ponent de la carretera N-260/C-13, a prop i al nord-oest del Pont de l'Hostal Nou i del lloc on hi hagué l'Hostal Nou.
Tot i que d'origen romànic, aquesta església fou profundament reformada durant el segle XVIII, quan es construí, entre altres coses, el campanar d'espadanya abarrocat que ocupa tota la façana de ponent.
L'ermita de la Mare de Déu del Soler és centre d'un aplec comarcal el dia 1 de maig de cada any. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant que, si bé és moderna, està feta copiant l'antiga, malauradament desapareguda.

Sant Feliu de Sort (Pallars Sobirà)

Mare de Déu del Remei

Sagrada Família, retaule de l'altar

Santa Anna i Maria,  retaule de l'altar

Immaculada

Vitrall sagrada família

Immaculada


Sant Feliu de Sort és l'església parroquial de la vila de Sort, dins de l'antic terme municipal primigeni, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada a migdia del centre de la vila, a la Plaça Major, davant de la carretera nacional. Construïda el 1630 ha patit molt al llarg de la història, la darrere penúria, cremada per la guerra civil.

Carretera Sort - Llesuí (Catalunya)



Tot pujant a Llesuí, abans d'Altrón, a peu de carretera, aquesta imatge de la Mare de Déu de Monstserrat

Sant Joan d'Isil (Catalunya)



Sant Joan d'Isil és l'església parroquial romànica del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
S'esmenta per primer cop l'any1095. Amb planta basilical de tres naus, la central més ampla i alta, amb volta de canó, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles només en tenen un al centre. Sobre el mur de llevant, on descansen els absis, es va obrir un ull de bou, centrat damunt de l'absis principal.
Tots els murs exteriors són senzills, menys el de migdia, on hi ha la portalada, que s'ha datat de finals del segle XII, de notable factura. Corona la paret un fris d'arcuacions cegues, entre les quals, interrompent-les, hi ha encastats dos relleus molt primitius, potser amb funció funerària, amb mènsules a cada costat. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mènsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.
Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gòtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la façana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.
En el cementiri annex veiem aquesta imatge de Maria.

Esterri d'Aneu (Catalunya)

Creu de terme

Al cap del poble d'Esterri hi ha aquesta creu amb aquest curiosa imatge de Maria.

Mare de Déu d'Arboló (Pallars Sobirà)



Imatge insòlita, la mare de déu en reconstrucció

L'ermita de la Mare de Déu d'Arboló és una capella del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori del poble d'Arcalís, dins de l'antic terme d'Estac.
Es troba molt a la vora de l'antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal (oficialment Soriguera i Baix Pallars), a la part superior d'un espadat de roca que s'alça sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al lloc conegut com Estret d'Arboló.
S'hi accedeix pel Camí d'Arcalís a Arboló, que des del poble d'Arcalís baixa a buscar la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, o bé des del punt quilomètric de la carretera N-260, travessant el riu pel Pont d'Arboló i anant a buscar el camí anterior en el seu tram final. En tots dos casos és recomanable fer la ruta a peu; en el cas del segon, el pont no admet el pas de vehicles, però el camí és de només 325 metres.
L'església és un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, cobert amb volta de canó i capçat per la banda de llevant amb un absis semicircular que s'obre a la nau amb un doble arc presbiteral. A l'interior actualment hi ha tres portes, una a cada mur. En el de tramuntana la porta, que és de doble arc en degradació, s'obre al costat del presbiteri i dóna pas a les dependències internes del santuari. Les altres dues s'obren en els murs de ponent i de migdia, amb un sol arc de mig punt adovellat. El portal de ponent, que és una mica més tardà, és format per tres arcs de mig punt en degradació. A 1,5 m per sobre de l'arc del portal hom pot apreciar una imposta llisa a manera de guardapols que travessa tota la façana, tombant uns 2 m per cadascun dels murs laterals; aquesta solució ornamental continua en el mur de migdia, però aquí el guardapols segueix uns 80 cm més avall que a la façana de ponent. Aquest element ornamental no és freqüent en les construccions religioses de la regió, i això dóna una datació molt avançada per a aquest edifici.
Coronant la façana s'alça un campanaret quadrat. Possiblement una de les singularitats d'Arboló és la tipologia dels seus paraments, en què l'aparell és fet amb carreus de mides mitjanes, molt ben escairats i polits, que es disposen molt ben encaixats en perfectes filades horitzontals. És precisament la tipologia d'aquest aparell tan regular, i també alguna de les solucions ornamentals de l'edifici, com ara el guardapols, els ulls de bou o la mateixa selecció del cromatisme dels carreus, el que fa pensar en un moment avançat dels models constructius dins la tradició del romànic llombard, amb una datació ja del final del segle XII o fins i tot de principis del XIII.
El primer diumenge de maig s'hi celebra un concorregut aplec.

Torà (Catalunya)


Mare de Déu del Pilar

Sagrat Cor 



Mare de Déu dels Dolors

Església gòtica-tardana del segle XVI, d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. A l'interior podem observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades. L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Podem accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur de llevant i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la Pl. de l'Església és molt sòbria i només hi podem veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decora, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats.
Torà és una vila i municipi situat al nordest de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès).
El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins els 850 m.
El 1006, durant una una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al-Muzaffar[2], fill del recentment mort hàjib Almansor.