dissabte, 20 de juliol del 2024

Zumaia (Euskadi)

 


Església de San Pedro (Zumaia, Euskadi)







Es tracta d'una església gòtica del segle XIII, un edifici de sòlida construcció amb aspecte de fortalesa, situat a l'extrem nord-est del nucli antic. Destaca el contrast entre la sobrietat exterior, on el caràcter defensiu i volumètric s'imposa al valor decoratiu, i l'interior, on es pot contemplar un dels espais gòtics de nau única més bells del País Basc.
En el seu interior destaca el retaule de Juan de Antxieta, declarat Monument Nacional, així com el Crist de Quintín de Torre, la Taula votiva i les capelles laterals entre d'altres.
(imatges d'Anna S i Quim S)

dimarts, 2 de juliol del 2024

Sant Pere del Masnou

Mare de Déu de Lourdes

Mare de Déu dels dolors

Mare de Déu de Fàtima

Mare de Déu del sagrat cor

Mare de Déu de Montserrat


Altar Major

Mare de Déu del Carme

Rosa Mística

Sant Pere del Masnou és l'església parroquial de la vila del Masnou (Maresme)

Edifici religiós de planta rectangular, amb nau central i dues laterals. Exteriorment presenta un cos central amb una teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, on se situa la porta d'accés d'estil neoclàssic construïda en granit i al seu davant una fornícula amb la imatge de Sant Pere i una petita rosassa. A la dreta es troba la torre campanar amb tres cossos quadrats concèntrics. El desnivell d'alçada entre la nau central i les laterals se solucions exteriorment mitjançant contraforts de forma triangular amb el costat superior corbat. Si bé la façana és arrebossada, la resta de l'església és de pedra sense cap mena de recobriment.

El temple va ser iniciat l'any 1760 per Miquel Garriga i va ser acabat pel seu fill Pau Garriga Mates el 1817, coincidint amb la segregació de la parròquia, fins aleshores integrada a Teià. Miquel i Pau Garriga són l'avi i el pare de Miquel Garriga i Roca, posterior arquitecte municipal. Anys més tard, Miquel Garriga i Roca duria a terme l'altar major i la capella del Sagrament. L'església va ser cremada i va quedar molt malmesa durant la Guerra Civil Espanyola.

Els dos cossos superiors de la torre del campanar foren construïts a la dècada dels seixanta. Originalment a l'esquerra de la façana existia una torre de defensa coronada amb merlets.

divendres, 5 d’abril del 2024

Sant Feliu de Codines (església)







Sant Feliu de Codines és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici religiós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó. El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou. El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l'últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra. Constitueix una important fita visual, es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral.

(Imatges Quim S.)

Passejant per Bilbo

 


Passejant per Getxo - 2


Passsejant per Getxo, a la paret marítima de l'ermita de Sant Nicolàs.

 

Passejant per Getxo