dilluns, 10 d’agost del 2026

Font del Botàs (Camprodón)


La Font del Botàs rep aquest nom perquè tenia un sistema de comportes que derivava part de l’aigua a un botàs, un dipòsit present a les cases de pagès que servia per controlar i distribuir l’aigua destinada al regadiu dels camps.
La construcció d’aquesta font va ser propiciada pel Patronat de la Fundació Germans Vila Riera i s’inaugurà l’any 1990 amb l’antic president de la Generalitat Jordi Pujol. Es creu que l’aigua procedeix de la Font de Sant Josep.
Vora la font se situa una cova artificial de pedra blanca on és freqüent trobar llànties enceses i flors que porten els devots i vianants.

Capella del Roure (Camprodon)

 


La Capella del Roure és una petita capella de Camprodon (Ripollès). Originàriament era un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila en direcció a Molló. Estructurada en una sola nau de planta rectangular i absis semicircular orientat al sud. Les parets portants són de pedra morterada vista amb carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. La coberta és de teula àrab a dues vessants i acabada amb un ràfec format per una doble filera de teules.

A la llinda de la porta principal hi ha cisellat l'any 1851. Alderico de Campa la feu edificar l'any 1477 (possiblement va restaurar una capella romànica del segle xii. L'any 1851, Francesc Xavier de Campa la va modificar molt, deixant-la tal com es troba actualment. A fi de poder ampliar el carrer Freixanet, amb el permís del Bisbat de Vic va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de la font Llandrius (però orientada aproximadament est-oest). Localització abans del trasllat: carrer Freixenet, 46.

Santa Cecília de Molló

 




Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (1979), l’esvelt campanar i la gran nau única la converteixen en un excel·lent exemplar del romànic del Pirineu català.
És probable que vers l’any 936, quan s’esmenta per primer cop el lloc de Molló, ja existís una petita església dedicada a Santa Cecília, pertanyent al domini comtal i la seu de Girona.
Al segle XII fou donada pel comte de Barcelona al monestir de Ripoll, i el terratrèmol de 1428 hi causà grans danys.
Durant la retirada republicana de la Guerra Civil (1939) fou incendiada i es van cremar els retaules existents.
Durant la postguerra va servir d’estable i es va deteriorar molt. Les intervencions fetes durant la dècada de 1950 van permetre recuperar-ne l’estat actual.

diumenge, 9 d’agost del 2026

Església del Carme de Camprodon








Antic conjunt conventual, a més de l'església incloïa el convent a la part posterior, claustre i annex al costat de la muralla sud, avui quasi totalment desaparegut. Gòtic pobre "carmelità". Façana de pedra parcialment aparent per pèrdua del rebatut de morter.

Nau única amb passadissos laterals, travessant de forma paral·lela a l'eix de la nau els gruixuts contraforts. Absis semicircular interiorment i poligonal a l'extradós, no visible. Façana principal basilical variada amb posteriors addicions, com la del campanar.

Passejant per Sant Joan de les Abadesses - 2

 


Passejant per Sant Joan de les Abadesses

 


Cementiri de Sant Salvador de Bianya