dimecres, 26 d’agost del 2015

Plaça de la Verge dels Munts (Sant Boi del Lluçanès)

Mare de Déu dels Munts

Tot passejant per Sant Boi, a la plaça de la Verge dels Munts (antigament plaça del Pou) veiem aquesta imatge.


(imatge de Marc Barbet, via whatsApp)

dimarts, 25 d’agost del 2015

Església de Sant Sever i Sant Vicenç de Paül de Barcelona

Verge Miraculosa

Mare de Déu del Sofratge

Mare de Déu del Carme

Mare de Déu de Montserrat

Altar Major

Obra de l'any 1886. És un dels molts exponents de l'arquitectura neogòtica que sovintejava a la Barcelona de l'època, just abans de l'esclat del modernisme. En aquest cas, la façana és austera, amb una gran rosassa que il·lumina l'interior, més ric i més goticista. Cal remarcar la particularitat de que, darrera el presbiteri i orientada en sentit invers, hi ha una altra nau, molt més baixa i de concepció més eclèctica.

Santuari Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

Immaculada

Mare de Déu de Fàtima

Santuari afiliat per O.F.M Orde de Frares Menors Franciscans al barri de Sant Gervasi.

divendres, 21 d’agost del 2015

Camí de l'Ave Maria de Montserrat







En sortir de la saleta d'accés al tron de la Mare de Déu, ens trobem a l'exterior del temple amb un camí, conegut com el camí de l'Ave Maria. Aquest espai està delimitat per les parets del temple i la mateixa muntanya.
Segueix sent un espai sagrat on cremen les llànties enceses pels pelegrins. És un espai que no hi calen gaires més explicacions.

Santa Cova de Montserrat




Imatge de la Santa Cova


Immaculada al claustre


La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.

A la Santa Cova (municipi de Collbató) s'accedeix a través del Camí de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

La llegenda conta que l'any 880, un dissabte al vespre, uns nois pastors van veure descendir del cel una gran llum, acompanyada per una bella melodia, que es posava a mitjana altura de la muntanya. A la setmana següent hi van tornar amb els seus pares i la visió es va repetir. Igualment succedí les setmanes següents amb la companyia del rector d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, es presentà el bisbe de Manresa; llavors van trobar una cova en la que restava la imatge de Santa Maria. Intentaren traslladar-la en processó a Manresa, però l'intent fou infructuós, pel que van entendre la voluntat divina: aquella imatge devia ser venerada a la muntanya de Montserrat.
L'anterior capella barroca fou destruïda durant la Guerra del Fràncès (1631) i reconstruïda en estil neoromànic (beneïda l'11 de setembre de 1864) per la "junta de reconstrucción de Montserrat", quan era abat P. Miquel Muntades. L'any 1964 es va reformar l'interior.La construcció de la capella es produí entre 1696-1705, gràcies al patrocini novament de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Cal destacar l'emplaçament vertical de la capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa.

La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la Basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

La capella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva història: durant la Guerra del Francès (1811-1812) l'edifici va patir greus danys, igual que el monestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano realitzà el 1857-1859 la restauració de la capella. Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destruí les cobertes dels espais annexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va espatllar els paviments, així com els mobles i les obertures. Aquesta circumstància es va agreujar encara més per les intenses pluges que es produïren la tardor següent, que van provocar una caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu camí d'accés; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el camí. El 1995 s'encarregà la restauració a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, iniciant-se les obres la tardor del mateix any. Però de nou, un fort xàfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 va desplaçar la claraboia de la cúpula de la capella i va caure damunt de la cúpula, que s'enfonsà totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla s'encarregà de nou d'un segon projecte, que enllestí el maig de 1996. La inauguració es va celebrar el 19 de març de 1997, quedant oberta per a tots els pelegrins que arriben a resar a la Verge

Camí del Rosari (també conegut com el camí de la Santa Cova o Rosari Monumental de Montserrat) de Montserrat

Primer Misteri de Goig
L'Anunciació

Segon Misteri de Goig
La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel



Tercer Misteri de Goig
El Naixement de Jesús

Quart Misteri de Goig
La Presentació de Jesús en el Temple

Segon Misteri de Glòria
L'Ascensió de Jesús

Tercer Misteri de Glòria
La Pentecosta

Quart Misteri de Glòria
L'Assumpció de la Verge Maria

Cinquè Misteri de Glòria
La Coronació de la Verge Maria



El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.
L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.
En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

dimarts, 18 d’agost del 2015

Catedral de Sant Esteve de Breisach (st stephen's cathedral)


Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea. Un pont sobre el Rin l'uneix amb Neuf-Brisach, a Alsàcia. El nom de la ciutat és d'origen celta i significa escullera. L'arrel Breis també es pot trobar a la paraula francesa briser, que significa trencar.
En els segles IV i V d.C. els Romans mantenien en el Mons Brisiacus un castell per protegir els seus límits. Molts anys Breisach va ser seu de la dinastia Zähringer. En 1273 el rei Rudolf I von Habsburg va declarar Breisach ciutat lliure de l'imperi. En la història, Breisach canvi moltes vegades els seus sobirans, va ser destruïda i reedificada.
Fins a la seva devastació per les tropes franceses en 1793, el centre de la ciutat era a la Münsterberg (Roca de la catedral), demarcat per les torres Hagenbachturm (segle XIV) al sud i la Kapftor al nord (segle XII).
En aquesta roca abrupta sobre el riu Rin es troba la catedral St. Stephan del segle XII que alberga un enorme retaule de fusta, tallat en 1526 per un artista desconegut seves inicials són HL i també una magnífica pintura del mestre de Colmar Martin Schongauer, mort 1491 a Breisach.
Uns metres endavant s'alça la Radbrunnenturm. En aquesta torre l'aigua potable era elevada des d'una profunditat de 40 metres mentre un individu caminava dins d'una roda de fusta tipus gàbia.
La Rheintor barroca construïda cap 1678 per Jacques Tarade segons plànols del Marquès de Vauban, arquitecte de Lluís XIV de França, alberga el Museum für Stadtgeschichte. En aquesta antiga porta d'entrada a la ciutat de Breisach s'exhibeixen documents i quadres de Breisach des de l'edat de pedra fins al temps actual. Molt interessant els objectes arqueològics, quadres d'artistes de Breisach (segles XIX / XX) i models presentant la fortalesa Breisach en els segles XVII i XVIII.
Al segle XIX la ciutat va ser traslladada de la Münsterberg a les ribes del riu Rin. Des d'aquí es pot arribar a l'antiga ciutat alta per la Gutgesellentor erigida en 1402.

(imatge d'Anna S. via wassap)

Ancienne Couvent des Dominicains de Colmar




L'església va ser construïda en 1289 per l'ordre mendicant de Predicadors, també anomenat Dominicains1 va arribar a Colmar a 12602. El cor va ser construïda abans de 1300, la nau a principis del segle XIV, però va acabar en 1346. L'edifici, ara un magatzem d'artilleria a la Revolució Francesa, va ser comprat per la ciutat en 1807 en un intercanvi de blat de moro després va anar a adorar a 18982. L'església conté en el seu cor de la Verge del roser, Martin retaule Schongauer va pintar en 1473.
El claustre, les part més antiga data del segle XIII. Va sofrir un incendi en 1458. Les pintures murals de finals del segle XV, il·lustren el cicle de la Passió.
El claustre i l'església són objecte d'una classificació com monument històric des del 2 novembre 1948.

(imatge d'Anna S. via wassap)


divendres, 14 d’agost del 2015

Església de Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú)

Mare de Déu de les Neus


L'Església de Sant Antoni Abat és una església parroquial barroca i neoclassicista de Vilanova i la Geltrú (Garraf). El campanar barroc està separat de l'església. els dos elements estan protegits com a béns culturals d'interès local.
L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial en substitució del del segle XIV. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670-1706). Es començà a bastir l'any 1670, mateix any de realització del projecte per Fra Josep de la Concepció. La primera pedra va ser col·locada aquell mateix any. La primera etapa constructiva durà fins al 1674, un cop acabat el portal. La segona etapa es desenvolupà entre els anys 1686 i 1688. L'any 1693 es va iniciar el darrer període constructiu que, després de diverses interrupcions, va concloure definitivament el 1706.
Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la guerra de Successió ajornà l'obra, que no començà fins al 1734. El 1771 es va beneir, quan encara no era acabada. El 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple. Les obres es van interrompre de nou el 1800. entre el 1826 i el 1830 es tornà a treballar i el 1831 es tornà a beneir, un cop acabades les naus. La façana s'acabà el 1879. Durant la guerra del 1936 l'edifici va sofrir greus destrosses. La reconstrucció s'inicià en acabar la guerra i es prolongà fins al 1977, amb la intervenció a la façana de la plaça de les Neus.
L'àngel que coronà el campanar fins al 1936 era una peça de 2,7 m realitzada en coure per Joan Pau Coca, calderer que va seguir el modelat original de l'escultor Miquel Llavina.

(imatge de Mònica Serret via wassap)

Freiburger Münster (Catedral de Freiburger)

Porta principal



Nostra Senyora de Friburg


La catedral de Friburg de Brisgòvia és un edifici majoritàriament gòtic situat al nucli de Friburg de Brisgòvia, Baden-Württemberg, Alemanya.
El nucli antic de Friburg, amb les seves construccions medievals, les séquies i la bella plaça del mercat, permet viure una experiència especial. De la primitiva església romànica, començada vers l'any 1200, només resten els braços fel creuer, flanquejats per les "torres dels galls", de planta octogonal i coronades per agulles gòtiques. L'edifici s'anà ampliant per ponent reflectint clarament les seves diferents fases constructives dins del gòtic.
L'esplèndida torre de la façana, un dels rars exemples a Alemanya amb una edificació conclosa durant l'edat mitjana, pertany a la segona etapa de construcció del temple, és a dir, el gòtic. Encara avui, destaca sobre tots els altres edificis amb els seus 116 metres d'altura; el 1869, Jacob Burckhardt l'anomenà "la torre més hermosa de la terra".

(imatge d'Anna S. via wassap)

dijous, 13 d’agost del 2015

Parc Asterix


Qui t'ho anava a dir que passejant i gaudint d'un parc temàtic et trobessis en la decoració una imatge de Maria!

Aître Saint-Maclou (Rouen)


La història d'aquest lloc estrany i excepcional es remunta a la Gran Mort per la Pesta Negra de 1348 que va matar tres quartes parts dels residents. Així que van haver d'obrir un nou cementiri: el gran Aître Saint-Maclou. Tres galeries que envolten el cementiri van ser construïts entre 1526 i 1533 per servir com una ossera. La seva decoració és macabra: cranis, ossos, eines enterramorts, objectes de culte en els ritus funeraris.
En una finestra prop de la porta d'entrada es va col·locar un esquelet d'un gat descobert en una paret. Probablement va ser un gat negre (el diable) tancat vivint en obra per allunyar la mala sort.

Església de Saint-Maclou de Rouen



L'església és una joia de l'art gòtic construït entre 1437 i 1517. Té una façana oest, que s'obre en una roseta. Abans d'aquest panell s'obre una porta a cinc badies disposats en un arc, cobert amb frontons calats. Les tres badies centrals són la llar de tres portes, dos dels quals estan adornades amb portes de fusta tallada, implementar huchiers (fusters, talladors de fusta) del Renaixement. El portal principal està decorat amb escenes de la resurrecció dels morts en els seus arcs i un judici final sobre la timpà.
La planta de l'església té un transsepte no sobresurt de les capelles laterals. Sant-Maclou conserva la tradició normanda de torre de la llanterna, com la catedral de Notre Dame, però, a més, ella campanar d'oficina. La torre de 83 m, que supera la data del segle XIX i és obra de l'arquitecte Jacques-Eugène Barthélémy. L'ambulatori no té capella axial i el cor té un absis de quatre costats la seva característica és presentar un pilar al centre de l'edifici com a l'Església de Nostra Senyora de Caudebec-en-Caux contemporani.
La sagristia, a l'est de l'edifici és un pastitx neo-renaixentista, les columnes de marbre són autèntics i procedeixen d'Itàlia.
L'església va sofrir danys considerables durant la Segona Guerra Mundial amb la caiguda de 1944 dues bombes que causen destrucció i els incendis. A més, va patir els capricis del clima i la contaminació.
L'interior del santuari està dissenyat per capturar el màxim de llum i per tant és molt clara. Aquesta és una raó per què hi ha una manca de capitals sobre els pilars de la nau i el presbiteri, també s'adverteix de les grans badies que ocupen tot l'espai entre els trams. El cor, molt renovat, no s'ha recuperat de la seva bella artesania en fusta barroc abans de la guerra i només una capella ha conservat. Va ser preservada El raig de la glòria del segle XVIII que separa el presbiteri de la nau. Una de les capelles al sud de la girola no va ser reconstruït després de la guerra.

Cathédrale Notre-Dame de Rouen

Porta principal

Nostra Senyora de Rouen


Naixement

Nostra Senyora de Rouen

El dolor de Maria



Nostra Senyora de Lourdes

En un lateral

La catedral de Nostra Senyora de Ruan és una catedral de culte catòlic sota l'advocació de la Mare de Déu, la Verge Maria a la ciutat de Ruan, en el departament de Sena Marítim, a França , al nord-oest del país.
Aquest temple és una construcció gòtica les primeres pedres es remunten a l'Alta Edat Mitjana. Té la particularitat, rara a França, de conservar el seu palau arquebisbal i les construccions annexes que l'envolten daten de la mateixa època. Al segle XIX, la catedral serveix de font d'inspiració a nombrosos artistes, particularment Claude Monet.
Va ser al palau arquebisbal de Ruan, d'estil gòtic, contemporani de la catedral, on va tenir lloc el segon procés a Joana d'Arc.
En aquesta catedral és on està enterrat el cor del Rei Ricard I d'Anglaterra.