Voltant per Barcelona

 

Verge ambm el nen 

(La Vierge du musée de Parme)

És el que té passejar, que quan menys te l'esperes, et trobes una imatge de la mare de Déu, ni que sigui en una galeria d'art. (Imatge de QS)

Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat

La construcció d'aquesta església parroquial ha estat força accidentada. L'arquitecte Enric Sagnier la va concebre com un temple neogòtic, amb un campanar coronat per una fina agulla. La primera pedra es va posar l'any 1920, però de seguida es va haver d'interrompre perquè es va trobar, al subsol, una mina d'aigua. Anys després es van reprendre les obres, però l'esclat de la guerra, l'any 1936, les va aturar de nou. 

Va ser acabada la guerra quan l'arquitecte Pere Benavent de Barberà va continuar l'obra, aprofitant el que estava construït, però va reformular completament el projecte original, situant el campanar a l'altre costat, i proposant un disseny funcional de maó vist d'una gran simplicitat, sense cap relació formal amb la part edificada. El resultat final és un edifici de dos trams sense relació entre ells, encaixats de forma barroera. El salva l'estructura metàl·lica que corona el campanar, col·locada uns anys més tard.

Església i claustre de Sant Francesc (Maó)

L'església i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792.

Es construïren sobre un temple gòtic de l'any 1459, dedicat a Santa Maria de Jesús de Natzaret, conegut amb el nom de convent de Jesús. L'any 1535, com a conseqüència de l'atac turc a la ciutat, l'edifici va ser derruït i gairebé no en queden notícies.

L'edifici actual del convent de Sant Francesc s'ubica en una construcció de la segona meitat del segle XVII-inici del xviii. Actualment el temple és església parroquial. L'església és de nau única, amb decoració d'arcs, amb un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepció, també d'estil barroc. La façana és massissa i té un portal d'estil romànic. El claustre és de planta quadrada, amb quatre plantes; al mig, hi ha un pou. Segueix unes línies barroques. Amb la desamortització de l'any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nàutica; després biblioteca pública, institut de batxillerat, Casa de la Misericòrdia i, finalment, seu del Museu de Menorca.

(imatges Anna SR)

Església del Carme (Maó)

 

L'Església i el claustre del Carme de Maó foren construïts entre 1726 i 1808, sota l'orde dels Carmelites, en època del governador anglès Blakeney. L'església és d'estil neoclàssic, però té una façana molt nua; a l'interior és un edifici molt espaiós. Al costat hi ha el claustre, que es caracteritza per ser molt gran, de gran qualitat decorativa i artística, amb una cisterna al mig. És de planta quadrada, amb dues plantes. L'any 1835 va tenir lloc la desamortització i el claustre va passar a mans municipals, restant només l'església en mans eclesiàstiques. El 1877 fou erigida en parròquia.

L'altra part del convent, a partir de la desamortització, va tenir diferents funcions: jutjats, presó, escola pública i mercat.[1] Actualment hi trobam, a més del mercat, el Conservatori de Música, la Biblioteca Hernández Mora, la UNED, un espai dedicat a la realització de cursos, com, per exemple, la UIMIR i l'espai interior del Patí d'Es Claustre on es realitzen activitats culturals durant la primavera i l'estiu.

(imatges Anna SR)

Santa Maria dels Turers (Banyoles)

 

En la documentació antiga s'anomenava Santa Maria del Turario (que vol dir "turó").

Realitzada en diverses etapes, la primera referència documental a Santa Maria dels Turers data de l'any 1017. Hi ha restes arqueològiques de l'edifici romànic i també de la seva ara d'altar. Inicialment era una església que depenia del Monestir de Sant Esteve.

L'any 1269 el Bisbe de Girona, Pere de Castellnou autoritzava l'ampliació de l'església i a tal efecte el 1293 s'encarregava a un mestre d'obres anomenat Pere, de Torroella de Fluvià, la direcció dels treballs. La iniciativa corresponia al govern municipal, que prengué forma definitiva el 1302. Trenta anys més tard (1333) les obres ja eren pràcticament acabades. A partir d'aquestes dades es té notícia de que l'església parroquial era administrada per un patronat de la vila compost per tres Jurats i un capellà major.

La portalada que es troba al costat sud data de començaments del segle xiv i forma part de les obres iniciades el segle xiii per a l'edificació de la nova església gòtica.

Al segle xvi es va construir el cor alt, als peus de la nau. La clau de volta del sotacor mostra l'escut de Banyoles.

Al segle xvii s'hi va afegir una nau lateral al costat nord, dotada de diverses capelles.

El 1650 es va encarregar a l'escultor Rafael Carreras la realització del retaule

Passejant per Comillas

 

Palau de Sobrellano (Comillas)

 

Còpia en guix de la Mare de Déu de la 

Colegiata de Santa Juliana a Santillana del Mar

El palau de Sobrellano, també conegut com a palau del marquès de Comillas, situat a la població de Comillas (Cantàbria, Espanya) va ser obra de l'arquitecte català Joan Martorell qui el va construir per encàrrec del primer marquès de Comillas, Antonio López i López, acabant les obres l'any 1888.