Berge (Teruel)

 

En una casa particular d'aquets petit poble de Teruel veiem aquesta bonica imatge

(foto de Lluís B.)

Passejant per Barcelona

 

Bar l'Antiquari

 

Cementiri de Sarrià

Capella

El Cementiri de Sarrià és l'antic cementiri del municipi de Sarrià (Barcelonès), avui barri de Barcelona. Està situat a l'actual barri de les Tres Torres, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. És difícil de reconstruir la història del cementiri antic perquè un incendi destruí l'arxiu parroquial. Era el cementiri del poble de Sarrià, situat a la rodalia de l'antic nucli urbà, ja a tocar de Sant Gervasi de Cassoles. Es construí a mitjan segle xix, arran de la reial ordre que prohibia enterrar en els cementiris parroquials. L'ajuntament va comprar uns terrenys a Mateu Sanges i Jaume Artigas i els primers enterraments foren en 1835. La construcció del recinte, però, fou posterior, segons un projecte de Francesc Renart i Arús de 1849. Sarrià era un poble freqüentat a l'estiu per famílies benestants de Barcelona; tot i això, la majoria d'elles estaven empadronades a la ciutat i, en morir, feien servir els cementiris del Poblenou o de Montjuïc: per això, encara que els veïns del barri fossin grans famílies barcelonines, el cementiri és petit i no s'hi troben grans panteons ni tombes.

Parròquia Sagrada Família (Crípta de la Basílica de la Sagrada Família)

Capella

Mare de Déu del Carme

Anunciació

altar

S'hi accedeix des del carrer i per dues escales situades cadascuna en una banda de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic, de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal que representa l'Anunciació —obra de l'escultor Joan Flotats i Llucià— i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta original de la imatge de sant Josep era de Maximí Sala i Sánchez, i va ser policromada pel pintor Guixà.

Enfrontades hi ha cinc capelles més: la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família, de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Sant Crist —que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella—, la de Jesucrist i la de la Mare de Déu del Carme, amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà, on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.

A causa de l'incendi provocat en el transcurs la Guerra Civil espanyola de 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració, a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.

L'any 1958 es va terminar la capella baptismal de la cripta. Està funcionant normalment com a església parroquial.

Museu de la Xocolata

 

Qui t'ho anava a dir que fins i tot al museu de la xocolata trobem una imatge de Maria

(imatge del Pau)

Parròquia de Sant Isidor

 

Església de Sant Pere de Pals

 

És una església gòtica d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.

És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.

El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle nord-oest de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.

L'any 1202 Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona per la parròquia de "Sancti Petri de Pals". El 1222 Ermessenda de Peratallada reconeixia tenir el delme d'aquesta parròquia per la Seu de Girona.

L'any 1478 el rei Joan II, en una lletra adreça als consellers de Pals, concedia permís per aprofitar les pedres del castell, que era molt ruïnós, amb la fi d'obrar, reparar i cobrir l'església de Sant Pere de Pals.

(Imatges Quim S)

Església de Sant Pere (Begur)

És l'església parroquial de Begur. Al temple del s.XVI, tardo-gòtic amb elements renaixentistes hi correspon la nau principal amb capçalera poligonal i capelles laterals, que resten senceres al costat sud. La volta és de creueria, amb arcs apuntant i claus decorades amb sants esculpits en baix relleu. Al frontis, la portalada posseeix un frontó amb esferes de pedra ornamentals i una petita fornícula. La torre campanar, inacabada, es dreça sobre l'angle nord-oest, de l'edifici; es rematà amb una espadanya.

En el segle XVIII o el xix s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat.

El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes a la postguerra. A a la part superior, i a tot volt del temple, hi ha un seguit d'obertures d'arc de mig punt que donen al terrabastall.

De l'església de Sant Pere de Begur n'hi ha notícies dels anys 1279 i 1280. El temple actual, segons sembla, es degué bastir entre els anys 1507 i 1653; el 1598 es beneïren les campanes solemnement, com a símbol de la finalització de les obres, que no deurien ésser definitives fins a la consagració, l'any 1653. Al segle XVIII sorgiren grans rivalitats entre els partidaris de la parròquia, dits "anticoners".

El moment àlgid fou l'arribada de les relíquies de Santa Reparada l'any 1777 que foren portades de Roma segons concessió del papa Pius VI i desembarcades a sa Tuna amb gran cerimònies. Restaren dipositades i se'ls reté culte a la parròquia de Sant Pere i no pas al convent, que era dedicat precisament a aquesta màrtir.

L'agost del 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, l'església fou cremada i es perderen els retaules barrocs i les altres peces antigues del mobiliari litúrgic.

(Imatges Quim S)

Santuari de Sant Josep de la Muntanya

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx. Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, fou el primer del món dedicat a Sant Josep. També acull l'obra social iniciada per la Beata Petra de Sant Josep, actualment és un centre d'acollida de menors en risc d’exclusió social

Església de Santa Maria de Porqueres

L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria.

Dia de joia per a la parròquia degué ésser el 13 d'abril de 1182. S'esqueia en dimarts de la segona setmana de Pasqua. El temple acabava de construir-se. El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al culte. En un document signat amb aquesta avinentesa, el prelat disposà que el culte se sostingués amb els delmes dels terrenys que es trobaven des de Quadroc, a l'orient, fins a la muntanya de l'Espill, a ponent, i des de l'Estany fins al terme de la parròquia de Serinyà. Els límits d'aquest terme recullen el Puig de Cota, la pedra de la Creu, el mas Bruguera, Cutzac, el rierol de Merdançà, el bosc de Ravanera, el Vilar d'Iserga, la font del Guix, el clot de Campmajor, la roca d'Abella, la casa Rodeja i la roca Canera.

El bisbe posà església i cementiri sota la protecció de la Pau i treva de Déu, de manera que en el circuit de trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració dels sagraments, i que els sacerdots assistissin cada any al sínode, on es prenien mesures per a la bona marxa de tota la diòcesi. Per aquesta època restava dins la rodalia de la parròquia de Porqueres l'església de Sant Maurici de Calç, després agregada a Pujarnol. Posteriorment, en canvi, va annexar-se ací la parròquia veïna de Merlant.

El segle XIII (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle XVI apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". Durant el segle xvi, l'església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar. L'any 1786 es va construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.

La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.

Està dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció i té uns Goigs dedicats que canten: Palma excelsa. Triomfadora./De Porqueres, fe i encís./Pel vostre camí, Senyora,/guieu-nos al paradís.

(Imatge Quim S.)

Sagristia de SANTA MARIA DEL PI, BARCELONA

 

(imatges Quim S.R.)

Cripta de la Colònia Güell

La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).

El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.

La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908.[2] S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre.[3] Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.

La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.

(imatges Quim S.)

Hostal Casa Feliu (Tavascan)

 

En aquest hostal i restaurant hi trobem aquesta imatge amagada en un racó.

Sant Bartomeu de Tavascan

Església d'una sola nau i capçalera rectangular a l'est, flanquejada per capelles laterals. La nau és dividida en quatre trams amb volta d'arestes. A la façana occidental, sota el pinyó, s'obren la porta adovellada amb arc de mig punt i molt per damunt d'aquesta un òcul, i els extrems dos pisos de petites finestres. Al costat nord de la façana, s'aixeca la torre campanar que a partir del nivell de la coberta de la nau, es transforma en vuitavat. Corona el campanar un agut xapitell.

Creu de terme (Andorra)

Creu de terme (Andorra)

Sant Esteve d'Andorra la Vella

Mertitxell

Núria

Altar Major

Pietat

L'església parroquial de Sant Esteve d'Andorra la Vella està al bell mig del nucli antic de la capital d'Andorra. Originàriament romànica, ha estat modificada i ampliada en diferents ocasions, les darreres i més importants el segle XX. La reconstrucció és de Josep Puig i Cadafalch.

Santa Maria del Fener (Andorra)

Parròquia de Santa Rosa (Santa Coloma de Gramanet)

Montserrat (accés a la imatge)