diumenge, 8 de març del 2026

Escola Maristes Valldemia




El col·legi fou fundat el 1855 per tres persones inicialment relacionades amb els Escolapis: el prevere Ermengol Coll de Valldemia (també referenciat com Hermenegildo Coll) de qui rep el nom l'escola, juntament amb Pelegrí Ferrer (primer ideòleg del projecte) i Ramon Cuspinera. El nom inicial fou «Colegio de Cataluña», i estava situat a la masia de Can Miralpeix.

L'escola es definia amb l'objectiu de promoure una educació moderna i cristiana. A partir de 1858 fou conegut com a «Col·legi de Valldemia» o «Colegio de Valldemia». El 25 de juliol de 1888 en fou assumida la seva direcció pels Germans Maristes, que ja s'havien establert prèviament a Mataró l'any 1887 al Col·legi Sagrat Cor del carrer Sant Josep. Segueixen regentant-lo actualment.

Des de l'any 2012, el nom oficial del col·legi és "Maristes Valldemia".

L'escola va obtenir reconeixement internacional a les Exposicions Universals de París de 1878 i de 1900, on va rebre la "Medaille d'or" en ambdues ocasions, en premi a la qualitat educativa.

Durant els convulsos anys de la Guerra Civil Espanyola, Valldemia es va convertir en hospital i banc de sang. Testimoni dels fets de la contesa, i l'esperit polític i social que va acompanyar la postguerra, al primer pis de l'escala principal de l'edifici, en el mur que la separa del cor de la capella, hi ha unes pintures murals obra de l'antic alumne osonenc Felip Vall i Verdaguer.Juntament amb una làpida de marbre i una creu, fan honor dels Germans Maristes i alguns alumnes morts en aquell conflicte armat.

dilluns, 16 de febrer del 2026

Carrer Sant Pere Mitjà de Barcelona, Catalunya


Mare de Déu de la Victòria
(patrona d'Alcúdia)
Baixant pel Carrer Monec de Barcelona, venint del carrer Sant Pere més alt, just a l'arribar al carrer de Sant Pere Mitjà ens trobem aquesta imatge de la mare de Déu.

Passejant per Barcelona


Imatge que veiem al carrer Bou de Sant Pere

dimarts, 30 de desembre del 2025

Capelleta de Santa Anna (Ca les Corts de Reus)

 



És una casa amb planta baixa comercial, entresol i tres plantes d'habitatges. Fa cantonada amb el carrer de santa Anna. La distribució i composició de la façana i de la casa és racionalista. La solució de la cantonada està molt ben planificada, tant en el que fa referència a la tribuna, que ocupa tres plantes volades, com en els tancaments corresponents. Cal destacar la fornícula existent a l'entresol, amb una imatge de santa Anna amb la Mare de Déu petita, situada al xamfrà. Aquest edifici és un dels exemplars més significatius de la topografia urbana de Reus que pertanyen al racionalisme. A l'entresol hi ha dos finestres al raval i quatre al carrer de santa Anna.

Església Prioral de Sant Pere (Reus)

Sagrada Família

Fugida a Egipte

Dormició de Maria

 Maré de Déu de l'esperança


 Mare de Déu del roser

 Mare de Déu del Carme

Dormició de Maria

La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Fou començada el 1512 i inaugurada el 1569, obra de l'arquitecte mestre Benet Otger de Lió. Està dedicada a Sant Pere, que és el patró de la ciutat.

L'edifici és d'estil gòtic tardà format per una nau única de proporcions esveltes, de quaranta-cinc metres de llarg per quinze d'ample i vint-i-dos d'alçada, que es flanqueja per petites capelles laterals situades entre els contraforts exteriors. L'absis és poligonal de set cares i amb capelles radials, cobert amb volta de creueria gallonada en vuit nervis. La nau, també amb volta de creueria, està dividida en sis trams o creuers, separats per arcs torals.

Portal del Carme (Reus)

 



En aquesta casa, de la que n'era propietari, hi tenia l'acadèmia de pintura i dibuix el pintor Tomàs Bergadà. Cap al 1936 va refer la façana, hi va posar el mosaic de majòliques que representa l'aparició de la Verge de Misericòrdia, i ell mateix va dissenyar els esgrafiats.
D'aquesta casa avui només en queda la façana, i actualment no està habitada. La casa, que era d'un volum i una alçada menor en aquest tram de raval, es va sacrificar per convertir la planta baixa en un pas d'entrada cap al barri del Carme. Comunica el raval de Martí Folguera amb el carrer de sant Antoni i tot el barri del Carme.