La creu de terme d'Almatret (Segrià) va ser retirada d'aquest municipi durant la guerra civil per l'escultor Apel·les Fenosa i dipositada al monestir de Sant Cugat. Posteriorment va ser situada davant l'església de Santa Anna, on hi va romandre fins que el 2005 es va retornar al seu emplaçament original. La creu que des del 2006 pot contemplar-se davant l'església de Santa Anna és una rèplica exacta de la d'Almatret, obra gòtica del 1608.
Fotografies de la Mare de Déu fetes en diferents esglésies, catedrals, monestirs, carrers ,espais, ... aportant unes notes tant de les imatges de Maria com de les esglésies que les acullen.
dimarts, 31 de gener del 2017
dimarts, 3 de gener del 2017
CAPUTXINS D'IGUALADA
Mare de Déu del Bon Pastor
Mare de Déu de Montserrat
Pessebre sota l'altar
Immaculada
Sagrada Família
A la població d’Igualada els caputxins hi fundaren convent l’any 1609, amb una església dedicada a l’estigmatització de sant Francesc, que fou arrasada durant l’ocupació napoleònica. Acabada la guerra de la Independència, l’any 1810,es començaren les obres d’edificació d’un nou convent (incautat per les lleis desamortitzadores de 1835 i 1836) a l’indret que ara ocupa l’hospital comarcal.
L’edifici del convent actual, ubicat en el mateix lloc on hi havia el construït l’any 1609, fou bastit pels caputxins de la Província de Tolosa, expulsats de França el 1881, sota l’entusiasta direcció de fra Josep de Calassanç de Llavaneres (el futur cardenal Vives), que hi col·locà l’Escola Seràfica que els frares tolosans tenien a Perpinyà. Quan l’octubre de 1893 retornaren a França, l’edifici passà als caputxins catalans, que hi traslladaren llur primera Escola Seràfica (fundada inicialment a Olot l’any 1890) que funcionà, pràcticament, fins a l’any 1975. Els frares que integren la comunitat es dediquen a diverses activitats, especialment apostòliques, de les quals destaca un grup d’ajut als pobres i l’assistència espiritual dels malalts de l’hospital comarcal.
Ubicació:
CAPUTXINS D'IGUALADA
SANTA MARIA D'IGUALADA
Retaule major
Retaule major
Sagrada Família
Dolors
Clau de volta altar major
La Basílica de Santa Maria d'Igualada és el conjunt més significatiu del nostre patrimoni cultural. L'història d'aquest temple, que s'alça en el cor de la ciutat es fon amb els orígens i les velles arrels cristianes del poble igualadí.
Història
Amb el pas dels segles, l'edifici s'ha anat transformant, com també la població que ha crescut al seu entorn.
Successives generacions hi ha deixat la seva empremta, i ha esdevingut així un valuós testimoni religiós, històric i artístic, que hem heretat tots els igualadins.
Construccions anteriors en aquest mateix lloc:
- 1003: Apareix documentada una capella dedicada a Santa Maria, en el lloc d'Aqualata (aigua extensa). Junt amb una fortalesa una cruïlla de camins i alguns pobladors, esdevé el nucli originari de l'actual ciutat.
- 1059: La capella, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és consagrada i erigida com a parròquia, amb cementiri propi i les corresponents atribucions, pel bisbe Guillem de Vic. El temple era d'estil romànic.
- 1087: Segona consagració, pel bisbe Berenguer de Vic, a causa, probablement, de reformes importants.
- 1356: Ampliació de l'església amb capelles laterals d'estil gòticv i altres reformes imporants.
- 1514: Es treballa en el campanar, que fou conservant quan es va construïr l'actual temple.
En fer-se insuficient la parròquia antiga, els igualadins decidiren aixecar un nou temple, "l'esglèsia gran". El primer projecte va ser de Pere Blai. Posteriorment, es feren càrrec de l'obra Rafael Plançó i Pau Ginestar. Fou una empresa colossal per l'aleshores petita vila d'Igualada.
Cronologia:
- 1617: Benedicció de la primera pedra.
- 1627: Benedicció de la primera meitat de l'obra. És trasllada el culte a aquest recinte, es procedeix a enderrocar la parròquia antiga i es deixa intacte el campanar. Al paviment del nou temple hi són construïdes sepultures, com a complement del cementiri annex exterior, utilitzat fins el 1819.
- 1666: Benedicció de la primera pedra de la segona meitat. L'edifici s'acabà, encara que no amb detall a finals del s.XVII, després de vuitana anys de treballs, frenats en ocasions per la influència de guerres i penúries. Poc a poc es va anar completant la decoració interior.
- 1702: Es comença a construïr la capella del Santíssim i del Sant Crist, inagurada el 1733.
- 1718: Inici de la construcció del retaule major, acabat el 1747.
- 1890: Consegració del temple, pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (és la tercera de la història de Santa Maria).
- 1936-1939: Durant la guerra civil, l'edifici és buidat i destinat a mercat i garatge. Amb tot, es salven de la destrucció les imatges, els relleus i altres peces del retaule major, les pintures de la cúpula de la capella del Santíssim i del Sant Crist, l'orgue i diversos elements. Posteriorment, es procedeix a una laboriosa reconstrucció.
- 1949: El Papa Pius XII concedeix a l'església de Santa Maria, el títol de Basílica menor.
El temple
L'església, d'uns 1.200 m2., consta d'una sola nau, de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals. Les capelles s'obren a la nau en arcs de mig punt amb diverses motllures d'influència clàssica. Els espais del mur entre les capelles estan decorats amb pilastres que s'aixequen fins a l'arrencada de la volta. En la part exterior les capelles estan separades i continuades per murs o contraforts amb gàrgoles. L'absis és de planta rectangular i s'uneix a la nau per un arc triomfal de mig punt. Les cornises i motllures són renaixentistes, però les voltes són de tradició gòtica, més familiars als nostres constructors. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques.
Església del Roser (Igualada)
Mare de Déu del Roser
Fornícula façana
En aquest indret hi va haver una església anterior on, segons la tradició, l'any 1590 s'hi va produir el miracle del Sant Crist, quan la imatge d'aquest aparegué coberta de gotes de sang i suor. L'edifici actual va ser construït entre els anys 1806 i 1819. Consta d'una nau única, amb quatre capelles laterals, creuer amb cimbori i campanar a la capçalera. La façana, restaurada l'any 1884, s'obre amb un portal de línies clàssiques presidit per una capelleta amb la imatge de la Verge del Roser.
La història de l'església del Roser va lligada a la història de la confraria del Roser. Aquesta confraria data del 1574; per tant, l'església té els seus orígens a finals del segle XVI. El 1590 s'hi produeix el fet de la suor de sant del Sant Crist d'Igualada. La primera pedra de l'actual es col·locà l'any 1806; la Guerra del Francès paralitzà les obres. L'any 1819 fou beneïda. El 1863 es construí el campanar. Durant el període 1936-39 l'església serveix de magatzem del futur museu. Acabada la guerra, es reconstruí.
Història del La Festa del Sant Crist d'Igualada
És una festa religiosa que commemora el fets succeïts el 20 d'abril de l'any 1590 quan es va produir el fet miraculós de la suor de sang del Sant Crist d'Igualada.Foren testimonis la noia Coloma, vídua Masarda, Miquel Quadres, Gaspar Sanjust, entre altres, les declaracions dels quals consten ben documentades. No fou, però, solament un petit grupet de persones sinó tot el poble igualadí, que amb pietat i serenor va comprovar el fet de la Suor de Sang del Sant Crist, un fet acceptat i viscut amb fidelitat i constància des d'aquell any de les darreries del segle XVI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)