Església i claustre de Sant Francesc (Maó)

L'església i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792.

Es construïren sobre un temple gòtic de l'any 1459, dedicat a Santa Maria de Jesús de Natzaret, conegut amb el nom de convent de Jesús. L'any 1535, com a conseqüència de l'atac turc a la ciutat, l'edifici va ser derruït i gairebé no en queden notícies.

L'edifici actual del convent de Sant Francesc s'ubica en una construcció de la segona meitat del segle XVII-inici del xviii. Actualment el temple és església parroquial. L'església és de nau única, amb decoració d'arcs, amb un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepció, també d'estil barroc. La façana és massissa i té un portal d'estil romànic. El claustre és de planta quadrada, amb quatre plantes; al mig, hi ha un pou. Segueix unes línies barroques. Amb la desamortització de l'any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nàutica; després biblioteca pública, institut de batxillerat, Casa de la Misericòrdia i, finalment, seu del Museu de Menorca.

(imatges Anna SR)

Església del Carme (Maó)

 

L'Església i el claustre del Carme de Maó foren construïts entre 1726 i 1808, sota l'orde dels Carmelites, en època del governador anglès Blakeney. L'església és d'estil neoclàssic, però té una façana molt nua; a l'interior és un edifici molt espaiós. Al costat hi ha el claustre, que es caracteritza per ser molt gran, de gran qualitat decorativa i artística, amb una cisterna al mig. És de planta quadrada, amb dues plantes. L'any 1835 va tenir lloc la desamortització i el claustre va passar a mans municipals, restant només l'església en mans eclesiàstiques. El 1877 fou erigida en parròquia.

L'altra part del convent, a partir de la desamortització, va tenir diferents funcions: jutjats, presó, escola pública i mercat.[1] Actualment hi trobam, a més del mercat, el Conservatori de Música, la Biblioteca Hernández Mora, la UNED, un espai dedicat a la realització de cursos, com, per exemple, la UIMIR i l'espai interior del Patí d'Es Claustre on es realitzen activitats culturals durant la primavera i l'estiu.

(imatges Anna SR)

Santa Maria dels Turers (Banyoles)

 

En la documentació antiga s'anomenava Santa Maria del Turario (que vol dir "turó").

Realitzada en diverses etapes, la primera referència documental a Santa Maria dels Turers data de l'any 1017. Hi ha restes arqueològiques de l'edifici romànic i també de la seva ara d'altar. Inicialment era una església que depenia del Monestir de Sant Esteve.

L'any 1269 el Bisbe de Girona, Pere de Castellnou autoritzava l'ampliació de l'església i a tal efecte el 1293 s'encarregava a un mestre d'obres anomenat Pere, de Torroella de Fluvià, la direcció dels treballs. La iniciativa corresponia al govern municipal, que prengué forma definitiva el 1302. Trenta anys més tard (1333) les obres ja eren pràcticament acabades. A partir d'aquestes dades es té notícia de que l'església parroquial era administrada per un patronat de la vila compost per tres Jurats i un capellà major.

La portalada que es troba al costat sud data de començaments del segle xiv i forma part de les obres iniciades el segle xiii per a l'edificació de la nova església gòtica.

Al segle xvi es va construir el cor alt, als peus de la nau. La clau de volta del sotacor mostra l'escut de Banyoles.

Al segle xvii s'hi va afegir una nau lateral al costat nord, dotada de diverses capelles.

El 1650 es va encarregar a l'escultor Rafael Carreras la realització del retaule

Passejant per Comillas

 

Palau de Sobrellano (Comillas)

 

Còpia en guix de la Mare de Déu de la 

Colegiata de Santa Juliana a Santillana del Mar

El palau de Sobrellano, també conegut com a palau del marquès de Comillas, situat a la població de Comillas (Cantàbria, Espanya) va ser obra de l'arquitecte català Joan Martorell qui el va construir per encàrrec del primer marquès de Comillas, Antonio López i López, acabant les obres l'any 1888.

Iglesia de Santa María de los Ángeles (San Vicente de la Barquera)

Es tracta d'una església gòtica de grans dimensions, amb tres naus bastant àmplies, sent la central més ampla i una mica més alta que les laterals. S'accedeix a ella per tres portes diferents. La principal és la meridional que, com l'occidental, encara que semblen romàniques ja apareixen exemples d'iconografia gòtica com a temes eròtics i juglarescos, al costat dels més tradicionals monstres del romànic. Es tracta d'una porta de doble esqueixada, amb sis arquivoltes i un "arc carpanell" rebaixat. En el timpà es pot veure una creu i els escuts dels reis i de la vila. La porta occidental té arc de mig punt i arquivoltes; en un capitell apareix l'escut de Castella. La tercera porta és la de la façana nord. L'escultura de les portes, com la dels capitells de l'interior, és més aviat tosca.

La impressió de l'interior del temple és de monumentalitat i amplitud, gràcies a les dimensions de les naus, els pilars esvelts formats per columnes adossades, les voltes de creueria i els arcs apuntats. Està rematada per tres absis rectangulars.

De l'interior destaca l'escultura exempta, principalment la capella funerària de la família Corro. La peça més destacada és el sepulcre renaixentista de l'inquisidor Antonio del Corro, qui va morir en l'any 1556; està realitzat en marbre i es creu que el seu autor va ser Juan Bautista Vázquez, el vell. També hi ha el sepulcre dels seus pares, en alabastre.

Cal esmentar, a més, la talla del Crist crucificat i el retaule barroc. Aquest retaule major (1675-1680) és obra de Pedro de la Puente Tolnado i Simón de Haro; en ell es troba la talla de la Verge dels Àngels, de finals del segle XV.

Monestir de Sant Toribi de Lièbana

El monestir de Sant Toribio de Liébana és un monestir franciscà localitzat en el municipi de Camaleño i proper a Potes, a la comarca de la Liébana (Cantàbria, Espanya). Alberga obres de Beat de Liébana, així com una relíquia del Lignum Crucis, que, en aquest cas, és el tros més gran conegut de la creu on va morir Jesucrist. La seva Porta del Perdó s'obre al començament de cada Any Jubilar Lebaniego per rebre els pelegrins. Al costat de Jerusalem, Roma, Santiago de Compostel·la i Caravaca de la Creu, és un dels llocs sants del cristianisme. Va ser declarat Monument Nacional l'11 d'agost de 1953