Passejant per Candás

 

(Imatge de Quim SR)

Parròquia de Santa Cecília (Barcelona)

 

La parròquia va ser fundada l'any 1954. El primer rector va ser mossèn Moisès Geli Maymí, que va ser qui va adquirir el terreny d'oliveres on finalment es va construir l'església. L'edifici va ser projectat l'any 1957 i es va beneir el 1963. Té façana de maó vist i formigó, i una coberta interior inclinada. El seu element més característic és la marquesina, d'ampla volada i perfil irregular, sustentada per columnes nues de formigó. Com a curiositat, l'arquebisbe Modrego va comentar que el templo gusta porque es moderno pero no modernista.

L'altar major, que representa la Trinitat, i les figures de Crist i de santa Cecília són obra de Josep M. Subirachs (1964). El mural de ceràmica del frontis, sobre el presbiteri, és de l'artista Mercè Coma de Casanovas (1984).

Església de Crist Rei (Barcelona)

 

Mare de Déu de Lourdes

Sagrada Famíla

Mare de Déu de Montserrat

Immaculada

Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu del Carme

Obra d'Enric Sagnier, de l'any 1924, que comença a construir-se, però, després de la seva mort, el 1932. Es coneix també com l'església del Crist Petit. És un edifici de planta basilical, amb tres naus i absis de doble pis amb girola i cor als peus. És d'estil neoromànic i està caracteritzat per la presència d'un potent campanar central, que forma un sol cos amb la portalada. Aquesta forma un cos avançat, sota un ràfec sostingut amb mènsules esculpides. La porta pròpiament dita segueix l'esquema del més pur romànic, amb les arquivoltes ornamentades amb sanefes i motius vegetals.

Església del Dolors (Vic)

 

Església d'època barroca que fou construïda a començaments del segle XVIII per l'arquitecte Josep Morató i Soler.

L'església, situada entre dos habitatges, consta d'una sola nau. La seva façana principal presenta diverses finestres i una roseta sobre la porta principal. Aquesta és confrontada amb un gran frontó semicircular trencat, amb florons al centre, i una inscripció. A l'interior trobem un retaule barroc (reproduït fidelment després de la destrucció durant la Guerra Civil) i una imatge de la Mare de Déu dels Dolors que són obres de l'escultor Vicenç Real (1760). La decoració pictòrica de l'església fou realitzada pels germans Sala i Josep Gallés l'any 1887.

L'església és la seu de la Congregació dels Dolors, que cada Diumenge de Rams (o el dimarts següent si el Diumenge de Rams plou) organitza, pels carrers del centre històric de Vic, la tradicional processó dels Dolors, coneguda com a Processó dels armats o Processó del silenci. El 2025 la Congregació va celebrar el seu 275 aniversari.

Aquesta església conserva també l'orgue del segle xix. Durant la Guerra Civil foren malmesos els tubs, però se'n conservà el mecanisme i el moble. Recentment, s'ha restaurat del tot i torna a funcionar. Es creu que podria ser una part d'un orgue més gran.

La Casanova (Companyia de Maria)

 

A la capella de la casa

A l'entrada de la casa

Voltant per Barcelona

 

Verge ambm el nen 

(La Vierge du musée de Parme)

És el que té passejar, que quan menys te l'esperes, et trobes una imatge de la mare de Déu, ni que sigui en una galeria d'art. (Imatge de QS)

Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat

La construcció d'aquesta església parroquial ha estat força accidentada. L'arquitecte Enric Sagnier la va concebre com un temple neogòtic, amb un campanar coronat per una fina agulla. La primera pedra es va posar l'any 1920, però de seguida es va haver d'interrompre perquè es va trobar, al subsol, una mina d'aigua. Anys després es van reprendre les obres, però l'esclat de la guerra, l'any 1936, les va aturar de nou. 

Va ser acabada la guerra quan l'arquitecte Pere Benavent de Barberà va continuar l'obra, aprofitant el que estava construït, però va reformular completament el projecte original, situant el campanar a l'altre costat, i proposant un disseny funcional de maó vist d'una gran simplicitat, sense cap relació formal amb la part edificada. El resultat final és un edifici de dos trams sense relació entre ells, encaixats de forma barroera. El salva l'estructura metàl·lica que corona el campanar, col·locada uns anys més tard.