dissabte, 11 de març de 2023

Convent de Santa Catalina

 






L’Ordre de Predicadors, fundada el 1216, es va fer present ben aviat a Catalunya. La fundació del convent de Barcelona s’atribuïa, segons una antiga tradició, al propi sant Domènec de Guzmán, el qual l’hauria promogut durant el viatge que va dur a terme per terres hispàniques entre els anys 1218 i 1219. Memòria d’això seria el carrer dedicat al sant sota el nom de Sant Domènec del Call, primer emplaçament del cenobi. No obstant, els investigadors moderns creuen que la fundació del convent de Santa Caterina verge i màrtir es va dur a terme per frares procedents de la comunitat de Saint Jacques de París entre finals de 1219 i 1221. L’expansió dels dominics per Catalunya des de l’enclavament comtal va ser significativament ràpida: Lleida el 1230, Tarragona en 1250, Girona en 1253, la Seu d’Urgell a 1273, Castelló d’Empúries el 1317, Manresa i Cervera en 1318 o Balaguer en 1327. A la fi del segle XVI es podien comptabilitzar a Catalunya 19 convents, dues cases i un col·legi amb un total de 356 frares, 104 del total assignats a Santa Catalina.

El cenobi barceloní va jugar un paper primordial dins de l’Ordre de Predicadors a Espanya així com dins de la ciutat de Barcelona i les seves institucions. Diversos dels seus conventuals van arribar a ser Mestres de l’Ordre: sant Ramon de Penyafort (1238-1240), fra Tomàs Ripoll (1725-1747) i fra Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (1756-1777). Va ser el primer Estudi General, centres d’ensenyament teològic de primer nivell, dels dominics a Catalunya i un dels primers d’Espanya. La seva arquitectura destacava entre totes les construccions de la ciutat per ser la primera església planejada i construïda plenament dins el nou estil gòtic, coronant amb un campanar de 40 metres d’alçada. La seva biblioteca era una de les més importants i més ben dotades, obrint les portes a la consulta pública ja des de mitjans del segle XVIII. Finalment, com a dada curiosa, podem apuntar que entre els anys 1269 i 1369 va acollir les reunions del Consell de Cent guardant entre els seus murs les arques amb els privilegis de la ciutat.

El 25 de juliol de 1835 el convent va ser assaltat i incendiat passant a propietat pública. Dos anys més tard es va decidir el seu enderroc i posteriorment els arquitectes Josep Mas i Vila i Josep Buixarán van planificar el mercat neoclàssic que avui s’aixeca en el seu solar. L’Ordre de Predicadors tornar a obrir el seu convent a la ciutat comtal a la fi del mateix segle (1889) ja en la seva ubicació actual.

diumenge, 26 de febrer de 2023

Capelleta de la Mare de Déu del Cantó (Capellades)

(imatge de MSR)


Goigs
Puig que sóu Verge Maria
de tot lo mon advocada:
Siáu nostre amparo y guia
en est Cantó col·locada.

Per vostre gran dignitat
y vostre supremo honor
del temple en lo Altar major
os habian col·locat,
ahont vostre bisarria
enfavors era probada.
...
En est Cantó de Carrèr
haveu volgut habitar,
nostre cor assegurar
de tenir aquí son bé,
mostrant més la alegria
de estar més manifestada.
...
La vila de Capellades
al oló de vostre fama
asisteix y vos aclama
en estas vostres posadas,
desde ahon de vos confia
lograr la eterna morada.
...
Reina dels Olors, Maria,
del Cantó sóu nomenada:
Siáu nostre amparo y guia
en est Cantó col·locada.

diumenge, 19 de febrer de 2023

Mon Sant Benet

 










Món Sant Benet, situat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, és un projecte cultural, turístic i de lleure amb una projecció internacional, inaugurat el novembre de 2007 propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Està envoltat d'un entorn natural, on es fusionen l'art medieval i la natura. Amb el mil·lenari monestir de Sant Benet de Bages, com a principal reclam (on podem veure aquestes imatges), integra diversos usos i projectes que configuren una proposta d'oci i cultura atractiva i pensada per a tots els públics

dissabte, 10 de desembre de 2022

Colegio Jesús y María M Juan Bravo (Madrid)

 



Passejant per Palau-Sator

 


(imatge Quim S)

Igreja de São Domingos (Lisboa)


L'església de Santo Domingo (Igreja de São Domingos, en portuguès) és una església localitzada al barri de Santa Justa, Lisboa. Està classificada com un monument nacional per l'Institut de Gestão do Património Arquitetónico i Arqueològic.

Construïda el 1241, en aquella època va ser l'església més gran de la ciutat. Abans de la fi a la monarquia a Portugal el 1910, els casaments reials se celebraven en aquesta església. També és important en la història de la inquisició pel fet que va ser el lloc de la Massacre de Lisboa de 1506 i ara hi ha un monument al davant per recordar l'esdeveniment.2

L'església ha estat destruïda moltes vegades durant la història. El terratrèmol de 1531 la va malmetre i el de 1755 i el seu tsunami va destrossar el convent de Santo Domingo del qual formava part que va deixar en peus només la capella que va ser completament restaurada el 1807 en estil barroc mentre que espai que ocupava l'antic convent es va aprofitar per ampliar les avingudes i places del barri. El 1959 hi va haver un gran incendi que va matar dos bombers que va trigar més de sis hores per extingir i va destruir moltes obres d'art. El 1994, va reobrir, però els rastres de l'incendi encara perduren. Per això, quan es visita es poden notar els impactes de la història.
(imatge Lluís B.)

Mosteiro dos Jerónimos



El Mosteiro dos Jerónimos és un monestir manuelí, testimoni de la riquesa del descobriment portuguès. Es troba al barri de Belém, Lisboa, a l'entrada del riu Tejo. És el punt més àlgid de l'estil manuelí i el conjunt monàstic més notable del segle xvi a Portugal i una de les principals esglésies saló d'Europa.
En destaca el seu claustre, completat el 1544, i la porta sud d'un complex disseny geomètric, davant del riu Tejo. Els elements decoratius són plens de símbols de l'art de la navegació i les escultures de plantes i animals exòtics. El monument és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i 7 de juliol del 2007, va ser escollit com una de les set meravelles de Portugal.

(imatge Lluís B)