SANTA MARIA D'IGUALADA

Retaule major

Retaule major

Sagrada Família

Dolors

Clau de volta altar major

La Basílica de Santa Maria d'Igualada és el conjunt més significatiu del nostre patrimoni cultural. L'història d'aquest temple, que s'alça en el cor de la ciutat es fon amb els orígens i les velles arrels cristianes del poble igualadí. 

Història

Amb el pas dels segles, l'edifici s'ha anat transformant, com també la població que ha crescut al seu entorn.

Successives generacions hi ha deixat la seva empremta, i ha esdevingut així un valuós testimoni religiós, històric i artístic, que hem heretat tots els igualadins.

Construccions anteriors en aquest mateix lloc:

• 1003: Apareix documentada una capella dedicada a Santa Maria, en el lloc d'Aqualata (aigua extensa). Junt amb una fortalesa una cruïlla de camins i alguns pobladors, esdevé el nucli originari de l'actual ciutat.
• 1059: La capella, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és consagrada i erigida com a parròquia, amb cementiri propi i les corresponents atribucions, pel bisbe Guillem de Vic. El temple era d'estil romànic.
• 1087: Segona consagració, pel bisbe Berenguer de Vic, a causa, probablement, de reformes importants.
• 1356: Ampliació de l'església amb capelles laterals d'estil gòticv i altres reformes imporants.
• 1514: Es treballa en el campanar, que fou conservant quan es va construïr l'actual temple.

En fer-se insuficient la parròquia antiga, els igualadins decidiren aixecar un nou temple, "l'esglèsia gran". El primer projecte va ser de Pere Blai. Posteriorment, es feren càrrec de l'obra Rafael Plançó i Pau Ginestar. Fou una empresa colossal per l'aleshores petita vila d'Igualada.

Cronologia:

• 1617: Benedicció de la primera pedra.
• 1627: Benedicció de la primera meitat de l'obra. És trasllada el culte a aquest recinte, es procedeix a enderrocar la parròquia antiga i es deixa intacte el campanar. Al paviment del nou temple hi són construïdes sepultures, com a complement del cementiri annex exterior, utilitzat fins el 1819.
• 1666: Benedicció de la primera pedra de la segona meitat. L'edifici s'acabà, encara que no amb detall a finals del s.XVII, després de vuitana anys de treballs, frenats en ocasions per la influència de guerres i penúries. Poc a poc es va anar completant la decoració interior.
• 1702: Es comença a construïr la capella del Santíssim i del Sant Crist, inagurada el 1733.
• 1718: Inici de la construcció del retaule major, acabat el 1747.
• 1890: Consegració del temple, pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (és la tercera de la història de Santa Maria).
• 1936-1939: Durant la guerra civil, l'edifici és buidat i destinat a mercat i garatge. Amb tot, es salven de la destrucció les imatges, els relleus i altres peces del retaule major, les pintures de la cúpula de la capella del Santíssim i del Sant Crist, l'orgue i diversos elements. Posteriorment, es procedeix a una laboriosa reconstrucció.
• 1949: El Papa Pius XII concedeix a l'església de Santa Maria, el títol de Basílica menor.

El temple

L'església, d'uns 1.200 m2., consta d'una sola nau, de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals. Les capelles s'obren a la nau en arcs de mig punt amb diverses motllures d'influència clàssica. Els espais del mur entre les capelles estan decorats amb pilastres que s'aixequen fins a l'arrencada de la volta. En la part exterior les capelles estan separades i continuades per murs o contraforts amb gàrgoles. L'absis és de planta rectangular i s'uneix a la nau per un arc triomfal de mig punt. Les cornises i motllures són renaixentistes, però les voltes són de tradició gòtica, més familiars als nostres constructors. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques.