Passejant per Comillas

 

Palau de Sobrellano (Comillas)

 

Còpia en guix de la Mare de Déu de la 

Colegiata de Santa Juliana a Santillana del Mar

El palau de Sobrellano, també conegut com a palau del marquès de Comillas, situat a la població de Comillas (Cantàbria, Espanya) va ser obra de l'arquitecte català Joan Martorell qui el va construir per encàrrec del primer marquès de Comillas, Antonio López i López, acabant les obres l'any 1888.

Iglesia de Santa María de los Ángeles (San Vicente de la Barquera)

Es tracta d'una església gòtica de grans dimensions, amb tres naus bastant àmplies, sent la central més ampla i una mica més alta que les laterals. S'accedeix a ella per tres portes diferents. La principal és la meridional que, com l'occidental, encara que semblen romàniques ja apareixen exemples d'iconografia gòtica com a temes eròtics i juglarescos, al costat dels més tradicionals monstres del romànic. Es tracta d'una porta de doble esqueixada, amb sis arquivoltes i un "arc carpanell" rebaixat. En el timpà es pot veure una creu i els escuts dels reis i de la vila. La porta occidental té arc de mig punt i arquivoltes; en un capitell apareix l'escut de Castella. La tercera porta és la de la façana nord. L'escultura de les portes, com la dels capitells de l'interior, és més aviat tosca.

La impressió de l'interior del temple és de monumentalitat i amplitud, gràcies a les dimensions de les naus, els pilars esvelts formats per columnes adossades, les voltes de creueria i els arcs apuntats. Està rematada per tres absis rectangulars.

De l'interior destaca l'escultura exempta, principalment la capella funerària de la família Corro. La peça més destacada és el sepulcre renaixentista de l'inquisidor Antonio del Corro, qui va morir en l'any 1556; està realitzat en marbre i es creu que el seu autor va ser Juan Bautista Vázquez, el vell. També hi ha el sepulcre dels seus pares, en alabastre.

Cal esmentar, a més, la talla del Crist crucificat i el retaule barroc. Aquest retaule major (1675-1680) és obra de Pedro de la Puente Tolnado i Simón de Haro; en ell es troba la talla de la Verge dels Àngels, de finals del segle XV.

Monestir de Sant Toribi de Lièbana

El monestir de Sant Toribio de Liébana és un monestir franciscà localitzat en el municipi de Camaleño i proper a Potes, a la comarca de la Liébana (Cantàbria, Espanya). Alberga obres de Beat de Liébana, així com una relíquia del Lignum Crucis, que, en aquest cas, és el tros més gran conegut de la creu on va morir Jesucrist. La seva Porta del Perdó s'obre al començament de cada Any Jubilar Lebaniego per rebre els pelegrins. Al costat de Jerusalem, Roma, Santiago de Compostel·la i Caravaca de la Creu, és un dels llocs sants del cristianisme. Va ser declarat Monument Nacional l'11 d'agost de 1953

Antigua iglesia de San Vicente (Potes)

Es tracta d'un edifici compost per espais que es corresponen amb diversos moments constructius, amb una cronologia que s'estén des del segle XIV al segle XVIII i uns estils arquitectònics que evolucionen des de formes gòtiques a formes renaixentistes i barroques. Inicialment l'església constava d'una sola nau de quatre trams marcats per pilars a l'interior i contraforts a l'exterior. La porta i les obertures són de forma apuntada i posseeixen motllura sobre la rosca. Tota aquesta part, juntament amb la capella amb volta de canó del costat de l'Evangeli, podria correspondre als segles XIV i XV.

La capella major és quadrada i d'igual amplada que la nau, i separada d'aquesta per un arc triomfal. Aquest espai es cobreix amb una volta de creueria simple octopartita. La seva cronologia s'estén des de la segona meitat del segle XV fins a principis del segle XVI.

A aquest conjunt se li afegeix ja en ple segle XVI una sagristia que se situa al sud de la capella major i el primer tram de la nau, i una torre campanar adossada a l'hastial occidental de proporcions amples i superfícies poc articulades, que encara que d'estructura encara gòtica posseeix troneres de mig punt en clau clàssica.

Finalment, ja al segle XVIII, es duplica l'església pel costat de l'Evangeli amb una edificació d'una nau dividida en cinc trams, coberts amb voltes de crucería estavellada de terceletes i blegats, excepte els trams occidental i oriental que cobreixen amb voltes de creueria simple octopartita i cuatripartita, respectivament.

Santa Maria de Lebeña (Cantabria)

L'església de Santa Maria es troba situada a la localitat de Lebeña pertanyent al municipi de Cillorigo de Liébana, Cantàbria. Constitueix un dels més notables testimonis de l'art preromànic a Cantàbria, enquadrat dins del denominat «art de repoblació».

Documents datats en 924 vinculen els noms dels comtes de Liébana, Don Alfonso i Donya Justa, amb la fundació del temple, encara que no hi ha res segur sobre això. Tradicionalment se'ls atribueix a aquests nobles la construcció de Santa Maria en l'esmentada data. "En nom de Déu. Sia notori i manifest que jo el comte Alfonso i la meva dona, la comtessa Justa, edifiquem l'església de Santa Maria de Lebeña per traslladar el cos de Sant Toribi a ella i els meus servents ho prenguin i enterrin, i com ho haguessin pres per enterrar, vaig ser castigat pel judici diví i vaig quedar cec fins al present, i els meus soldats, que eren innocents, en començar a cavar amb aixades van quedar també cecs. Llavors vaig oferir el meu cos i tot el que tinc en Liébana a Santo Toribi i a tu, abat Opila, i als clergues que hi serveixen a Déu ..."

Aquest text, recollit en el Cartulari del Monestir de Sant Toribi de Liébana i datat a l'any 925 (encara que sembla ser una transcripció del s. XIII) ens relata l'origen d'aquest monument, patrocinat pels comtes de Liébana per dipositar les restes de Sant Toribi, des del monestir proper de Sant Martí de Turieno (avui Sant Toribi) on es trobaven. Després de perdre la vista, per no ser del grat del sant, van tornar a recuperar-la quan van desistir de la seva obstinació i van donar les seues heretats a l'esmentat monestir.

Dos segles més tard, en 1187, el rei castellà Alfonso VIII va donar l'església de Lebeña a l'abat del monestir benedictí de Sant Salvador d'Oña, encara que el mateix rei desconeixia com havia arribat a ser de la seva propietat. És possible que en haver estat una fundació comtal, en algun moment hagués passat a la corona.

No obstant això, des del segle XI i fins al segle XVI en què es converteix en parròquia, cau, juntament amb les seves pertinences, sota la dependència de l'abat de Sant Toribio. Els monjos cobraven les rendes d'aquesta església i posseïen abundants propietats al poble. Molts veïns de Lebeña donaven terres al cenobi per a la salvació de les seves ànimes. Altres arrendaven o intercanviaven camps i sobretot vinyes, que constituïen una de les principals riqueses agrícoles de la comarca.

Al segle XVI (almenys des 1510) comencen a sorgir plets a causa que els veïns de Lebeña no reconeixien el senyoriu del prior i es negaven a pagar els delmes al monestir. Amb el temps, acaben deslligant-se del mateix i aconsegueixen la creació d'una parròquia autònoma, que ha perdurat fins avui.

Al seu interior hi trobem el retaule major, en fusta policromada i drada, és una obra del barroc decoratiu, datada en 1745. En la seva fornícula central es venera la imatge de la Verge de "la  bona llet" (que veiem en la fotografia), obra hispà-flamenca del segle XV. La resta de les imatges són de l'època del retaule. En les capelles posteriors es conserven dos petits retaules d'estil renaixentista, datats el 1584. estan dedicats a Sant Roc i Santa Cecília. Existeix en la nau de l'epístola altre retaule, dedicat a la Verge del Rosari, amb Sant Antoni i el Nen Jesús, de finals del segle XVIII.

Museu Diocesà Regina Coeli (Santillana del Mar)

El Museu Diocesà Regina Coeli va ser inaugurat el 1969 i està ubicat a Santillana del Mar, (Cantàbria, Espanya). És conegut també com a Museu Diocesà de Santillana. El museu va ser una iniciativa del sacerdot Antonio Niceas, ben acollida per monsenyor Vicente Puchol, tretzè bisbe de la diòcesi de Santander, que moriria dos anys abans de l'obertura en un accident de trànsit. La intenció del museu és la de preservar imatges i objectes religiosos en perill de deteriorar-se. Es van poder reunir quantitat de peces als dipòsits de diferents parròquies de la zona. Va ser ubicat al convent Regina Coeli i el 1973 el bisbe Juan Antonio del Val Gallo va impulsar algunes ampliacions i reformes per poder exposar al voltant de 800 peces. El 1974 és integrat també l'Arxiu Diocesà de Santander dins de les instal·lacions.

El Convent Regina Coeli és de l'ordre dominicana i és original del 1592. El convent va estar afectat per la desamortització de Mendizábal el 1835 que suprimia convents i monestirs, així que el setembre d'aquell any va ser elaborat un inventari de tots els seus béns. El convent va ser refugi de monges que venien dels convents de Santa Clara (Medina de Pomar), Santa Cruz (Santander) i dues comunitats de les Clarisas. El 1959 es va restaurar i es van col·locar algunes exposicions d'art contemporani per ser inaugurat com a museu religiós deu anys després.