Voltant per Barcelona

 

Verge ambm el nen 

(La Vierge du musée de Parme)

És el que té passejar, que quan menys te l'esperes, et trobes una imatge de la mare de Déu, ni que sigui en una galeria d'art. (Imatge de QS)

Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat

La construcció d'aquesta església parroquial ha estat força accidentada. L'arquitecte Enric Sagnier la va concebre com un temple neogòtic, amb un campanar coronat per una fina agulla. La primera pedra es va posar l'any 1920, però de seguida es va haver d'interrompre perquè es va trobar, al subsol, una mina d'aigua. Anys després es van reprendre les obres, però l'esclat de la guerra, l'any 1936, les va aturar de nou. 

Va ser acabada la guerra quan l'arquitecte Pere Benavent de Barberà va continuar l'obra, aprofitant el que estava construït, però va reformular completament el projecte original, situant el campanar a l'altre costat, i proposant un disseny funcional de maó vist d'una gran simplicitat, sense cap relació formal amb la part edificada. El resultat final és un edifici de dos trams sense relació entre ells, encaixats de forma barroera. El salva l'estructura metàl·lica que corona el campanar, col·locada uns anys més tard.